Bonsai

De Viquipèdia

Bonsai de bambú

Un Bonsai és el conjunt harmònic i equilibrat format per una o més plantes (generalment exemplars d'espècies arbòries o arbustives cultivades en forma d'arbre miniatura) i el suport sobre el que viuen (normalment un test en forma de safata) amb un substrat de cultiu apropiat. Bonsai és una paraula japonesa formada per dos ideogrames. Bon equival a safata, i Sai equival a cultivar. Per tant, Bonsai equival a cultivar en safata.

Taula de continguts

1 Història
2 Tècniques per al cultiu
3 Classificació per estil
- 3.1 Espècies més habituals

[edita] Història

bonsai trident

La tècnica per al cultiu del bonsai neix a l'antiga Xina, i tot i que no està desvetllat clarament el seu origen, es troben les primeres referències arqueològiques sobre el cultiu de plantes en recipients al voltant del 2000 aC a la Xina, Egipte i Pèrsia.

La tècnica es va anar perfeccionant i durant la dinastia Chang (VI-VII aC) trobem els primers jardins. Ja el 500 aC podem trobar documents on s'explica com transplantar arbres de gran mida i la jardineria es desenvolupa sota la tutel·la imperial. Els primers textos sobre l'art del bonsai es troben durant el regnat de la dinastia Qin (249-206 aC) on podem trobar el mot Pun-sai, descrit amb el mateix caràcter que en japonès bonsai, i significa "arbre sense paisatge en un pot". Durant la dinastia Han (206 aC -220 dC) es reben notícies dels Punxing, que significa "arbre amb paisatge en test o safata".

Les evidències pictòriques més antigues foren descobertes l'any 1971 a la tomba del príncep Zhang Huai, segon fill de l'emperador Tang Wu Zetian de la dinastia Tang (618-907). A les pintures s'hi poden veure dos servents pintats a banda i banda de les parets de la tomba sostenint, un d'ells un Punxing en miniatura amb roques i plantes, i un altre representat amb un test amb forma de flor de lotus, que conté un arbre amb fulles verdes i fruits vermells.

No sorgí fins al segle XII, sota la dinastia Song del Sud, el bonsai que coneixem avui. En aquella època i fins l'any 1644 fou exclusiu de la noblesa; i seria durant el regnat de la dinastia Yuan (1280-1368) que es va popularitzar com a obsequi de cortesia entre les classes poderoses, mercaders etc.

La introducció del bonsai al Japó la inicià Chu-shunsui, un funcionari xinès fugit de la dominació manxú cap al Japó amb els documents que redactaven l'art.

Un bonsai no és una planta genèticament empetitida. Es manté petita donant-li forma, podant les branques i arrels. Un bonsai mantingut correctament sobreviurà a un arbre normal de la mateixa espècie. Tot i això, el bonsai necessita moltes atencions.

[edita] Tècniques per al cultiu

[edita] Atencions

Com tots els arbres, cal que les bonsai visquin a l'exterior, i si no és possible, només alguns arbres tropicals aguanten curts periodes a l'interior d'una vivenda, al costat d'una finestra on li toqui el sol unes quantes hores, però és millor que no sigui de forma directa i no s'han de situar a prop d'una font de calor. Aquests bonsai amb el temps es debiliten i perden la forma, raó per la qual han de situarse a ple sol sempre que el temps no sigui massa fred, car aquests arbres tropicals han de protegir-se de les gelades: en climes freds s'haurà de vigilar durant l'hivern que no hi hagi un brusc descens de temperatura. El rang crític per als arbres tropicals oscil·la segons l'espècie entre els 3 i els 7ºC. En canvi els arbres mediterranis resisteixen molt millor el fred, i hi han famílies d'arbres com les coníferes que resisteixen perfectament les gelades.

[edita] Reg

En general s'ha de regar quan la terra estigui lleugerament seca, sense deixar-lo assecar-se del tot en cap cas, però tampoc no s'ha de regar en excés. De forma general, es reguen cada dia a l'estiu (en zones molt caloroses o molt solejades dos cops al dia ) i cada dos o tres dies a l'hivern.

Es rega amb una regadora de forats molt fins, per evitar l'erosió de la terra. Un cop humitejada la terra per sobre, l'arbre ja està preparat per rebre l'aigua. Se li ha de donar temps per a preparar-se. Es regarà un segon cop al cap d'uns minuts, a fons, fins que l'aigua brolli pels forats de drenatge del test, evitant l'embassament de la terra.

Si el test o safata estan molt secs, o l'aigua no penetra bé a la terra, submergeixi'l fins a la vora del test i deixi-la reposar uns minuts.

[edita] Adob

Hi ha dos tipus d'adob: el químic, o de ràpida lliberació, que sovint s'ha de barrejar amb aigua i que si no es tenen en compte les mesures indicades pel fabricant, pot arribar a ser contraproduent per l'arbre fins arribar a matar-lo; i l'orgànic, o de lenta lliberació, provinent de productes naturals i possiblement el més recomanable per el cultiu del bonsai. És corrent adquirir i usar adob de bonsai, tot i que hi ha tècniques de compostatge per a fabricar-lo. La època idònia d'abonament sol ser en període de creixement (primavera i tardor). En període de descans vegetatiu (estiu i hivern) s'abona molt menys. No s'han d'adobar per norma general les plantes dèbils, ni tampoc durant els trenta dies posteriors a un trasplantament o poda. L'adob, pot malmetre la molsa que decora una gran majoria d'arbres bonsai.

[edita] Poda

Es poden les branquetes quan tenen 7 o 8 parells de fulles, tallant per sobre dels 2 o 3 primers parells. S'han de treure les fulles grogues i els brots del tronc que no tinguem pensat deixar progressar.

[edita] Trasplantament

Les arrels dels Bonsais, no poden sortir del test. Amb els anys, i a força de regar-los sovint, la terra es degrada i es fa pastosa, en aquest moment caldrà començar a pensar en fer un trasplant, retallant a la vegada part de les arrels, especialment les arrels llargues que donen voltes al fons del test, per garantir l'harmonia entre la part aèria i la terrestre. En general, s'haurà de fer a la fi de l'hivern o quan la planta estigui en període de poca activitat (abans d'iniciar la brotació) mirant de tallar un terç de les arrels, encara que aquesta operació és delicada.

[edita] Classificació per estil

D'acord al seu estil els bonsái es classifiquen en:

Chokkan - És el clàssic estil vertical formal de tronc recte, amb la clàssica silueta triangular
Moyogui - Estil vertical informal on es reconeix la silueta triangular però el tronc és sinuós
Shakan - Estil de tronc inclinat no més enllà de 45°, on es reconeix la silueta triangular
Han Kengai - Semicascada, amb un àpex del tronc ubicat sota la vora del test i un altre en estil vertical chokkan o moyogui
Kengai - Trencada, l'àpex del tronc es troba clarament sota la vora del test és equivalent a un estil vertical cap a baix
Fukinagashi - Escombrat pel vent, en aquest estil se simula els arbres que han crescut al cim d'una muntanya dominada per vents forts que bufen sempre en la mateixa direcció. Tota la massa de l'arbre es troba inclinada cap a a un costat.
Neagari - Arrels exposades, usant qualsevol dels estils de tronc descrits però on les arrels de l'arbre es troben visibles, usualment sobre una roca. L'acer trident que es mostra en aquest article correspon a aquest estil. Vegi la imatge que apareix en aquest article per apreciar un acabat exemple d'aquest estil.
Literati o Bunjin - Estil lliure d'origen xinès que busca simular la cal·ligrafia oriental. És normalment minimalista i està associada la seva creació als homes llibre o Literati de la dinastia Han (206 adC)

Chokkan - Severament dret	Moyogi - Lliurement dret	Chu Shakan - Inclinat (Moderat)	Fukinagashi - Fuetejat Vent
Han Kengai - Semicascada	Kengai - Cascada	Bunjingi - Forma de literats	Hokidachi - Forma d'escombra
Ikada - Forma de rai	Ishitsuki - Forma de roca	Sekijōjū - Sobre roques	Negari - Forma de troncs de soca-rel
Sokan - Forma de troncs bessons	Yose-ue - Forma de bosc	Bankan - Forma de dracs	Kabudachi - Forma de Troncs Múltiples
Netsuranagi - Arrossegant