Supergeganta

De Viquipèdia

En astronomia, una estrella supergeganta és un tipus d'estrella molt voluminós, devers 10 a 50 masses solars.

Les supergegantes poden tenir un radi 1000 vegades més gran que el del Sol. Per causa de la seva molt gran massa, aquestes estrelles tenen una durada de vida molt curta: de l'ordre de 10 a 50 milions d'anys i no s'observen més que dins les estructures còsmiques joves com els cúmuls oberts, els braços de les galàxies espirals i a les galàxies irregulars. No s'observen pas als nuclis de les galàxies espirals, galàxies el·líptiques o als cúmuls globulars, aquells que es suposa que són antics.

Una supergeganta pot ser de diferents colors. La major part són o supergegantes blaves dintre de la seqüència principal com a estrelles del tipus O o B, o supergegantes vermelles fora de la seqüència principal. Betelgeuse i Antares són dos exemples de supergegantes vermelles i Rigel és una supergeganta blava. El consens és que les estrelles de gran talla fan anadades i tornades més o menys horitzontals al llarg del diagrama de Hertzsprung-Russell. Durant un temps, es va creure que cap al final de la seva vida, aquestes estrelles esdevenien gegantes vermelles, just abans de tornar-se supernovae. Malgrat això, l'estrella que originà la supernova 1987A era una supernova blava.

La modelització de les supergegantes és encara un domini actiu de la recerca i s'ha tornat complicat per factors com és ara la pèrdua de massa per l'estrella. Més aviat que modelitzar estrelles individuals, la tendència actual és modelitzar els cúmuls d'estrelles i comparar la distribució del model resultant amb la distribució observada de supergegantes com, per exemple, les que estan presentes als Núvols de Magallanes.

Es pensa que l'univers primitiu contenia un gran nom de supergegantes conegudes amb el nom d'estrelles de la població III. En l'estat actual del coneixement, la seva existència es necessària per explicar l'abundància d'elements distints de l'hidrogen i de l'heli.