Enginyeria
De Viquipèdia
L'enginyeria es defineix genèricament com la ciència al servei de la humanitat, o l'aplicació pràctica de la tecnologia. En l'enginyeria els coneixements de les matemàtiques, les ciències naturals, i d'altres ciències, obtinguts a través de l'estudi, l'experiència i la pràctica, són aplicats amb criteri i amb consciència al desenvolupament de mitjans per a utilitzar econòmicament amb responsabilitat social i basats en una ètica professional, els materials i les forces de la naturalesa per a benefici de la humanitat. Les persones que es dediquen a ella reben el nom d'enginyers.
Taula de continguts |
[edita] Origen
La paraula ve del llatí "ingeniosus", i inicialment de "genius". Per tant, un enginyer hauria de ser una persona capacitada per a resoldre els problemes pràctics que se'li plantegen. El terme va evolucionar més endavant per a incloure totes les àrees en què s'utilitzen tècniques per a aplicar el mètode científic. En altres llengües com l'àrab, la paraula enginyeria també significa geometria.
[edita] Metodologia de l'Enginyeria
L'enginyer ha d'identificar i comprendre els obstacles més importants per a poder realitzar un bon disseny. Alguns dels obstacles són els recursos disponibles, les limitacions físiques o tècniques, la flexibilitat per a futures modificacions i addicions, i altres factors com el cost, la possibilitat de dur-ho a terme, les prestacions i les consideracions estètiques i comercials. Mitjançant la comprensió dels obstacles, els enginyers dedueixen quines són les millors solucions per a afrontar les limitacions trobades quan s'ha de produir i utilitzar un objecte o sistema.
Els enginyers utilitzen el coneixement de la ciència i les matemàtiques i l'experiència apropiada per a trobar les millors solucions als problemes concrets. Creant els models matemàtics apropiats dels problemes que els permeten analitzar-los rigorosament i provar les solucions potencials. Si hi ha múltiples solucions raonables, els enginyers avaluen les diferents opcions de disseny sobre la base de les seues qualitats i trien la solució que millor s'adapta a les necessitats.
En general, els enginyers intenten provar si els seus dissenys aconsegueixen els seus objectius abans de procedir a la producció en cadena. Per a això, empren entre altres coses: prototips, models a escala, simulacions, proves destructives i proves de força. Les proves asseguren que els artefactes funcionaran com s'havia previst.
Per a fer dissenys estàndard i fàcils, els ordinadors tenen hui dia un paper important. Utilitzant els programes de disseny assistit per ordinador (DAO, més conegut per CAD -Computer Assisted Design-), els enginyers poden obtenir més informació sobre els seus dissenys. L'ordinador pot traduir automàticament alguns models en instruccions aptes per a fabricar un disseny. L'ordinador també permet una reutilització major de dissenys desenvolupats anteriorment mostrant-li a l'enginyer una biblioteca de parts predefinides per a ser utilitzades en els seus propis dissenys. Un cop realitzat el disseny geomètric, el programari de càlcul (en anglès CAE, computer assisted Enginiering), bé sigui matricial per a càlculs més senzills, bé sigui per elements finits per a càlculs més complexos, permet realitzar un prototipus o maqueta virtual (en anglès, Digital MockUp)per a poder-hi fer proves virtuals.
[edita] Ètica professional
Els enginyers s'han de prendre molt seriosament la seva responsabilitat professional per a produir dissenys que es desenvoluparan com estava previst i no causaran un dany inesperat a la gent en general. Normalment, els enginyers inclouen un factor de seguretat en els seus dissenys per a reduir el risc de fallades inesperades.
[edita] Relació amb la ciència, la tecnologia i l'art
La ciència intenta explicar els fenòmens recents i sense explicació, creant models matemàtics que es corresponen amb els resultats experimentals. Tecnologia i enginyeria són l'aplicació del coneixement obtingut a través de la ciència i produeix resultats pràctics. Els científics treballen amb la ciència i els enginyers amb la tecnologia. No obstant, pot haver-hi punts de contacte entre la ciència i l'enginyeria. No és estrany que els científics es vegin implicats en les aplicacions pràctiques dels seus descobriments. Al contrari, durant el procés de desenvolupar tecnologia, els enginyers es troben a vegades explorant nous fenòmens.
També pot haver-hi connexions entre el funcionament dels enginyers i els artistes, sobretot als camps de la arquitectura i del disseny industrial.
[edita] Camps de l'enginyeria
Les següents són les principals branques d'estudi de l'engenyeria:
- Enginyeria administrativa
- Enginyeria acústica
- Enginyeria aeroespacial i aeronàutica
- Enginyeria agrícola
- Enginyeria d'aliments
- Enginyeria ambiental
- Enginyeria de l'arquitectura
- Enginyeria biològica o bioenginyeria
- Enginyeria civil
- Enginyeria de control
- Enginyeria electrònica
- Enginyeria forestal
- Enginyeria genètica
- Enginyeria geotècnica
- Enginyeria informàtica
- Enginyeria industrial
- Enginyeria informàtica
- Enginyeria logística
- Enginyeria marina
- Enginyeria mecànica
- Enginyeria mecatrònica
- Enginyeria mèdica
- Enginyeria dels materials
- Enginyeria militar
- Enginyeria minera
- Enginyeria nuclear
- Enginyeria d'organització industrial
- Enginyeria del paper
- Enginyeria del petroli
- Enginyeria química
- Enginyeria de sistemes
- Enginyeria de programari
- Enginyeria de teixits
- Enginyeria de telecomunicació
- Enginyeria del transport
- Nanoenginyeria
- Retroenginyeria
- Tecnologia de la informació
[edita] Vegeu també
- Mantenibilitat
- Ciència
- Tecnologia
| Principals camps de la Física |
|---|
| Acústica | Astrofísica | Biofísica | Electrònica | Electromagnetisme | Enginyeria | Mecànica | Mecànica de fluids | Mecànica dels medis continus | Òptica | Física atòmica i molecular | Física quàntica | Física subatòmica | Física teòrica | Termodinàmica |
