Shaquille O'Neal
De Viquipèdia
Shaquille Rashaun O'Neal va néixer el 6 de març de 1972, en l'hospital Columbus de Newark, New Jersey, fill de Joe Toney i Lucille O'Neal. El seu nom i cognom signifiquen petit guerrer en l'Islam. Té dues germanes i un germà: Lateefah, Ayesha i Jamal.
[edita] Començaments
El seu talent per al bàsquet va fer que els ojeadors li prestessin atenció a O'Neal ràpidament, el que li va dur a jugar amb la Universitat Estatal de Louisiana. En 1991, O'Neal va ser nomenat el jugador col·legial de l'any. Va ser triat com primera selecció del Draft de 1992, el que li va valer per a ser contractat pels Orlando Magic. En la seva primera temporada en la NBA, Shaq es va convertir en el primer "rookie" de la història de la NBA que guanyava el "Jugador de la Setmana". En 1993 va ser nomenat "Rookie de l'any", amb un promig de 23.4 punts per partit. Un any més tard, en 1994, Shaq va ser seleccionat per a jugar el campionat mundial en representació dels Estats Units, on va obtenir la medalla d'or per al seu país. La dècada dels 90 va portar molt èxit per a O'Neal, tant dintre com fora de les pistes. Ell i els Orlando Magic van arribar a les finals de la NBA, on van perdre amb els Houston Rockets de Hakeem Olajuwon. En aquest mateix any Shaquille va provar fortuna en el món de la música, llançant el primer dels seus varis àlbums de rap, titulat Shaq Diesel. També va aprofitar per a donar el salt a la pantalla gran amb la pel·lícula Blue Xips, treballant al costat de Nick Nolte, i en Kazaam. Encara que cap de les pel·lícules va ser un èxit de taquilla, Shaq les hi va arreglar per a posicionar-se firmement en Hollywood i en el món de l'esport. El 19 de juliol de 1996, Shaq i la seva esposa, Arnetta, es van convertir en pares amb el naixement de la seva filla Teheara.
[edita] L.A. Lakers
Al finalitzar la temporada 95-96, Shaq va passar a ser un jugador lliure. Va decidir deixar als Magic en favor del glamour de los Angeles. Els Lakers van pagar 123 milions de dòlars per a contar amb els serveis d'O´Neal durant set anys. Aquesta mudança a la Costa Oest va ser una decisió tant financera com competitiva. Els Orlando Magic no van ser tan competitius en la posterior campanya, i els Lakers van intentar aconseguir el cim una vegada més. O'Neal es va veure obligat a canviar el seu familiar nombre 32 dels Orlando pel nombre 34, doncs el nombre 32 (vestit per Magic Johnson) havia estat retirat. A pesar que els Lakers van dominar la temporada regular amb Shaq, no van poder repetir el seu nivell en els playoffs. En les albors de la temporada 1999-2000, els Lakers van contractar a l'ex-entrenador dels Bulls, Phil Jackson, en un esforç per guanyar el títol. L'aposta va donar els seus fruits ja que el triangle ofensiu de Jackson li va donar als Lakers el campionat. La següent temporada va mostrar a un emergent Kobe Bryant, company d'O'Neal. Amb Bryant i O'Neal reclamant la pilota en l'esquema ofensiu, van començar una sèrie de problemes entre les dues superestrellas dels Lakers, i com resultat el joc de l'equip es va veure afectat. Molts es van preguntar si els Lakers podrien repetir el campionat amb aquestes circumstàncies, però a l'arribar als playoffs els problemes van acabar, ja que O'Neal es va ensenyorir de la pilota, deixant de costat els reclams de Bryant. El resultat va ser la consecució del títol en 2001 i 2002. A l'any següent, els Spurs (a la postres campions) van apartar als Lakers del camí cap al títol en les semifinals de conferència.
Però l'ocàs arribaria en la temporada 2003-04, en la qual L.A. partia com clar i indiscutible favorit per a alçar-se amb l'anell de campió. Havien fet els deures en l'estiu contractant als veterans Karl Malone i Gary Payton, tot un luxe per a qualsevol franquícia. En canvi, la temporada els va jugar una dolenta passada els Lakers, ja que Malone es va perdre més de 50 partits per lesió (l'única greu en tota la seva carrera) mentre que Kobe Bryant seguia amb els seus problemes judicials i Shaq amb les seves contínues lesions. Encara així, van arribar a les finals de la NBA, després d'unes semifinals de conferència d'infart, arribant els Lakers a remuntar a San Antonio un 0-2 en contra en l'eliminatòria i anotant Derek Fisher una canastra guanyadora a menys d'un segon per al final en la cinquena trobada. Ja en les finals, on abans de jugar-les ja s'aventuraven com els campions, els Pistons van baixar a la terra a uns Lakers massa crescuts que des d'un primer moment havien menyspreat clarament al seu rival. El resultat, un contundent 4-1 i Detroit de festa amb l'anell de campió. Axò va significar la sortida de l'equip de Shaquille O'Neal i Phil Jackson, a més d'altres jugadors de menor importància en l'equip com Derek Fisher, Rick Fox o fins i tot Gary Payton.
[edita] Miami Heat
Fins a la data, últim equip d'O'Neal en la seva carrera, en el qual completa la seva segona temporada. El seu primer any en l'equip van ser eliminats en la final de conferència davant Detroit en el setè i últim partit. Ja en la present campanya, Shaq ha hagut d'estar fora de les pistes durant diverses setmanes per lesió, posteriorment del seu retorn, ell al costat d'altres jugadors com: Alonzo Mourning, Jason Williams, Antoine Walker, i la jove estrella Dwyane Wade van guiar a l'Heat a un registre de 52 victòries i 30 derrotes, el que els va dur als playoffs, on després de vèncer als Bulls, Nets, i Pistons, els Heat van arribar a les Finals de la NBA, i al vèncer als Dallas Mavericks per 4-2 es van coronar campions, convertint-se així en el quart títol per a O'Neal.
