Òptica

De Viquipèdia

Funcionament d'uns binocles

L'òptica és la part de la física que estudia el comportament de la llum des que és generada per una font lluminosa fins que és detectada pels detectors de llum. És a dir, es fixa en com es crea, com es mou pels diferents medis i quins aparells cal utilitzar per detectar-la de la millor manera possible. Depenent del fenomen que siga matèria d'estudi, del nivell d'aproximació que calgui i de la mesura dels obstacles que trobe a la seua trajectòria, l'òptica usarà uns formalismes o uns altres.

Així es pot distingir l'òptica clàssica, que estudia la llum com si fora una ona, es recolza en la teoria electromagnètica de la llum. Quan la llum travessa escletxes de mesura microscòpica es pot estudiar mitjançant l'òptica de rajos o òptica geomètrica. Quan els fenòmens que són estudiats no entren dins del camp de l'electromagnetisme clàssic, perquè les mesures dels objectes i sistemes que s'estudien són d'escala atòmica, s'ha de cercar una altra òptica per explicar-los adequadament; aquesta nova classe d'òptica és coneguda com Òptica Quàntica.

Els principis de l'òptica són utilitzats per a construir dispositius que ens permeten una millor visió en circumstàncies concretes com ara;

• Per a augmentar les capacitats visuals:
  • El microscopi
  • El telescopi
  • Els binocles
  • ...
• Per a corregir els defectes visuals (vegeu optometria i oftalmologia):
  • Les ulleres
  • Les lents de contacte
  • ...

Vegeu:

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Òptica

• Línies d'absorció