Islandés
De Uiquipedia
Llingua xermánica del tueiru nórdicu ocidental falada n'Islandia. Emprega l'alfabetu llatín.
Islandés (islenska) | |
---|---|
Faláu en: | Islandia |
Rexón: | Europa setentrional |
Númberu de falantes: | 250.000 |
Llugar pol númberu: | ?? |
Clasificación xenética: | Indoeuropéu Llinguas xermánicas |
Estatus oficial | |
Llingua Oficial de: | Islandia |
Códigu | |
ISO 639-1 | isl |
ISO 639-2(B) | isl |
[editar] Hestoria
La língua islandesa (islenska) ye la llingua escandinava ocidental que se fala n'Islandia desque lleganun a la isla xentes noruegas por vuelta'l anu 1000 d.C.
El nome de la llingua d'aquella ye autualmente escandinavu antiguu ou noruegu antiguu. Ye de ente las llinguas nórdicas la que meyor caltien la estrutura anicial del antiguu escandinavu. Pué se dicire que ye un casu únicu de continuidá llingüística: nin el pallabreiru nin la gramática s'estreman grandemente de la llingua antigua de las sagas, desta que los escolinos islandeses son a lleere las sagas y las eddas.
El métodu de creyación de pallabras ye autónomu, prefiriéndose tirare de pallabras de raiganu escandinavu pa nomear invenciones modernas: sími (teléfonu, d'una pallabra pa "filu"), útvarp (radiu, de ut, "p'ambora", y varp, "tiru").
El desendolcu d'una pronuncia estremada de la llingua antigua permite establecer dúas etapas hestóricas:
-Islandés antiguu, ta 1500.
-Islandés modernu, de 1500 p'alantre.
[editar] Deillas frases corrientes n'islandés
- islandés: íslenska /iːslenska/
- hola: dagin /gouːðandaːγ/
- adiéus: bless bless
- por favor: gjörðu svo vel /gjør θʏ sɔ vɛːl/
- ubrigáu: takk fyrir /taʰk fɪːrɪr/
- esi: þetta /θeʰta/
- cuántu?: hver mikið /xversʏ mɪːcɪð/
- llionés: leonska /leonska/
- sí: já /jauː/
- non: nei /nej/
- salú!: skál! /skauːl/