X Japan
De Viquipèdia
| X Japan | ||
|---|---|---|
 |
||
| Informació bàsica | ||
| Origen | Chiba, Japó | |
| Gènere(s) | Heavy metal, rock, hard rock | |
| Anys en actiu | 1982 – 1997 | |
| Discogràfica/ques | Sony Records Extasy Records Polydor Tofu Records Atlantic Records |
|
| Actes amb | Violet UK | |
| Pàgina web oficial | www.xjapan.ne.jp | |
|
|
||
| Yoshiki hide Toshi Pata Heath Taiji |
||
X Japan fou un grup de Heavy Metal/Power Metal japonès. El grup es va formar a Chiba (Japó) amb en Yoshiki i en Toshi durant el 1982 i es va dissoldre el 1997. La seva música es caracteritza per un gust pel metal clàssic, barrejat amb línies de bateria ràpides i variables, línies de guitarra amb un fort component progressiu, i gran influència de la música clàssica. Destaquen especialment les seves precioses balades.
Casualment es sol dir que X Japan fou Visual Kei fins i tot alguns els anomenen com els pares d'aquest estil, però no és així, X Japan fou un grup de metal amb influències de grups americans com KISS, mai varen ser Visual Kei, ja que aquest estil va aparèixer més tard gràcies a grups com Malice Mizer.
El grup es va dissoldre al 1997 degut a que en Toshi que havia estat al grup des dels seus inicis el va abandonar ja que a ell li tocava cantar cançons tristes i ell estava vivint una vida molt feliç. Això i la mort d’en hide uns mesos després van ser uns cops molt fort per a tot els fans del grup. La resta de membres, inclòs en Taiji, van tocar junts per última vegada al funeral d’en hide el 4 de maig de 1998. Actualment tots segueixen les seves carreres en solitari.
En els seus 15 anys d'història, X Japan va aconseguir vendre 20 milions d'àlbums i senzills i dos milions també de vídeos, essent una de les bandes japoneses amb més èxit de tots els temps, fins i tot alguns s'atreveixen a descriure'l com el grup de rock més influent de tota Àsia [1].
Taula de continguts |
[edita] Època independent (1982 - 1989)
Eren els anys 80, i el rock dur estava colpint amb força al Japó. Yoshiki i Toshi, dos amics de Tateyama, Japó des de la infància, van decidir als 13 anys crear la seva pròpia cover-band, es deia Dynamite. Yoshiki tocava la bateria i Toshi la guitarra. Al tercer any de secundària, el vocal es va canviar d'institut i això va fer que en Toshi agafés el seu lloc. Poc després, el grup es va reformar canviant el seu nom a Noise, i van seguir fent covers de grups com Led Zeppelin i Deep Purple, entre altres. Va arribar la preparatòria i el grup va continuar, però al segon any de batxillerat tots els membres menys en Yoshiki i en Toshi es van retirar. Als 17 anys (al 1982), en Yoshiki va decidir invitar músics d'altres col·legis per refer el grup, i la va anomenar X. El nom, segons Yoshiki, era un nom que cridava l'atenció als cartells publicitaris, a més a més en aquella època, eren normals els grups amb noms llargs, però també va dir que algún dia canviaria el nom per un de millor. A partir de llavors el grup va començar a tocar en diversos locals, actes culturals i concursos de Chiba, això va fer que el grup es comencés a fer famós. A un festival cultural del tercer any de preparatòria 3000 persones van anar a veure'ls, en Yoshiki i en Toshi ja sabien el que era el plaer de tocar en públic, així que van decidir continuar la seva carrera musical. A Tateyama no existien llocs per a concerts, així que l'objectiu era tocar a una live house, que tenien escenaris petits. El 1985, la gent va poder veure el nom de X a les agendes de live houses com Kagurazaka Explosion i Meguro Rokumeikan.
El 1986 van començar a vendre una demo tape que es deia Kurenai amb cinc cançons per 1000 iens. A l'abril d'aquell mateix any van llançar el senzill Orgasm per part d'Extasy Records, la discofràfica creada per Yoshiki amb els diners de la seva mare. Al Juny van traure el senzill I'll Kill You, i al Juliol van participar amb una cançó a l'àlbum Heavy Metal Force III.
El nom de X s'estava tornant famós, però desgraciadament a part d'en Yoshiki i d'en Toshi, cap dels membres durava molt de temps al grup. Yoshiki un cop va dir que els ex-membres de X són almenys com a trenta. En aquell temps, per cridar l'atenció es pintaven de ros, i això va fer que la gent els digues fàbrica de rossos, ja que tothom que sortia de X, sortia amb el cabell de color ros. A vegades X, solament era un baterista i un vocal, però en aquests casos contractaven alguns músics auxiliars com ara Zen, Kerry, Pata, etc. que després alguns d'aquests es quedarien al grup.
De sobte, un ex-membre de Dementia –Taiji- va aparèixer. Va deixar el grup al cap d'un temps, però al final del 1986 va tornar per convertir-se en membre oficial. Al febrer de 1987, Victor Records va invitar a X a participar a l'àlbum Skull Trash Zone, una altra compilació de varies bandes. Va ser la seva primera participació en quelcom gran. Van decidir entrar, però necessitaven un guitarrista, llavors en Yoshiki va cridar a en Pata, un ex-membre de Judy. Pata va aceptar però amb al condició que sol seria aquella vegada. Van grabar Stab Me in the Back y No Connexion. Poc després d'aquella grabació, l'ex-membre de Saver Tiger –hide-, es va incorporar al grup, Saver Tiger era un grup indie com X, es van separar i després en hide tenia pensat fer-se estilista, però en Yoshiki el va convèncer per que continués tocant. En aquell temps estava decidit a quedar-se al grup un altre guitarrista més ràpid que en hide, el seu nom era Isao, però un dia abans de la seva presentació va sofrir un accident de moto, això va fer que en Yoshiki demanés ajuda a en Pata un altra vegada, aquesta vegada en Yoshiki li va preguntar si volia quedar-se, però ara com a membre definitiu, i en Pata va acceptar, així al febrer del 1987, X ja tenia la seva formació final amb Yoshiki, Toshi, Taiji, hide i Pata.
A les lives houses van començar a pegar amb força, tiraven coses, trencaven els seus instruments, més que un concert era un frenesí. A cada lloc que anaven feien confusió i després del tems ja no sabien el nombre de llocs que tenien prohibida l'entrada. Algunes bandes deien que on entrava X, ells ja no volien tornar a entrar mai més, aquests rumors es van estendre per tot Japó i això va fer que X fos el grup més odiat de tots.
A l'agost del 1987, a l'Osaka Bourbon House van distribuir un vídeo amb tres cançons (Xclamation '87). En aquell temps, les còpies de la cinta es van revendre a bona quantitat, així que un dia en un bar van decidir que cadascú portes 20,000 iens per a gravar un vídeo. Amb molt de sacrifici van gravar el vídeo i va tenir èxit. Van començar a tocar a programes de televisió, shows de varietat, etc. Desafortunadament com que no eren famosos doncs els posaven en la secció d'humor perquè la gent veiés les bogeries que feien al carrer, però això els hi servia per donar-se a conèixer.
Llavors, el director d'una firma major va entrar en contacte amb X per realitzar el seu primer àlbum. Mai n'havien fet un, així que van decidir fer abans el seu propi àlbum indie. A l'abril del 1988 va sortir el seu primer àlbum: Vanishing Vision. Immediatament se'n va anar al primer lloc de les llistes indies com el més venut. Fins i tot amb les seves lletres creatives i les seves perfecte melodies, la gent seguia sense dóna'ls-hi la importància que mereixien sol pel seu aspecte. Després del llançament de Vanishing Vision van vendre totes les entrades per a un concert al Tokyo Nakano Kohkaido, i van fer un tour per 24 ciutats (Vanishing Tour Vol. 2).
[edita] Època X (1989 - 1992)
A l'agost d'aquell any el grup ja havia aconseguit popularitat per tot el Japó, i la discogràfica Sony es va fixar en ells i van arribar a un acord per a començar a gravar al gener de l'any següent el que seria el seu segon àlbum i el primer amb una firma gran. Després de dos mesos gravant als estudis Shinanomachi i Roppongi Studio, el 21 d'abril de 1989 van llançar l'àlbum Blue Blood que va entrar en el sisé lloc de les llistes de ventes japoneses, els Oricon. Amb l'àlbum Blue Blood van entrar de ple en l'escena musical japonesa, i el seu llançament va suposar un abans i un després en l'historia de la música popular japonesa. Degut al seu èxit no van tenir altre remei que començar un altre tour pel Japó anomenat Blue Blood Tour, un tour més extens que l'altre i que els va portar a més ciutats, així com a tenir molt més públic. Quan van acabar el tour en Toshi, en hide, en Pata i en Taiji van anar a Nova York a gravar el videoclip de la cançó Celebration en que es veien a aquests membres donant voltes per els carrers de Nova York, mentrestant en Yoshiki estava a París gravant el videoclip de Rose of Pain.
Quan van tornar al Japó van començar a participar en programes de radio, revistes, programes de televisió. Llavors no eren tan comunes les bandes de rock en programes musicals, però amb l'aparició de X, molts van començar a invitar-los als seus programes. X es tornava cada cop més famós, i l'1 de setembre de 1989 van llançar el single Kurenai, va entrar a la posició número cinc del chart. L'1 de desembre van llançar un altre single Endless Rain, que va entrar al tercer lloc. En aquell any van guanyar el premi al Millor Artista Debutant De Japó (Zen Nihon Yuusen Daishou Yuushuu Shinjin Shou), el premi al Primer Lloc del Oricon amb Singles (Oricon 89 Nendo Recording Sell Single Shinjin Bumon Dai Ichii). Després d'això van començar el seu tour de tardor. La bateria de Yoshiki va convertir a X en un grup que ningú podia igualar, però aquesta manera de tocar la bateria li ocasionava certs problemes físics a en Yoshiki. Els membres deien de broma que si vols matar a en Yoshiki, calia posar-lo a tocar cançons ràpides, i el mateix Yoshiki deia que toca de tal forma que pot morir en qualsevol moment. Aquest comentari es va convertir en realitat el 23 de novembre de 1989 quan a la meitat del Rose & Blood Tour abans de presentar-se al Shibuya Kohkaido, en Yoshiki es va col·lapsar en mig d'un concert i la resta del grup va tenir que cancel·lar la resta de les actuacions. En Yoshiki es va recuperar poc després i el 4 de febrer de 1990 torna a tocar per continuar el Rose & Blood Tour, després d'aquest accident els fans es van començar a preocupar-se per la seva salut, però els triomfs de X amagaven totes aquestes coses: X va guanyar el premi al Millor Artista del Quart Disc D'Or de Japó (Dai Yonkai Nihon Gold Disc Taishou Best Artist Shou).
El 21 d'abril de 1990 van traure el single Week End, aquest va entrar al segon llocs dels Oricon, i la gent va començar a veure a X amb uns altres ulls. X va agafar la imatge d'un grup que qualsevol altra podia fer el que ells feien. Fins i tot es parlava de que havien destruït tot un hotel, encara que passes tot això i el egoisme musical d'en Yoshiki, la gent va començar a notar en X una mica d'afinitat. Van acabar el Rose & Blood Tour amb dues dates al Nihon Budokan i una extra al Osakajo Hall.
Per a la gravació del seu nou àlbum, Jealousy, es van traslladar de nou a Los Angeles al 1991. Finalment van acabar la grabació i després de 7 mesos van tornar a Japó. Els fans van abarrotar l'aeroport de Narita i moltes noies es van desmaiar i van necessitar atenció hospitalària. L'1 de juliol, Jealousy va ser llançat i va entrar al primer lloc del Oricon, van començar el Violence in Jealousy Tour a l'agost, i el 23 van fer el seu primer concert al Tokyo Dome. Al desembre el grup va guanyar el premi al Millor Músic del Japó (Nihon Yuusen Daishou Yuusen Ongaku Yuushuushou), i més tard al Març del 1992, el premi al Disc d'Or Per a Nous Artistes del Japó (Nihon Gold Disc Daishou Shinjin Shou).
Molts cops X va aparèixer al Shinjuku Power Station, invitant a molts artistes i amics seus per a tocar amb ells. També solien fer un esdeveniment de Extasy Records al Nihon Budokan: el Extasy Summit, on invitaven a grups de Extasy records per a que toquessin junt amb X, allí van aparèixer bandes com Luna Sea y Ladies Room que imitaven a X amb els pentinats i el cabell. X va fer events especials com un concert secret al Shibuya Egg Man amb solament 300 persones, i un concert al NHK Hall amb orquestra.
A finals del 1991 van participar al NHK Kouhaku, un programa on es tocava l'última cançó de l'any, i X va estar allí molts anys). Van ser el primer grup de rock en tocar en aquell programa. Al 1992, el 5,6 i 7 de gener van fer un concert de tres dies al Tokyo Dome, aquest concert va ser l'últim d'en Taiji al grup.
[edita] Heath al baix (1992 - 1997)
Després de traure el single Silent Jealousy en Taiji va abandonar el grup. Llavors X va ternir que cercar un altre baix, van fer concursos, però era difícil trobar un baix que reemplaces a en Taiji. Llavors un dia a Nova York, a l'agost, van trobar el nou baix: Heath. Va entrar oficialment com a membre del grup, i per ell s'en van assabentar de que hi havia un altre grup amb el nom de X, i com que tenien pensat internacionalitzar-se doncs es van canviar el nom a X Japan. El primer concert amb en Heath va ser al Osakajo Hall i el Extasy Summit al Nihon Budokan. Van participar de nou al NHK Kouhaku Utagasen tocant Kurenai i Tears, que Yoshiki va tocar amb un òrgan tubular.
Després d'això, van començar la grabació del seu nou àlbum Art of Life mentres que els membres començaven amb les seves carreres en solitari. En Toshi va realitzar l'àlbum Made in Heaven al novembre del 1992, hide va realitzar l'àlbum Omnibus amb dos membres de Luna Sea i a més a més va començar a treballar per a la seva exitosa carrera en solitari. Pata també va realitzar el seu propi àlbum.
Yoshiki encara que estigues escrivint part de la lletra de Art of Life, també es va atrevir amb la seva carrera en solitari col·laborant amb Tetsuya Komuro (líder de Globe), van fer un duet que es va dir V2 amb el que van traure un single, també va tocar el piano amb l'Orquestra Filharmònica de Londres, a més de traure un àlbum amb cançons de X Japan però orquestrades, també va col·laborar amb el bateria de Queen, Roger Taylor, amb el que va traure una cançó anomenada Foreing Sand, que més tard va ser inclosa en l'àlbum Hapiness del britànic.
El 25 d'agost de 1993 van traure, Art of Life, un àlbum que tan sols contenia una cançó del mateix nom, però de 30 minuts de duració. La cançó va ser tot un èxit al Japó i va debutar al primer lloc de les llistes de vendes. El 10 de novembre d'aquell mateix any van traure a la venda el seu nou senzill anomenat Tears, el senzill contenia dues cançons, una Tears, balada composta per Yoshiki per al seu pare mort quan tenia 10 anys, les primeres setmanes del seu llançament, com ja era normal, el senzill va estar als primer llocs de les llistes, l'altra cançó del single era una versió clàssica de Tears. La cançó, encara que fos molt popular, es va tocar pocs cops en directe. El 21 d'aquell mateix mes es va llançar una de les primeres compilacions del grup, el X Singles, que contenia els senzills que s'havien llançat sota el nom de X, a més a més portava una versió en directe de 20th Century Boy. El 30 de desembre d'aquell any van tornar a l'escenari. Després de no tocar durant uns mesos en concerts grans, havien tocat en algun programa televisiu, X Japan va tornar. Per celebrar-ho van fer un concert de dues nits, la primera es va tocar la versió en directe de Art of Life que després fou inclosa a l'àlbum Art of Life Live, el 31 per la nit també es va tocar.
El 10 de juliol de 1994 van llançar un nou single, Rusty Nail, cançó composta per en Yoshiki i que més tard fou llançada també dins l'àlbum Dahlia. Des de que es va tocar per primer cop la cançó aquesta, fou tocada en gairebé tots els concerts del grup inclòs el The Last Live. El single va entrar en el primer lloc de vendes de les llistes japoneses.
Durant aquests anys tots els membres del grup, menys en Yoshiki, estaven més pendents de les seves carreres solitàries que del grup en sí, encara que en Toshi en una entrevista va dir que en Yoshiki els hi havia dit que el primer era el grup, això feia que X Japan no participés tant en programes televisius com en anys anteriors i que el seu nou àlbum no fos llançat fins a 1996, encara Aixa els dos últims dies de 1994 X Japan varen fer un concert al Tokio Dome, en aquest concert van tocar diverses cançons com Longing de la qual van repartir una demo a 10.000 persones de les 100.000 que van anar entre les dues nits que van ser els concerts.
Com que el grup ja havia presentat bastants noves cançons al novembre de 1995 van decidir començar un nou tour anomenat Dalia Tour 1995. Van començar una mica malament ja que en un dels primers concerts de la gira después de la segona cançó en Yoshiki va trencar la seva bateria i al final d'aquest concert en Toshi es va fer mal en un peu i això va fer que algunes cançons no es poguessin tocar. Però aquests no serien els únics problemes, ja que uns dies després es van tenir que cancel·lar dos concerts per culpa de l'estat de salut d'en Yoshiki, encara així van tornar per la nit de Nadal a Kobe, aquest concert fou d'homenatge per a les víctimes que hi va haver en aquesta ciutat en un terratrèmol que hi hagué el 17 de gener d'aquell any. I finalment els dos últims dies de l'any van tornar a tocar al Tokio Dome, en aquests dies cada un dels membres va demostrar la seva qualitat tocant algun solo.
El 26 de febrer de 1996, treuen un nou single, Dahlia, aquesta cançó posteriorment donaria nom al seu nou àlbum. Aquesta seria una de les últimes, si no l'última, cançó no balada que va compondre Yoshiki per al grup. Uns mesos més tard, el 8 de juliol, llançarien en un single la que és considerada per en Toshi "la més gran cançó d'amor de Yoshiki", Forever Love. El senzill va entrar en el primer lloc de vendes al Japó així com també el que van llançar el 26 d'agost d'aquell any, Crucify my Love.
I el 4 de novembre de 1996 va ser el dia triat per a llançar el qual seria l'últim àlbum del grup, Dahlia, on les balades predominarien respecte a les cançons fortes. L'àlbum incloïa la majoria de singles llançats des de 1993 fins a la data del llançament. Aquest mateix mes van començar un nou tour acabant amb un concert al Tokio Dome l'últim dia de l'any.
A l'acabar aquest concert en Toshi li va dir a en Yoshiki que volia deixar el grup i en Yoshiki ho va acceptar. Durant una temporada només ho sabia la gent pròxima al grup però a l'abril del 1997, en Toshi en una roda de premsa va anunciar que deixaba el grup, les raons encara no estan del tot clares però una podria ser mentres en Toshi estava feliç amb la seva vida de recent casat, a X Japan havia de cantar cançons molt tristes. Alguns fans s'atreveixen a dir que a en Toshi li van convèncer perquè deixés el grup en una secta anomenada Masaya. Això, més tard, es va comprovar que era fals, primer perquè en Masaya és un cantant no una secta i segon que va conèixer a Masaya després d'abandonar el grup.
Toshi era el cofundador del grup, vocalista i un símbol del grup, era impossible reemplaçar-lo així que el 22 se setembre en una roda de premsa, sense Toshi, el grup va anunciar que el 31 de desembre d'aquell any faria el seu últim concert ja que el grup es dissolia. Toshi es va assabentar d'aquesta notícia un dia després encara que fos encara membre del grup. La roda de premsa va ser retransmesa en gairebé tots els canals de Japó i al carrer grups de gent s'organitzaven per a escoltar el que deia Yoshiki, la dissolució del grup va ser un cop molt dur per a molts fans, ja que X Japan estava en el seu millor moment.
El 25 de desembre es va treure el Star Box, que contenia dos àlbums, Dahlia i Art of Life, que després serien llançats en Disc d'Or. Aquest mateix dia també es van fer dos llançaments més, un va ser el X Single Atlantic Years que és una recopilació de singles llançats sota el nom de X Japan, però per a qui volgués també es va llançar el Special Box que incloïa tots els singles ja que en X Single Atlantic Years faltaven algunes versions a karaoke, més tard també serien llançat en Disc d'Or. Aquests van ser els últims llançaments de quan la banda encara estava activa encara que avui en dia segueix havent-hi llançaments.
I finalment el 31 de desembre de 1997, el grup va anar al Tokyo Dome per tocar en el seu últim concert. El concert va seguir la línia dels del Dahlia Tour i es van tocar gairebé les mateixes cançons, ja que no va haver-hi molt temps per a planificar el concert, encara així els fans el consideren el millor concert de la banda. En acabat el concert van anar directament a tocar una altra vegada Forever Love per a un programa de la televisió japonesa.
[edita] Look i estil musical
Inspirats pels nord-americans KISS, els membres de X Japan van adoptar un look provocador i extravagant. La posta en escena i el aspecte visual ocupen un lloc important dins les representacions del grup (tant en els concert com en els videoclips).
El grup és apreciat sobretot per la seva capacitat de no encallar-se en un sol gènere musical. Des de el metal més violent fins a les balades més tranquiles, X Japan sap extraure el millor de cada un dels seus membres amb la fi de aconseguir el millor resultat possible. Durant els quinze anys de regnat sobre la escena musical japonesa, X Japan va evolucionar tant en l'aspecte visual (abandonant els membres poc a poc l'estètica tan extravagant que els va caracteritzar durant els seus primers anys) com en l'aspecte musical (cada cop anaven predominant més les cançons tranquil·les)
X Japan és l'autor de Art of Life, l'obra mestra del grup i qualificada per alguns com una de les millors cançons dins del gènere de l'història, si no la millor. Té la particularitat de durar mitra hora, on tenen cabuda tots els elements característics del grup; Una bateria ràpida a càrrec de Yoshiki, la personal veu de Toshi prenent protagonisme en certs moments per a després cedir-li a un dels dos solos de guitarra a càrrec d'en hide i junt amb tot això el solo de piano amb acompanyament d'orquestra. Tots aquests elements s'anaven alternant entre ells per aconseguir canvis de ritme que evitessin que la cançó resultés avorrida i aconseguís mantenir l'atenció del oient.
La majoria de les partitures de X Japan va ser comportes per Yoshiki, sent hide l'altre component que més va col·laborar amb els treballs de composició, amb cançons com Scars o Miscast (aquesta última composta junt amb en Toshi), Taiji també va compondre algunes cançons en un principi. En general els temes principalment abordats per X Japan en les seves cançons són la tristesa, l'amor, el suïcidi i la mort.
[edita] Concerts
X Japan sempre es va caracteritzar per espectaculars concerts. Quan van començar ja que el grup no tenia molts diners anaven a locals petits a tocar, però ràpidament ja van passar a festivals culturals no només de la seva ciutat si no ja de la província de Chiba, en aquesta època fins i tot alguna demo que van llançar contenia un concert, i fins i tot algunes cançons com Endless Dream només van ser tocades en concerts i mai gravades en estudi.
Tant en els esdeveniments culturals com en els locals que tocaven el grup era molt agressiu i trencaven tot el que tenien per davant, trencaven els instruments (cosa que més tard també es continuaria fent), llançaven coses al públic, etc. X Japan s'havia convertit en una de les bandes independents més odiades i se li va prohibir l'entrada en molts llocs, i molts altres grups solien dir que no volien tocar en llocs on X Japan hagués tocat.
Però el grup cada vegada s'anava fent més popular per Japó i van deixar de tocar en live houses per a ja començar a tocar en estadis i en esdeveniments a l'aire lliure o concentracions de diversos grups japonesos. A partir de 1988 també van començar a tocar en programes musicals japonesos com Music Station on van aparèixer moltes vegades, un altre dels programes televisvos que anaven era el NHK Kouhaku Utagasen on van tocar gairebé totes les fins d'any. El grup havia canviat completament el seu aspecte musical i visual i això també es va notar en les seves actuacioness ja no llançaven coses al públic ni eren tan agressius amb el públic però si tocant, un exemple són les diverses vegades que el grup va haver de suspendre o parar algun concert a causa de que els membres es feien mal. Yoshiki es va lesionar alguna vegada durant el Rose
[edita] Components
[edita] Toshimitsu Deyama
- Article complementari: Toshi
Toshi fou el vocal del grup i un dels fundadors juntament amb en Yoshiki. A l'escolta va començar a tocar la guitarra i el piano, i fins i tot va participar amb l'orquestra de l'escola. Però quan ja tenia el grup amb en Yoshiki es va adonar que el que el millor podia fer era cantar, així que va passar a ser el vocal del grup des de un bon principi fins al final. Encara que fos un dels fundadors sempre va estar en segon pla i gairebé no va compondre cap cançó, algun cop va ajudar a en hide a escriure'n la lletra d'alguna. Al 1997 va anunciar que deixava el grup i això comportaria que el grup es dissolgués.
[edita] Tomoaki Ishizuka
- Article complementari: Pata
Guitarrista del grup juntament amb en hide. Els primer contacte que va tenir amb X fou com a guitarrista auxiliar per ajudar a gravar alguna cançó, el segon cop fou per reemplaçar un guitarrista que va tenir un accident de moto i després d'això en Yoshiki li va oferir quedar-se al grup per sempre i ell va acceptar, va continuar al grup fins a la seva dissolució. Encara que sempre va estar a l'ombra d'en hide, molts cops va destacar pel fet de ser ell qui principalment toqués algun solo de guitarra com el de Longing ~Togireta Melody. Al 1994, com els altres membres va començar la seva carrera solitària encara que no va tenir gaire d'èxit. Fou el membre més tranquil del grup, i el que més es va apartar de l'aspecte que tenien els altres membres. Actualment és membre d'un grup anomenat Ra:IN.
[edita] Hideto Matsumoto
- Article complementari: hide
Fou el guitarrista principal del grup. Abans d'entrar tocava en un grup de la seva ciutat natal, Yokosuka, quan es va desfer aquest grup en Yoshiki el va trucar per veure si es volia unir a X, i així va entrar a X. Amb el pas del temps en hide, juntament amb en Toshi, fou qui va portar una estètica més extravagant i la va mantenir fins al final del grup, cosa que no va passar amb en Toshi, això va fer que fos el membre més carismàtic. A partir de 1994 va començar la seva carrera solitària amb una gran èxit, sent un dels musics japonesos més exitosos de tots els temps, i en va tenir més de fama quan X Japan es va dissoldre ja que així tenia més temps, però el dos de maig de 1998 després d'una nit bevent va morir. La seva mort fou anunciada per tot el món, tot i que el grup no va sortir del Japó. Un any després de la seva mort es va obrir un museu a la seva ciutat natal, aquest museu va seguir obert fins al setembre del 2005 quan es va tancar.
[edita] Yoshiki Hayashi
- Article complementari: Yoshiki
Yoshiki fou el líder de la banda i principal compositor. Va aprendre a tocar el piano als tres anys, i als deu la bateria, això va fer que des d'un bon principi destaqués en la música. De petit fou un noi conflictiu i amb uns estudis molt dolents, això va fer que fundés la seva pròpia banda amb en Toshi, aquesta banda després evolucionaria a X Japan. En un principi solament tocava la bateria, però més endavant ja va començar a fer altres coses com pianista, veu de fons, òrgan i fins i tot guitarrista entre altres instruments. El munt de problemes personals de la seva vida, com la mort del seu pare, el van portar a compondre la majoria de cops cançons tristes com Art of Life i Tears, aquesta última dedicada justament al seu pare. La dissolució de la banda al 1997 i la posterior mort d'en hide, van fer que estigués durant dos anys en depressió i sense compondre música. Actualment treballa en el seu nou projecte Violet UK després d'estar un cert temps a la banda globe.
[edita] Hiroshi Morie
- Article complementari: Heath
Va entrar a la banda el 1992 després que en hide el truqués per veure si volia ocupar el lloc que havia deixat l'anterior baixista en Taiji. En un principi els fans el veien amb mala cara ja que en Taiji era molt estimat, però aviat en Heath es guanyaria a tots els seguidors de la banda, també podia fer de veu en algun cas. Va entrar en un moment en què la banda ja estava canviant els looks així que ell mai va poder destacar gaire en l'aspecte visual. Durant la seva etapa a X Japan també va tenir una carrera solitària arribant a compondre cançons per a sèries com Detectiu Conan. Després de la separació de X Japan, va formar juntament amb en Pata la banda Dope HEADz, però solament van durar dos anys. Actualment continua ell en solitari i s'espera que continuï llançant àlbums.
[edita] Discografía
- Article complementari: Discografia de X Japan
[edita] Àlbums d'estudi i EPs
| Any | Títol | Dades |
| 1988 | Vanishing Vision | Primer i únic àlbum del grup en la seva època idependent. Inclou cançons compostes per Taiji. |
| 1989 | Blue Blood | El debut amb una discogràfica gran. A dia d'avui aquest és considerat un dels millors àlbums del J-Rock. |
| 1991 | Jealousy | Últim disc de Taiji amb el grup, amb un so més lleuger que en els altres àlbums. |
| 1993 | Art of Life (EP) | L'obra mestra del grup, inclou una sola cançó de 29 minuts de durada i catalogada com la Stairway to Heaven japonesa. |
| 1996 | Dahlia | Últim àlbum d'estudi de la banda on predominen més les balades sobre les cançons fortes. |
[edita] Multimèdia
[edita] Vídeo Joc
[edita] Vídeos
- Xclamation (1987-08.XX)
- ThanX ～愛をこめて～ (1989-03-16)
- Blue Blood Tour 爆発寸前Gig (1989-06-01)
- 刺激 Visual Shock Vol. 2 (1989-12-31)
- Visual Shock Vol. 2-5 "Celebration" (1990-09-01)
- Visual Shock Vol. 3 刺激２ ～夢の中にだけ生きて～ (1991-09-30)
- Visual Shock Vol. 3-5 Say Anything ～X Ballad Collection～ '(1991-12-21)
- 無敵と書いてExtasyと読む!! ～Extasy Summit'91 At Nippon Budokan～ (1992-02-21)
- Visual Shock Vol. 4 破滅に向かって 1992-01-07 Tokyo Dome Live (1992-11-01)
- Extasy Summit 1992 ～みんな無名だった、だけど・・・無敵だった～ (1993-05-10)
- X Clips (1995-01-01)
- Dahlia The Video - Visual Shock #5 Part I (1997-01-01)
- Dahlia The Video - Visual Shock #5 Part II (1997-03-05)
- Dahlia Tour Final 1996 (1997-10-29)
- X Japan Clips II (2001-10-24)
- The Last Live Video (2002-03-29)
- Art of Life 1993-12-31 Tokyo Dome (2003-09-24)
[edita] DVDs
- X Clips (2000-07-05)
- Blue Blood Tour 爆発寸前Gig (2001-09-05)
- 刺激 Visual Shock Vol. 2 (2001-09-05)
- Visual Shock Vol. 2-5 "Celebration" (2001-09-05)
- Visual Shock Vol. 3 刺激２～夢の中にだけ生きて～ (2001-09-05)
- Visual Shock Vol. 3-5 Say Anything ～X Ballad Collection～ (2001-09-05)
- Visual Shock Vol. 4 破滅に向かって 1992-01-07 Tokyo Dome Live (2001-09-05)
- X Japan Clips II (2001-10-24)
- The Last Live Video (2002-03-29)
- Dahlia The Video - Visual Shock #5 Part I & Part II (2002-12-04)
- Dahlia Tour Final(2002-12-04)
- Art of Life 1993-12-31 Tokyo Dome (2003-09-24)
[edita] Enllaços externs
- X Japan.ne.jp - Web oficial de X Japan
- X Japan.de - Pàgina no-oficial de X Japan
- Xradicaldreamers - Gran font d'informació de X Japan (Utilitzada com a referència per fer aquest article)
- Weekend - Pàgina coreana de X Japan
- Extasy Records Pàgina de Extasy Records
- Yoshiki Pàgina oficial de Yoshiki
| X Japan |
| Members |
|---|
| Toshi | hide | Pata | Heath | Yoshiki |
| Jun | Taiji |
| Discografia |
| Albums d'estudi: Vanishing Vision | Blue Blood | Jealousy | Art of Life | Dahlia |
| Singles: I'll Kill You | Orgasm | Kurenai | Endless Rain | Week End | Silent Jealousy | Standing Sex | Say Anything | Tears | Rusty Nail | Longing ~Togireta Melody~ | Longing ~Setsubou no Yoru~ | Forever Love | Crucify My Love | Dahlia | Scars | Forever Love Last Mix | The Last Song |
| Articles relacionats |
| Extasy Records | Violet UK |
