Valclusa

De Viquipèdia

**Valclusa**

Regió	Provença-Alps-Costa Blava
Prefectura	Avinyó
Sotsprefectures	Apt Carpentras
President	Claude Haut (PS)
Districtes	3
Cantons	24
Municipis	151
Superfície	3.567 km²
Població (2004) - Total - Densitat	522.000 hab. 146 hab./km²

Localització de Valclusa a França.

Valclusa (84) (Vaucluse en francès, Vauclusa en occità) és un departament situat a la regió francesa de Provença-Alps-Costa Blava.

El departament pren el seu nom del poble homònim, Vaucluse, que actualment s'anomena Fontaine-de-Vaucluse. Per la seva part, el poble deu el seu nom a la vall profunda en què està situat i que en llatí rep el nom de Vallis Clausa.

[edita] Geografia

Valclusa forma part de la regió de Provença-Alps-Costa Blava. Limita a l'oest amb els departaments de Gard (Llenguadoc-Rosselló) i Ardecha (Roine-Alps), al nord amb el departament de Drôme (Roine-Alps), a l'est amb els Alps de l'Alta Provença, i al sud amb els departaments de Var (encara que només siguin uns centenars de metres) i de les Boques del Roine.

[edita] Història

Anteriorment possessions pontifícies, Avinyó i el Comtat de Venaissin van ser annexionats per França el 14 de setembre de 1791.

El 28 de març de 1792, aquests dos territoris formaren dos nous districtes, Avinyó i Carpentras (anteriorment capital del Comtat de Venaissin). Avinyó s'incorporà al departament de les Boques del Roine i Carpentras al de Drôme.

Posteriorment, el 12 d'agost de 1793 va ser creat el departament de Valclusa. Aquest nou departament no només estava constituït per Avinyó i Carpentras, sinó també pels districtes d'Apt i Orange, que pertanyien a les Boques del Roine, i pel cantó de Sault, que pertanyia als Baixos Alps (actualment Alps de l'Alta Provença). L'any 1800, una última modificació territorial va fer que la localitat de Suze-la-Rousse passés al departament de Drôme. Això comportà que el cantó vauclusien de Valréas quedés enclavat dins del territori departamental de Drôme.

[edita] Economia

Valclusa ha estat tradicionalment un departament rural, amb una economia basada en l'agricultura i la indústria agroalimentària. És el principal productor francès de fruites (meló, cirera, maduixa, raïm de taula) i verdures (tomàquet). Ara bé, el sector ha de fer front a la dura competència que suposen els productes agrícoles estrangers, provinents principalment de l'Estat espanyol.

El sector vinícola gaudeix d'una bona reputació gràcies als vins de la denominació d'origen Côtes du Rhône.

Els conreus de lavanda i herbes aromàtiques s'estan desenvolupant gràcies a un mercat en plena expansió.

Per últim, cal destacar la importància del turisme. El departament acull al voltant de 3.500.000 de turistes cada any, alhora que nombroses propietats han estat transformades en segones residències. Això ha donat lloc a un boom immobiliari, que començà als anys 70. Actualment, és molt difícil adquirir qualsevol tipus d'habitatge, a la qual cosa hem d'afegir els elevats preus del sòl, sobretot des de la creació del Parc Natural Regional del Luberon i de les consegüents limitacions a la construcció que aquest parc implicà.

[edita] Política

L'any 2004, fou reelegit com a president del Consell General Claude Haut, del Partit Socialista, amb el suport dels 13 consellers generals d'esquerra.

Les principals atribucions del Consell General són votar el pressupost del departament i escollir d'entre els seus membres una comissió permanent, formada per un president i diversos vicepresidents, que serà l'executiu del departament. Actualment, la composició política d'aquesta assemblea és la següent:

Partit Socialista (PS): 10 consellers generals
Unió per un Moviment Popular (UMP): 9 consellers generals
Front Nacional (FN): 2 consellers generals
No adscrits d'esquerra: 2 consellers generals
Partit Comunista Francès (PCF): 1 conseller general