Wettin

De Viquipèdia

Els Wettin fou un llinatge alemany, el territori inicial de la qual fou el comtat de Grabfeld o Grabfeldgau.

[edita] Primers comtes

El primer comte conegut, Burkhard, es titulava marcgravi de Soràbia. El títol de comte de Wettin apareix el segle X amb referència a un castell del llinatge. Dedi fou comte al Hesse o Hessegau i el llinatge apareix en possessió de petits feus fins a Diètric II que va rebre el important marcgraviat de la Baixa Lusàcia (Niederlausitz), i el seu fill Dedi II rebé a mes a mes l'administració del marcgraviat de Meissen el 1068 que apareix ja en possessió plena amb el seu fill Enric I el vell, però que el fill d'aquest, Enric II el Jove va perdre enfront del seu parent Conrad el gran, fill de Thiemo, germà de Dedi II que havia inaugurat una línia a Wettin, Brehna i altres llocs.

[edita] El Wettin a Lusàcia i Meissen

Conrad va reunir un gran patrimoni però a la seva mort va repartir l'herència en els seus tres fills: el mes gran, Otó, va rebre Meissen; Dièteric va rebre el Landsberg; i Dedi V va rebre la Baixa Lusàcia, Eilemburg, Groitsch i Rochltz. Dièteric va morir el 1185 i el va heretar Dedi V, el qual va morir no massa després, cap el 1190, i el va succeir el seu fill Conrad II amb el que la línia es va extingir el 1210. Otó va ser succeït pel seu fill Albert el altiu i quant aquest va morir el 1195 el va heretar el seu germà Dièteric el valent que va heretar las possessions de la línia de Conrad II. Dièteric el valent va morir el 1221 i el va succeir el seu fill Enric el il·lustre. El 1265 va procedir al repartiment del seu extens patrimoni entre els seus tres fills, repartiment que va quedar completat a la seva mort el 1288. Enric es va reservar de per vida Meissen i Baixa Lusàcia i va donar les possessions del Palatinat de Saxonia i el landgraviat de Turíngia al seu fill Albert. El segon fill Diètric va rebre Landsberg i Osterland, i el tercer fill Frederic va rebre Dresden.

[edita] Els Wettin a Saxonia

La línia Landsberg-Osterland es va extingir a la mort de Diètric el 1285. Dresde es va extingir amb la mort de Frederic el 1288. I la línia principal representada per Albert, que va rebre Baixa Lusàcia i Meissen del pare en el repartiment final al morir aquest últim va reunir tots els dominis. El 1289 Adolf de Nassau va adquirir Turíngia. Les altres possessions van passar als fill d'Albert: Diessman (Baixa Lusàcia) i Frederic Tutta (Meissen i el Palatinat Saxó). Frederic Tutta havia heretat a mes a mes el Landsberg i Osterland el 1185 però el 1291 va cedir aquest últim territori al seu germà Diessman, i el Landsberg va passar a Brandenburg. El 1298 Turíngia va tornar a mans d'Albert que va establir un indivís entre ell mateix i els seus dos fills. A la mort d'Albert, i també de Diessman, el 1307, Frederic Tutta va governar Turíngia, el Palatinat Saxó, Baixa Lusàcia, Osterland i Meissen fins el 1323 en que va morir i el va succeir el seu fill Frederic II el greu, que va governar del 1323 al 1349. A la seva mort els seus tres fills Frederic III, Baltasar i Guillem I van governar en indivís però el 1381, al morir Frederic III, els altres dos germans es van repartir l'herència: Baltasar va rebre Turíngia i Guillem el Meissen. Els fills de Frederic III , Frederic el combatent, Guillem Frederic i Jordi van governar la resta en indivís, i el 1402 va morir Jordi i van quedar nomes els altres dos. El 1406 va morir Baltasar i les seves possessions van passar a Frederic el combatent; un any després va morir Guillem I i les seves possessions es van repartir entre els dos germans que governaven en indivís. El 1425 va morir Guillem Frederic i Frederic el combatent va reunir tota l'herència, fins que va morir el 1428; llavors l'herència va tornar a passar en indivís als quatre fills: Frederic VI el benigne, Guillem II el Valent, Enric i Segismund. Enric va morir el 1435 i Segismund es va ordenar sacerdot i es va retirar el 1437. Fins el 1445 els dos germans van seguir governant junts però el 1445 es van repartir l'herència i Frederic II (1445-1464) el benigne es va quedar amb Meissen i Saxonia i Guillem II (1445-1482) el valent amb Turíngia i Osterland

Per el període subsegüent vegeu Turíngia i Saxonia

[edita] Comtes, marcgravis, landgravis i burggravis de la família Wettin

• Burkhard I comte de Grabfeld o Grabfeldgau, 858-866
• Burkhard II comte de Grabfeldgau 866-908
• Burkhard III, comte de Wettin i Grabfeldgau 908-?
• Dedi comte de Hessegau ?-957
• Diètric I comte de Hessegau 957-976
• Dedi I, comte del nord del Hessegau o Hosgau, de Saezsee i de Wilderbach, burggravi de Zorvig 976-1009
• Frederic, comte de Eilemburg i Merseburg, Palgravi de Saxonia senyor de Gosek 957-1015
• Diètric II comte del nord del Hessegau o Hosgau, de Saezsee, de Wilderbach, de Brehna i de Eilemburg, burggravi de Zorvig, marcgravi de Niederlausitz 1009/1015-1034
• Dedi II, Marcgravi de Niederlaussitz, comte de Eilemburg, administrador del marcgraviat de Meissen 1034 -1075 (administrador 1068-1075)
• Enric I el vell, marcgravi de Niederlausitz, comte de Eilembur i marcgravi de Meissen 1075-1103 (Meissen 1088)
• Enric II el jove, 1102-1123
• Thiemo I, Comte de Wettin, Brehna, Kostritz i Groitsch-Rochlitz, 1075-1091
• Conrad el gran, comte de Brehna, Camburg i Goritsch-Rochlitz , Marcgravi de Meissen i Laussitz 1091-1156 (Meissen i Lausitz o Lusàcia des 1123)
• Dedi V el fort comte de Groitsch-Rochltz i de Eilenburg, Marcgravi de Niederlausitz, 1156-1190
• Diètric, comte de Landsberg 1156-1185 (a Dedi V el 1185)
• Otó el ric, marcgravi de Meissen 1156-1190
• Conrad II comte de Groitsch-Rochltz i de Eilenburg, Marcgravi de Niederlausitz 1190-1210
• Albert el altiu marcgravi de Meissen 1190-1195
• Diètric el valent marcgravi de Meissen, Lusàcia i Landsberg 1195-1221
• Enric III el Il·lustre 1221-1288 (de Meissen i Lusàcia 1265-1288)
• Albert de Saxonia Palatina i Turíngia 1265-1307
• Diètric comte de Landsberg i Osterland 1265-1285
• Frederic I de Dresde 1265-1288
• Diessman de Lusàcia 1289-1307 (de Osterland 1291-1307)
• Frederic I Tutta de Meissen i del Palatinat Saxó 1289-1223 (de Lusàcia i Meissen 1307-1323)
• Frederic II el greu 1323-1349
• Frederic III 1349-1381
• Baltasar I 1349-1406 (de 1381 a 1406 de Turíngia)
• Guillem I 1349-1407 (de 1381 a 1407 de Meissen)
• Frederic IV de Turíngia 1406-1440
• Frederic V el combatent 1381-1428
• Guillem Frederic 1381-1425
• Jordi 1381-1402
• Frederic VI el Benigne 1428-1464 (des 1445 a 1464 de Meissen i Saxonia)
• Guillem II el valent 1428-1482 (des 1445 a 1482 de Turíngia i Osterland)
• Enric 1428-1435
• Segismund 1428-1437