Turíngia
De Viquipèdia
Lema | |
---|---|
Deutschlands starke Mitte | |
Dades bàsiques | |
Capital: | Erfurt |
Superfície: | 16.172,14 km² |
Població: | 2.357.000 (1 de novembre del 2004) |
Densitat: | 147 habitants/km² |
PIB per càpita: | 6.325 € per habitant (2002) |
PIB: | 15,2 Mrd. € (2002) |
ISO 3166-2: | DE-TH |
Web oficial: | www.thüringen.de |
Política | |
Ministre President: | Dieter Althaus (CDU) (des del 5 de juny de 2003) |
Partit governant: | CDU |
Composició del Parlament del Regional (88 escons): |
CDU 45 PDS 28 SPD 15 |
darreres eleccions: | 13 de Juny de 2004 |
properes eleccions: | 2009 |
Representació parlamentària | |
Vots a la Cambra Alta (Bundesrat): | 4 |
Mapa | |
Turíngia (Thüringen [ˈtyːrɪŋən]) és una regió històrica, un estat de l’edat mitjana, un estat de la república de Weimar i un land o estat de la República federal Alemanya, essent dividits en tres bezikta de la RDA.
L'actual estat de Turíngia és un del setze estats que formen la RFA. Situat al centre del país limita amb el estats de: Baixa Saxònia al nord, Saxònia-Anhalt al nord-est, Saxònia a l'est, Baviera al sud i Hessen a l'oest.
Taula de continguts |
[edita] Història
Habitada pel poble dels hermanduris i despres pels alamans, el poble dels turingis s’hi va establir al segle IV. Cap a començaments del segle VI tenien un rei anomenat Hermanfrid. El país va ser sotmès pels francs cap el 532 i amb el tractat de Verdun del 843 va pertànyer a Germània.
La Marca turíngia fou constituïda el 804 i va ser integrada a Saxònia el 908. El 965 va passar a la marca de Meissen i abans del 1064 fou donada a Lluís el Barbut. Va ser incorporada a Saxònia el 1482.
[edita] Llista de marcgravis i landgraves
- Lluís I el Barbut 1031-1064
- Lluís II el saltador (fill) 1064-1123
- Lluís III (fill, Landgrave d'Hesse 1130-40) 1123-1140 (des 1130 te el títol de landgrave, com a Lluís I)
- Lluís II el fort (fill, Landgrave d'Hesse) 1140-1172
- Lluís III el pietós (Landgrave d'Hesse 1182-90) 1172-1190
- Herman I (germà, Landgrave d'Hesse) 1190-1216
- Lluís IV el sant (Landgrave d'Hesse) 1216-1227
- Herman II (Landgrave d'Hesse 1234-41) 1227-1241
- Enric I Raspe (Landgrave d'Hesse) 1241-1247
- Enric II el il·lustre (nebot, marcgravi de Meissen) 1247-1265 (torna a tenir el títol de marcgravi)
- Albert I (fill) 1265-1289
- Adolf de Nassau 1289-1298 (emperador)
- Albert I (segona vegada) 1298-1307
- Diezmann (fill) 1307
- Albert II 1298-1307 (Emperador Albert I, pretendent)
- Frederic I (germà de Diezmann) 1307-1323
- Frederic II el greu (fill) 1323-1349
- Frederic III el sever 1349-1381
- Balatsar I (germà) 1381-1406
- Frederic IV el ximple (fill) 1406-1440
- Frederic V el benigne (nebot, Frederic II de Saxònia) 1440-1445
- Guillem el valent (germà, associat 1440-1445) 1440-1482
- a Saxònia 1482
[edita] Districtes urbans i rurals
Turíngia està dividida en 17 districtes rurals(entre parèntesi, algunes ciutats importants de cada districte):
|
|
A més a més, també té sis districtes urbans:
[edita] Ciutats
Ciutats a Turíngia | |||||
posició | ciutat | habitants | districte | ||
31-desembre-1970 | 31-desembre-2000 | 30-juny-2005 | |||
1. | Erfurt | 192.679 | 200.564 | 202.590 | districte urbà |
2. | Gera | 106.841 | 112.835 | 104.737 | districte urbà |
3. | Jena | 85.169 | 99.893 | 102.201 | districte urbà |
4. | Weimar | 63.985 | 62.425 | 64.361 | districte urbà |
5. | Gotha | 57.256 | 48.376 | 47.045 | Gotha |
6. | Eisenach | 50.059 | 44.442 | 43.858 | districte urbà |
7. | Nordhausen | 42.018 | 45.633 | 43.781 | Nordhausen |
8. | Suhl | 28.177 | 48.025 | 43.202 | districte urbà |
9. | Altenburg | 47.497 | 41.290 | 38.203 | Altenburger Land |
10. | Mühlhausen | 46.135 | 38.695 | 37.480 | Unstrut-Hainich-Kreis |
11. | Saalfeld | 31.048 | 29.511 | 28.148 | Saalfeld-Rudolstadt |
12. | Ilmenau | 19.634 | 27.176 | 26.713 | Ilm-Kreis |
13. | Arnstadt | 27.368 | 27.220 | 25.828 | Ilm-Kreis |
14. | Rudolstadt | 30.087 | 27.528 | 25.584 | Saalfeld-Rudolstadt |
15. | Apolda | 29.754 | 25.899 | 24.684 | Weimarer Land |
16. | Greiz | 39.424 | 26.177 | 24.007 | Greiz |
17. | Sonneberg | 29.811 | 24.837 | 23.928 | Sonneberg |
18. | Sondershausen | 22.195 | 23.088 | 21.718 | Kyffhäuserkreis |
19. | Meiningen | 24.876 | 22.240 | 21.642 | Schmalkalden-Meiningen |
20. | Sömmerda | 15.959 | 21.977 | 20.885 | Sömmerda |
21. | Leinefelde-Worbis (formed at 16th of march 2004) |
4.315 (LF) 3.401 (WO) |
15.056 (LF) 5.497 (WO) |
20.816 | Eichsfeld |
22. | Bad Langensalza | 16.813 | 19.917 | 18.760 | Unstrut-Hainich-Kreis |
23. | Schmalkalden | 14.527 | 18.551 | 17.893 | Schmalkalden-Meiningen |
24. | Zeulenroda-Triebes (formed at 1st of march 2006) |
13.549 (ZR) 4.790 (TR) |
14.600 (ZR) 4.230 (TR) |
17.702 | Greiz |
25. | Heiligenstadt | 12.464 | 17.291 | 17.175 | Eichsfeld |
26. | Bad Salzungen | 11.466 | 17.086 | 16.551 | Wartburgkreis |
27. | Pößneck | 19.547 | 14.341 | 13.592 | Saale-Orla-Kreis |
28. | Schmölln | 13.968 | 13.193 | 12.693 | Altenburger Land |
29. | Zella-Mehlis (formed at 1st of april 1919) |
17.136 | 13.036 | 12.355 | Schmalkalden-Meiningen |
30. | Hildburghausen | 10.652 | 12.466 | 12.351 | Hildburghausen |
31. | Eisenberg | 13.859 | 11.764 | 11.489 | Saale-Holzland-Kreis |
32. | Waltershausen | 14.219 | 11.725 | 11.307 | Gotha |
Estats d'Alemanya | |
---|---|
Baden-Wurtemberg | Baixa Saxònia | Baviera | Berlín | Brandeburg | Bremen | Hamburg | Hessen | Mecklemburg-Pomerània Occidental | Renània-Palatinat | Rin del Nord-Westfàlia | Saarland | Saxònia | Saxònia-Anhalt | Slesvig-Holstein | Turíngia |