Sydney

De Viquipèdia

Sydney és la capital de l'estat Nova Gal·les del Sud, situada al sud-est australià i a la vegada la ciutat més gran i antiga de tot el país (va ser fundada l'any 1788)

D'entre els seus edificis destaca l'Òpera de Sydney pel seu disseny espectacular. Amb una poblacio de l'àrea metropolitana de prop de 4,3 milions d'habitants i uns 146.297 a la ciutat en sí (coneguda com la City of Sydney), la metròpolis de Sydney és la més gran dels dos principals nuclis de finances, transports, comerços i culturals d'Austràlia (sent la segona Melbourne).

Sydney és una destinació turística reconeguda i important arreu del món i és sovint declarada com a una de les ciutats més belles i amb més qualitat de vida del món, admirada tant pel seu port, com per la seva impressionant costa o la seva cultura cosmopolita. Tanmateix, ha esdevingut més important a nivell mundial gràcies a que va ser la ciutat organitzadora dels jocs olímpics del 2000. També organitzarà el Dia Mundial del Jovent Mundial 2008. El nom de la ciutat es pronuncia /ˈsɪd.niː/.

[edita] Geografia

La ciutat de Sydney es localitza al sud-est d'Austràlia, entre l'Oceà Pacífic a l'est i les "Blue Mountains" (Muntanyes Blaves) a l'oest. El centre de la ciutat és a les coordenades 33°52'0"N, 151°12'0"E

Com a peculiaritat, té el port natural més llarg del món, el Port Jackson, i més de setanta ports i platges, incloent-hi la famosa Bondi Beach.

L'àrea urbana de Sydney és de 1.687 quilòmetres quadrats, similar a la del Gran Londres, encara que té menys de la meitat de població que aquesta última ciutat. L'àrea metropolitana segons la Sydney Statistical Division és de 12.145 km², però la seva majoria és o parc nacional o sòl no urbanitzat. Les coordenades de Sydney són 34 graus al sud i 151 a l'est.

Sydney ocupa dos regions geogràfiques: l'Esplanada de Cumberland, una regió relativament plana situada al sud-est del port; i la Hornsby Plateau (NT: similar a la zona lleugerament elevada de Hornsby), al nord del port i amb una elevació de dos-cents metres, disseccionada per valls. Les zones més antigues de la ciutat es poden trobar a les zones més planes; a la Hornsby Plateau, la coneguda com a Costa Nord, que era bastant difícil d'urbanitzar degut a la seva topografia de turons, i va ser, principalment, una zona estancada fins que el Pont del Port de Sydney va ser inaugurat el 1932, enllaçant-lo amb la resta de la ciutat.

Una gran part de la Costa Nord és poblada per ciutadans de classe mitjana-alta amb importants barris financers, a Chatswood i North Sydney

[edita] Clima

Sydney té un clima més aviat oceànic, amb càlids estius i hivers suaus, amb plujes fortes freqüents durant l'any. El clima es modera per la seva proximitat amb l'oceà, i, per tant, les temperatures més extremes es registren als barris de l'oest. El mes més càlid és el gener, amb una temperatura mitjana de l'aire de la costa que oscil·la entre els 18.6ºC i els 25.8ºC, amb una mitjana de 14.6 dies l'any a més de 30ºC. La temperatura màxima registrada a Sydney és de 45.3ºC el dia 4 de Gener de 1939, cap al final d'una ona de calor que va afectar a tot l'estat australià. L'hivern és fresc, amb unes temperatures que rarament son més baixes que 5ºC a les àrees costeres. El més més fred és el Juny, amb un rang que va de 8.0ºC a 16.2ºC. El mínim registrat és de 2.1ºC.

Les pluges estan repartides quasi equitativament entre l'estiu i l'hivern, però són més freqüents els sis primers mesos de l'any. La mitjana de pluja anual, amb una variabilitat moderada-baixa, es de 1217mm, a una mitja de 138 dies l'any. No s'han registrat nevades a l'àrea de Sydney.

Encara quye la ciutat no pateix tifons o importants terratrèmols, el Niño Southern Oscillation juga un paper molt important per tal de determinar les distribucions de clima de Sydney: sequia i incendis per una part, i inundacions i tempestes per una altra, associades a les fases contràries d'oscil·lació. Numeroses àrees dels prats que envolten la ciutat han sigut cremats per incendis, i, especialment, ho van ser l'any 1994 i 2002, normalment, i aquests solien ocòrrer durant la primavera i l'estiu. Sydney, no obstant, no sol tenir fortes tempestes de vent.

**Clima de Sydney**
	Jan	Feb	Mar	Apr	May	Jun	Jul	Aug	Sep	Oct	Nov	Dec	Year
Temperatura Diària Màxima Mitjana (°C)	25.8	25.7	24.7	22.4	19.3	16.9	16.2	17.7	19.9	22.0	23.6	25.1	21.6
Temperatura Mínima Diària Mitjana (°C)	18.6	18.7	17.5	14.7	11.5	9.2	8.0	8.9	11.0	13.5	15.5	17.5	13.7
Pluja Mitjana (mm)	103.3	117.4	131.2	127.2	123.3	128.1	98.1	81.5	68.7	76.9	83.1	78.1	1217.0
Nombre Mitjà de Dies amb Pluja	12.1	12.3	13.3	12.0	12.0	11.4	10.3	9.9	10.3	11.5	11.4	11.5	138.0
Font: Bureau of Meteorology

[edita] Estructura Urbana

Sydney Opera House i skyline de Sydney

L'extensa àrea ocupada per la metròpoli de Sydney és dividida en més de tres-cents barris (per facilitar les adreçes i afers postals), formalment administrats per 38 governs d'àrees locals (a més de les nombroses responsabilitats del Govern de Nova Gal·les del Sud i les seves agències). La Ciutat de Sydney en sí ocupa una àrea més aviat petita que comprén el districte financer central i els barris que l'envolten.

Hi ha diverses maneres d'anomenar els barris, districtes o àrees de Sydney, i depenent de la que s'utilitzi, hom es referirà a una àrea més o menys petita. No obstant, hi ha una manera informal de denominar les diferents àrees de la ciutat:

Eastern Suburbs, Hills District, Inner West, Lower North Shore, Northern Beaches, North Shore, Southern Sydney, South-eastern Sydney, South-western Sydney, Sutherland Shire i Western Sydney

El Districte Central de Negocis de Sydney (conegut com a Sydney Central Business District o CBD en anglès) s'extèn uns 2km cap al sud de Sydney Cove, el punt del primer assentament europeu, que és ocupat densament per gratacels i altres edificis, incloent-ne d'històrics com l'Ajuntament de Sydney, l'Edifici Victòria i espais lúdics com el Wynyard Park i el Hyde Park.

El Districte Central de Negocis de Sydney està delimitat per la part est per una zona de parcs que s'extén des del Hyde Park, passant pel Domain i els Jardins Botànics Reials fins a la Farm Cove (al port). El costat oest es delimita amb els Port de Darling, un dels llocs preferits pels turistes, i un dels més actius de la vida nocturna. L'Estació Central de Ferrocarrils (Central Railway Station) delimita el costat del sud, mentres que el Carrer George (George Street) és la via principal d'accés al Districte Central de Negocis per la part nord.

Encara que el aquest districte va dominar tant la vida cultural com la dels negocis durant els primers dies de la ciutat, altres districtes enfocats a la cultura o als negocis van desenvolupar-se amb una localització radial a partir de la Segona Guerra Mundial. Com a resultat, la proporció de professionals del sector dels serveis localitzada al DCN va decaura des d'aproximadament un 60% fins a menys d'un 30% el 2004. Els cinc principals districtes de negocis de Sydney a part de l'abans esmentat sñon Parramatta, al l'oest central, Liverpool, al sudoest, Chatswood, al nord; i Hurstville. in the south.

[edita] Govern

Històricament, Sydney va ser governada pel Comtat de Cumberland, entre el 1940 i el 1960. Avui encara no hi ha un govern que controli tota l'àrea metropolitana. La Ciutat de Sydney inclou la zona financera i alguns barris adjacents, i, recentment s'ha expandit mitjançant fusions entre les autoritats dels districtes adjacents, com per exemple South Sydney. La Ciutat de Sydney està dirigida pel Lord Mayor of Sydney, amb l'ajuda d'un consell. El Lord Mayor, no obstant, és tractat com el representant de tota la ciutat. Els afers locals de la resta de l'àrea metropolitana són jurisdicció de les àrees locals. Aquestes àrees poseeixen uns consells que es formen gràcies a unes el·leccions i són responsables d'una sèrie de funcions que són delegades pel Govern de Nova Gal·les del Sud, o Govern de l'Estat de Nova Gal·les del Sud. Altres òrgans de govern local són