Saxó

De Viquipèdia

Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics. El seu nom derivaria de Sahs o Sachs, un ganivet de combat, o be de la paraula seax (terra).

Son esmentats per primer cop el 287 aC per Eutropi i a partir d'aquesta data es van infiltrar a la Gàl·lia Belga. Ptolemeu diu que vivien al Quersonès Címbric entre el riu Albis (Elba) i el Chalusus (Trave), es a dir al modern Holstein. Tenien com a veïns al sud al chauci, a l'est als suardones, i al nord als sigulones, angli i altres. Des d'aquí els saxons es van traslladar a les illes de la costa, anomenades llavors illes saxones (Helgoland, Dycksand i Vielschovel).

Progressivament van dominar una extensa zona de Germània del nord-oest, que va prendre el nom de Saxònia però on vivien també altres pobles. Del país dels saxons a Alemanya no es coneixen les seves ciutat excepte Treva (Τρήουα) esmentada per Ptolemeu.

El 371 els saxons foren severament derrotats pels romans dirigits per Valentinià quan feien una incursió a la costa de la Gàl•lia.

Al segle següent bandes de saxons dirigides per Hengist i Horsa van creuar cap a Britània on es van establir, barrejant-se amb altres pobles immigrats com els angles (d'aquí el nom de "cultura anglosaxona").

Els saxons que van romandre al continent van estar en guerra permanent amb els francs fins que van ser derrotats per Carlemany. Alguns d'ells es van convertir al cristianisme i van jurar obediència al Sacre Imperi Romanogermànic. Així van poder conservar les seves terres (a l'actual Alemanya).

Un grup va fundar una colònia a Transsilvània, a Romania, durant el segle XIII. Aquests van ser els únics que van perviure com a poble fins al segle XX.