Basilosaure
De Viquipèdia
| Basilosaurus | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
|||||||||||||
| Classificació científica | |||||||||||||
|
|||||||||||||
|
|
|||||||||||||
|
El Basilosaure va ser un gènere de cetacis que va existir entre fa 40 i 37 milions d'anys, a l'Eocè. Les seves restes fossilitzades van ser descobertes primer a Amèrica del Sud, i al principi es va pensar que eren d'alguna mena de monstre marí reptilià, i d'aquí ve el sufix saure. S'han trobat fòssils d'almenys dues espècies més a Egipte i Pakistan. Mesuraven uns 19 metres de llargada i mostraven un grau d'elongació molt gran en comparació amb les balenes modernes. Les seves potes darreres, molt petites, també són un motiu d'interés pels paleontòlegs.
Taula de continguts |
[edita] Fòssils
Durant els primers anys del segle XIX a Louisiana i Alabama, els fòssils de Basilosaurus cetoides eren tan comuns (i tan grans) que se'ls usava habitualment com a mobles. Una vèrtebra va arribar a l'American Philosophical Society, enviada per un tal Jutge Bry, que estava preocupat pel fet que les troballes úniques estaven sent destruïdes pels locals. Els fòssils van acabar en mans de l'anatomista Richard Harlan, que va proclamar que era un rèptil de 50 metres de longitud, i li va donar el nom Basilosaurus. Quan l'anatomista anglès Richard Owen va estudiar la columna vertebral, els fragments de la mandíbula, les potes i les costelles, va proclamar que eren d'un mamífer. Owen va proposar reanomenar el fòssil Zeuglodon cetoides (dent de jou), que ara n'és un sinònim. El nom és en referència a les dents amb doble arrel, típiques dels mamífers marins. L'espècie és ara el fòssil estatal d'Alabama.
El 1845, Albert Koch va sentir històries d'ossos gegants a Alabama, i va anar-hi per reunir un esquelet complet. Eventualment, va crear un esquelet de 38 metres de longitud d'una "serpent marina" que va exposar a Nova York, i més tard a Europa. Més tard es va demostrar que els ossos venien de 5 animals diferents, alguns dels quals no eren Basilosaurus. Les restes van ser destruïdes al gran incendi de Chicago.
Restes fòssils d'una altra espècie, Basilosaurus isis, han sigut trobades a l'adientment anomenada vall de Zeuglodon a Egipte. Els fòssils estaven molt ben preservats, incloent-hi les potes darreres, i eren molt nombrosos. El paleontòleg Phillip Gingerich, que va organitzar diverses expedicions a la vall, va especular que la veneració egípcia dels cocodrils podrien haver estat inspirades pels grans esquelets que hi havia. També s'han trobat restes fòssils d'una altra espècies, el Basilosaurus drazindai, al Pakistan. Una altra espècie fòssil, el Basiloterus husseini era el seu parent més proper conegut, però no era tan llarg ni estirat.
[edita] Biologia
El tret físic més notable del Basilosaurus és la seva gran elongació. Això ho aconseguia gràcies a una elongació vertebral sense paral·lel en el món animal, i ha estat descrit com el més proper que ha estat una balena de ser una serp. També es creu que tenia un mitjà de locomoció inusual, comparat amb altres cetacis; les dimensions semblants de les vèrtebres toràciques, sacres i causals fan pensar que el Basilosaure es movia de forma semblant a una anguila, però només verticalment. L'anatomia de l'esquelet de la cua suggereix que hi havia una cua com la de les balenes actuals, que hauria ajudat en el moviment vertical. Moltes reconstruccions mostren una petita aleta dorsal similar a la d'un rorqual, però d'altres mostren una massificació dorsal.
La part més famosa de la fesomia d'aquesta balena són els membres darrers, que mesuraven 60 centímetres i que evidentment no podien servir per a la locomoció en un animal d'entre 15 i 25 metres de longitud. Diferents anàlisis han demostrat que aquestes petites potes només podien estar en dues posicions. Semblen similars a les potes reduïdes que tenen les boes i que utilitzen per a copular, i potser el Basilosaure les utilitzava per arrapar-se a la seva parella a l'hora de copular.
Sembla que les vèrtebres de la balena estaven plenes d'un fluid. Això voldria dir que el Basilosaure només funcionava en dues dimensions quan es trobava a la superfície marina, en comparació amb les tres dimensions d'altres cetacis. Mirant la musculatura axial, relativament feble, i els gruixuts ossos de les potes, es creu que el Basilosaure no era capaç de submergir-se a grans profunditats. També es creu que no tenia cap mena de capacitat de moure's per terra ferma.
El cap del Basilosaurus no tenia un espai per al meló com les balenes dentades actuals, i en comparació amb aquestes, el seu cervell també era més petit. Es pensa que a causa d'això, no tenia les qualitats socials de les balenes modernes.
Durant un temps es va pensar que el Basilosaure posseïa algun tipus d'armadura òssia, però això era probablement una mala identificació de closques de tortuga. Alguns criptozoòlegs creuen que o bé el Basilosaurus o una forma avançada d'aquesta criatura és la responsable dels avistaments de serpents marines, però ja no hi ha registre fòssil de Basilosaures a partir de fa 37 milions d'anys.
[edita] Vegeu també
- Evolució dels cetacis
- Phocodontia
