Slapstick

De Viquipèdia

Slapstick (de l'anglès en què vol dir cop de bastó) és l'antic cinema còmic que es nodreix principalment, d'humor visual.

Taula de continguts 1 La època pre-Hollywood 2 El primer slapstick americà 3 La maduresa del gènere 4 Arraconament i transformació 5 Obres i autors destacats

[edita] La època pre-Hollywood

El terme es va encunyar als Estats Units als voltants de la dècada de 1910 però les claus del gènere van nàixer, de fet, a França, amb la primera pel·lícula de ficció realitzada pels germans Lumière El regador regat 1895, a on ja podem veure una primitiva escena còmica, que es podria considerar com el primer gag mai rodat.

Tot i que ben aviat aparegueren còmics cinematogràfics locals, per a tot arreu del planeta, no fou sinó a França a on el gènere va afermar les basses que el farien popular, amb actors com els primitius Andrée Deed o Rigodin, fins el que s'ha considerat com el primer mestre davant i darrera la càmera, Max Linder, dotant a les seves pel·lícules d’una sofisticació humorística i visual trencadores per al seu temps, a més de crear un personatge ple de matisos, anant molt més enllà que els seus coetanis.

[edita] El primer slapstick americà

Als Estats Units, l'slapstick va tenir els seus pioners en les primeres produccions de Edison, rodades per Edwin S. Porter i les produïdes per Sigmund Lubin però no fou fins a l'aparició de Mack Sennett, actor passat a la direcció i desprès a partir del 1911 a la producció de cinema còmic en massa, que el gènere adquirí ressò universal. La seva productora Keystone va ser mítica pel descobriment de figures humorístiques de fama universal com Charles Chaplin, Roscoe Arbucle Fatty, Harry Langdon, Mabel Normand, Ben Turpin, entre molts d'altres i fins i tot algunes figures que posteriorment serien més remarcables com a estrelles dramàtiques, com la mítica Gloria Swanson. Els films produïts per Mack Sennett destacaven pel seu humor absurd i la velocitat desenfrenada del ritme narratiu; les persecucions embogides i les caigudes d’una violència de vertigen; tot plegat amanit amb una irreverent voluntat satírica. La Keystone va ser també la productora a on van nàixer les dues institucions més importants del cinema còmic d'aquells temps: els Keystone Cops atabalat colla de maldestres policies i les Bathing Beauties grup de banyistes femenines que donaven les primeres mostres d’un innocent erotisme. Mack Sennett fou també qui va rodar el primer llarg metratge slapstick Tillie's Punctured Romance (1915), protagonitzat per Charles Chaplin i Marie Dressler.

Paral·lelament a Mack Sennett, el productor i director Hal Roach començà, des del 1912 a ser la competència directa de la Keystone, treballant amb un tipus d'humor molt més reposat però igualment irresistible. Alguns dels còmics importants descoberts per Hal Roach serien Harold Lloyd, la parella Stan Laurel i Oliver Hardy o Charley Chase, a més de donar la primera oportunitat a directors de la categoria de Leo Mc Carey.

[edita] La maduresa del gènere

Al llarg de la dècada de 1920, molts d’aquests còmics es van independitzar i juntament amb l'aparició de talents més sofisticats com els de Buster Keaton o Raymond Griffith, l'slapstick arribà a la seva màxima perfecció, trobant el punt mig entre la sempre necessària espectacularitat destructiva i les troballes visuals més subtils, fins i tot poètiques. És també a aquesta època que els millors còmics i directors roden complexes llarg metratges slapstick.

[edita] Arraconament i transformació

L’arribada del cinema sonor suposà la ràpida decadència del gènere, essent arraconat tant des del punt de vista comercial (l'slapstick seria reclòs a produccions moltíssim més barates i maldestres que a la dècada anterior) cóm artístic, doncs les troballes visuals van ser eclipsades per la urgent necessitat de l'humor verbal

Al llarg de tota l'etapa sonora, es podrien encara trobar alguns artistes que han excel·lit explorant nous camins, dintre de la tradició més pura dels clàssics americans dels cinema mut, com els francesos Jacques Tatí i Pierre Êtaix o el nord-americà Jerry Lewis.

Tot i que l'slapstick com a gènere podria ser associat a un tipus de cinema que semblava només possible a les dues primeres dècades del Segle XX, podem trobar la seva empremta, amb una estètica molt més d'acord als temps actuals, a algunes de les produccions més avantguardistes dels medis audiovisuals, a infinitat de publicitat televisiva i fins a algunes escenes de les més prestigioses produccions cinematogràfiques.

[edita] Obres i autors destacats

És molt difícil de fer justícia a les millors obres de lslapstick, doncs, tot i que el major nombre d'elles es concentren en un espai reduït de temps, també és cert que la quantitat de títols que d'alguna manera o altra han fet importants aportacions al gènere en son moltes. A excepció de les obres més pioneres ens em centrat exclusivament al cinema americà, concs és a on lslapstick va assentar les seves bases, amb totes les seves variants.

En molts casos també, a diferència d'altres gèneres, l'actor còmic protagonista és, en la major part dels casos, el principal responsable creatiu dels films essent, molts d'ells, els principals gamens i directors de la major part de la seva obra com als casos de Max Linder, Charles Chaplin, Buster Keaton, Roscoe Arbuckle, Larry Seemon, Charley Bowers per citar alguns dels més destacats, o en molts d'altres són els productors, exercint un control ferri sobre el producte final, essent el cas més destacat el de Harold Lloyd. Això no vol dir que no hi existissin directors de prestigi, especialitzats a estar darrera les càmeres, com fou el cas de Frank Capra o Leo Mc Carey, que varen començar sent creadors molt actius i van ajudar a modelar les carreres d'excelents estrelles còmiques com Harry Langdon al primer i la parella còmica Stan Laurel i Oliver Hardy al segon.

De tota manera seria injust no esmentar alguns dels directors i gamen, absolutament oblidats, que varen col·laborar activament a la creació d'algunes de les obres mestres del gènere però que resten eclipsats pel nom de les seves estrelles.

Al la part final hi ha un apartat dedicat a films no inscrits a l'època clàssica de l'slapstick americà i en la que s'inclouen pel·lícules, ara si, d'arreu del mon.

Pioners

• El regador regat (1895) de Louis Lumièr i Auguste Lumière
• Meet Me at the Fountain (1905) de Sigmund Lubin
• Max es casa (1910) de Max Linder
• A House Divided (1910) de Alice Guy

Slapstick americà primitiu

• Barney Oldfield's Race for a Life (1913) de Mack Sennett
• Tillie's Punctured Romance (1915) de Mack Sennett, amb Charles Chaplin i [[Marie Dressler}}
• La cura (1916) de Charles Chaplin
• El immigrant (1917) de Charles Chaplin
• The Butcher boy (1917) de Roscoe Arbuckle
• Shoulder Arms (1918) de Charles Chaplin

Etapa clàssica

• El nen (1919) de Charles Chaplin
• From Hand to Mouth (1919) de Alfred J. Goulding i Hal Roach, amb Harold Lloyd
• Una setmana (1920) de Buster Keaton i Eddie F. Cline
• Set anys de mala sort (1920) de Max Linder
• The Swamhill (1920) de Larry Seemon
• Never Weaken (1921) de Fred Newmayer, amb Harold Lloyd
• Dia de paga (1922) de Charles Chaplin
• La mudança (1922) de Buster Keaton i Eddie F. Cline
• The Shriek of Araby (1923) de F. Richard Jones, amb Ben Turpin
• La lley de la hospitalitat (1923) de Buster Keaton i John Blystone
• L'home mosca (1923) de Sam Taylor i Fred Newmayer, amb Harold Lloyd
• All Night Long (1924) de Harry Edwards, amb Harry Langdon
• All Wet(1924) de Leo Mc Carey, amb Charley Chase
• El modern Sherlock Holmes (1924) de Buster Keaton
• La febre de l'or (1925) de Charles Chaplin
• Les set ocasions (1925) de Buster Keaton)
• L'estudiant novici (1925) de Sam Taylor i Fred Newmayer, amb Harold Lloyd
• Egged On (1926) Charley Bowers
• Hands Up!(1926) de Clarence Badger, amb Raymond Griffith
• Tramp, Tramp, Tramp (1926) de Harry Edwards, amb Harry Langdon
• El maquinista de la General (1926) de Buster Keaton i Clyde Bruckman
• Mighty Like a Moose (1926) de Leo Mc Carey, amb Charley Chase
• El germanet (1927) de Ted Wilde, amb Harold Lloyd
• L'home canó (1927) de Frank Capra, amb Harry Langdon
• Elefants voladors (1927) de Leo Mc Carey, amb Stan Laurel i Oliver Hardy
• L'heroi del riu (1928) de Charles C. Riesner i Buster Keaton
• Two Tars (1928) de James Parrott, amb Stan Laurel i Oliver Hardy
• El Cameraman (1928) de Edward Sedgwick i Buster Keaton
• Big Business (1929) de Leo Mc Carey, amb Stan Laurel i Oliver Hardy
• Llums de la ciutat (1931) de Charles Chaplin

Altres aportacions posteriors o produccions coetànies realitzades per autors no americans influits per l'slapstick

• El viatge imaginari (1925) de René Clair
• Els dos tímids (1929) de René Clair
• Dies de juventud (1929) de Yasuhiro Ozu
• Umarete wa mita keredo (1932) de Yasujiro Ozu
• Les vacances de Monsieur Hulot (1953) de Jacques Tatí
• Mon Oncle (1958) de Jacques Tatí
• Some Like it Hot (1959) de Billy Wilder
• El pretendent (1962) de Pierre Êtaix