Taronger
De Viquipèdia
| Taronger | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
|||||||||||||||||
| Classificació científica | |||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
|
|
El taronger (Citrus sinensis) és l'arbre de la taronja. Pertany al gènere Citrus que forma part de la família de les Rutàcies. Es tracta d'un arbre d'altura mitjana -encara que en òptimes condicions de cultiu arriba fins als 13 metres d'altura- , perenne, de copa gran, redona o piramidal, amb fulles ovals d'entre 7 i 10 cm. de marge senceres i freqüentment estipulades i branques usualment amb grans punxes (més de 10 cm.). Les seves flors blanques, tarongines, neixen aïllades o en carrassos i produeixen una olor intensa.
Podem trobar gran cantitat de varietats diferents, fonamentalment per la qualitat del fruit i el gust, que varia del dolç a l'àcid. L'espècie C. aurantium produeix taronges amarges utilitzades per a l'elaboració d'alguns licors, melmelades i confitures.
És originari de la Xina, dut a occident pels àrabs.
Es troba en climes suaus i càlids, i a la península Ibèrica es cultiva sobretot en el País Valencià on se solen regar per inundació uns tres cops l'any. No suporta les glaçades prolongades.
A aquest mateix gènere pertanyen la llimona, la mandarina, el pomelo, la llima agra, l'aranja. El kumquaten canvi pertany al gènere Fortunellade la mateixa família Rutaceae
Taula de continguts |
[edita] Sistemàtica
El taronger es va considerar tradicionalment l'espècie C. sinensis del gènere Citrus. A aquest mateix gènere perteneixen la llimona, la llima i la taronja amarga. Investigacions genètiques recents han demostrat que la majoria d'aquests fruits són en realitat híbrids produïts a partir del pomelo, la mandarina i el cidro, per la qual cosa la nomenclatura científica correcta és Citrus x sinensis. L'antic nom, sense identificació d'híbrid, continua emprant-se extensament.
[edita] Etimologia i origen
Els tarongers tenen el seu origen a l'Índia, Pakistan, Vietnam i el sud-est de la Xina i foren portats a occident pels àrabs. En sanscrit s'anomenava nâranga (probablement d'origen dravídic, no ario; en llengua tami naru significa 'fragant'). on en provençal antic s'anomena naurange (pronunciat noránsh).
Després en anglès i francès norange es convertí en orange. A causa a què l'article anglès a (o an davant de vocal) i el francès une que apareixen a "a norange" i "une norange" passaren de manera equivocada a "an orange" i "une orange" respectivament.
Aquest efecte es va produir també en altres mots que començaven per "n". Tanmateix en espanyol s'ha conservat la lletra dient naranja.
No tots els idiomes utilitzen aquesta paraula per designar la fruita: per exemple, l'holandès anomena sinaasappel ("poma xinesa") a la fruita i oranje al color.
[edita] Cultiu i usos
El cultiu d'aquesta espècie forma una part important de l'economia de molts països, com els Estats Units (Florida i California), la major part dels països mediterranis, Brasil, Mèxic, Pakistan, la Xina, l'Índia, Iran, Egipte, Turquia, Sud-Àfrica.
La trobem a regions de clima temperat i humid. Als Països Catalans hi trobem sobretot al País Valencià on disposen de sistemes de regs molt moderns i el cultiu de la fruita és molt important per la zona. Tot i que és un cultiu que necessita de regadiu no suporta l'excessiva humitat o embalsaments, la qual cosa duria a la pèrdua de l'arbre. Les gelades prolongades per sota dels 0º repercuteixen principalment a la fruita tant en la baixa qualitat com en la seva pèrdua.
[edita] Producció
Segons la FAOSTAT els principals productors de taronges (tones) el 2005 varen ser:
| 1. | Brasil | 17.804.600 |
| 2. | Estats Units | 8.266.270 |
| 3. | Mèxic | 3.969.810 |
| 4. | Índia | 3.100.000 |
| 5. | Itàlia | 2.533.535 |
| 6. | Xina | 2.412.000 |
| 7. | Estat espanyol | 2.149.900 |
| 8. | Iran | 1.900.000 |
| 9. | Egipte | 1.789.000 |
| 10. | Indonèsia | 1.311.703 |
[edita] Varietats mengívoles
Hi ha una gran quantitat de varietats diferents, fonamentalment per la qualitat del fruit i el sabor, que varia del dolç a l'àcid. L'espècie Citrus aurantium produeix taronges amargues utilitzades per l'elaboració d'alguns licors, melmelades i confitures.
[edita] Grup Navel
- Caracteritzades per un fruit gran i sense llavors amb maduresa precoç, amb melic a la zona oposada al pedúncul. No és recomanable per elaborar sucs.
[edita] Varietats
- Bahianinha Baianina piracicaba. Arbre petit, probablement per mutació espontània de navel Bahia. Varietat brasilera. Bona adaptació en regions càlides.
- Fishe
- Gillemberg. Es desconeix l'origen, fou descoberta per Gillemberg a 1985. Molt bon sabor.
- Lane Late. Detectada el 1950 per mutació espontània de navel Washington a la propietat de L. Lane, a Austràlia. Pràcticament el 50% de la producció de navel és Lane Lane.
- Leng
- Navelate
- Navelina
- Newhall
- Palmer
- Skaggs Bonanza
- Thomson
- Bahía o Washington
[edita] Grup Blanques
[edita] Varietats
- Ambersweet
- Belladonna
- Verna
- Cadenera
- Castellana
- Delta Seedless
- Hamlin
- Marrs
- Midknight
- Natal
- Ovale
- Parson Brown
- Pera
- Pineapple
- Salustiana
- Shamouti
- Trovita
- València
- Westin
- Barberina
[edita] Grup Sang
[edita] Varietats
- Doble fina
- Maltaise sanguine
- Moro
- Sanguinelli
- Sanguinello
- Torocco
- Tomango
- Washington sanguina
[edita] Grup Sucrenyes
[edita] Varietats
- Succari
- Sucreña
- Llima
- Mosambi
