Villena

Lloc ja d'important poblament en l'antiguitat, com revelen les restes arqueològiques i les artístiques. La reconquesta cristiana als àrabs és realitzada devers el 1240 per cavallers de l'orde de Calatrava, de manera autònoma respecte a Jaume I. El tractat d'Almizra del 1244 va suposar la cessió de Villena i la seua comarca a la corona de Castella.

Plaça major de Villena

Ferran III va concedir aquest i altres llocs a son fill en Manel en senyoriu. El 1276 en Manel oferia als villeneros el fur de Lorca, amb tota una reglamentació de la vida civil i administrativa. Els senyors de Villena arribaren a ostentar amplis poders polítics i judicials, així com gran capacitat per a imposar tributs. A les primeries del segle XIV, quan hom produeix l'annexió al Regne de València de diverses terres en l'actual província d'Alacant, Villena com a part del senyoriu d'en Joan Manel, prosseguix vinculada a la corona de Castella. Enric II, concessor de diverses mercès, va convertir al senyoriu en marquesat en favor d'Alfons d'Aragó. El 1445 passà a mans de Joan Pacheco i el 1480, després de l'oposició mostrada per Didac López Pacheco, fou incorporat al Real Patrimonio pels Reis Catòlics, si bé va conservar diversos trets autònoms. Durant la guerra de Successió va lluitar a favor del Borbó. En la divisió provincial que estableixen els liberals en el segle XIX, Villena forma part d'Alacant (1836).

Durant l'Antic Règim, a Villena es desenvolupa una economia bàsicament agrària, amb forta desigualtat en la distribució de la propietat i progrés des de l'Edat Mitjana d'una classe de llauradors més acabalats. Aquesta economia es centrava en la ramaderia, que perd la tradició transhumant de l'Edat Mitjana, i en els conreus de secà, principalment cereals, que són objecte de comerç amb les veïnes terres de Castella i València. El desenvolupament del regadiu va arribar a les primeries del segle XVIII a la redacció de dues ordenances successives amb una exhaustiva reglamentació. El 1803, la dessecació de la llacuna augmentaria les possibilitats de comptar amb terres regades. Juntament a l'activitat agrària s'hi desenvolupen activitats industrials lligades a ella: molins fariners, tèxtil de fibres vegetals, destil·leries. El desenvolupament comercial hi fou facilitat per la concessió d'una sèrie de privilegis i per la celebració de fires. Els canvis del segle XIX, desvinculació de les desamortitzacions eclesiàstica i civil, principalment, dugueren a un important traspàs de terres del clergat, els municipis i la petita noblesa a elements de la burgesia autòctona i forastera. Aquest procés de concentració burgès de la propietat hi facilità en la segona meitat del segle XIX el desenvolupament capitalista de l'agricultura, amb el cultiu de productes comercials, com ara el cep, les hortalisses, els fruitals i, en menor mesura, l'olivera. Per a eixa expansió, també va jugar un important paper el ferrocarril Madrid-Alacant.

El fort pes que hi adquireix l'element assalariat i jornaler portarà a una important difusió de l'anarquisme i del socialisme amb una actuació clara en moments precisos com ara la vaga del 1917 i la segona República. Durant la guerra civil, a Villena es desenvolupa una experiència única en tot el País Valencià en crear-se un organisme econòmic, integrat per elements de la UGT i la CNT, que administrava la socialització de tots els béns intervinguts en les diverses activitats productives i de distribució. El període franquista va suposar una desmobilització general de la població obrera a través de l'Organización Sindical, que a Villena va comptar amb una de les seues seus comarcals i una gran activitat centrada en la formació professional, actuació d'Educación y Descanso, creació de diferents serveis.

El recent desenvolupament industrial de Villena s'ha centrat, a banda de les activitats de consum local, en el sector del calcer, que ha contribuït a explicar el progressiu creixement demogràfic, amb una forta atracció immigratòria. Pel que respecta a la seua demografia, sabem que tenia una població de dret de 700 veïns (uns 4.000 habitants) el 1575 i 10.214 el 1860, si bé desconeixem la seua evolució entre aquestes dates. Des d'aquesta darrera la seua població creix progressivament a un bon ritme: 14.099 habitants el 1900 i 32.892 en 2003. El seu terme compta amb 345,6 km².

Villena té importants monuments, com ara l'Ajuntament (segle XVI); l'església de Santiago (S. XV) obra capital del gòtic del país; la de Santa Maria, també gòtica, però amb portalada posterior barroca. Sens oblidar l'impressionant castell de l'Atalaya, o dels Pacheco, que és la peça arquitectònica més important que hi roman i que va ser declarat monument històrico-artístic el 1931. També cal destacar el tresor iber trobat a Villena el 1963 per l'arqueòleg José María Soler García i que es pot visitar al Museu Arquològic "José María Soler", situat a l'Ajuntament.