Sàuron

De Viquipèdia

Sàuron és un personatge fictici de l'univers de la Terra Mitjana de J.R.R. Tolkien. Un dels seus títols és el què dóna nom a la novel·la de El Senyor dels Anells, en la que els protagnosites de la història lluiten per derrocar-lo. També apareix com el lloctinent en cap del Senyor Fosc Mórgoth a El Silmaríl·lion, i és al·ludit a El Hòbbit com a "El Nigromant".

[edita] Primera Edat

Durant els primers dies, abans de que els poderosos Vàlar entressin el reialme d'Arda, Sàuron era un dels esperits anomenats Maiar. Era el més poderós dels servents del Aulë, el ferrer, un dels Vàlar que havien de dirigir el món.

Però aviat Sàuron va ser pervertir pel Senyor Fosc Melkor (que més tard seria conegut com a Mórgoth), un esperit maligne del mateix ordre que els Vàlar. Sàuron mateix es corrompé i va servir Mórgoth fidelment. Fins i tot després de que Mórgoth fos vençut i expulsat dels confins del món, Sàuron continuava promovent o imposant a els homes l'adoració a Mórgoth i a ell mateix com a déus. Però mentre el desig de Mórgoth era el control o la destrucció de la mateixa matèria d'Arda, el què volia Sàuron era dominar les voluntats de les criatures.

Durant la Primera Edat, els elfs nóldor van deixar el Reialme Benaventurat de Vàlinor a l'extrem occident (en contra del consell dels Vàlar) per tal d'emprendre una guerra contra Mórgoth, que havia robat els preciosos Silmarils. En aquella guerra, Sàuron va servir com el lloctinent en cap de Mórgoth. Tan sols Góthmog, el Senyor dels Bàlrogs, l'igualave en rang. Conegut com a Gòrthaur el Cruel, Sàuron era en aquell temps un mestre de les il·lusions i els canvis de forma, i entre els seus seus servents s'hi trobaven homes llops i vampirs. Quan Mórgoth va abandonar la fortalesa d'Àngband per corrompre els homes (que s'acabaven de "despertar"), Sàuron va dirigir la guerra contra els elfs. Va conquerir la illa èlfica de Tol Sírion, que a partir d'aleshores fou coneguda com Tol-in-Gàuroth, l'Illa dels Homes Llop.

Deu anys més tard, Fínrod Felagund, rei de Nargothrond i antic senyor de Tol Sírion, va morir defensant Beren el Manc a les masmorres de Tol-in-Gàuroth. Poc després Lúthien i Huan el Gos Llop van vèncer Sàuron i van rescatar a Beren. Després de la seva derrota davant d'una dona, Sàuron intervingué poc en els fets de la Primera Edat (possiblement s'amagava de Mórgoth), i després que el seu mestro fos vençut i expulsat pels Vàlar, Sàuron aparentà arrepentiment i demanà clemència. Però no va tornar mai a l'Oest per sotmetre's a judici, i s'amagà a la Terra Mitjana.

[edita] Segona Edat

A la Segona Edat, després d'haver estat amagat i inactiu durant un miler d'anys, Sàuron reaparegué. Prenent una forma de falsa bellesa, i sota el nom d'Ànnatar, "El Senyor dels Dons", va fer amistat amb els ferrers èlfics d'Erégion, i els va aconsellar en les arts i la màgia. No tots els elfs confiaven en ell, especialment la Senyora Galàdriel i el Rei Elf Guil-Galad, però pocs els van escoltar.

Seguint les indicacions de Sàuron, els elfs van forjar els Anells de Poder, i es van donar als líders dels Elfs, Homes i Nans. Però, en secret, Sàuron també havia forjat un Anell mestre als focs del volcà al Mont del fat a Mórdor. Aquest "Anell per manar a tots" tenia el poder de subjugar els altres anells i els seus portadors a la voluntat de Sàuron. Però els anells eren objectes extremament poderosos, i per obtenir els seus propòsits Sàuron va haver de dipositar gran part del seu poder original a l'Anell Únic. Es tractava d'un pas arriscat: qualsevol que fos prou poderós per prendre l'Anell a Sàuron obtindria el seu propi poder, i si l'Anell fos mai destruit Sàuron quedaria incapacitat per sempre més.

Al moment en que Sàuron es va posar l'Anell únic i va intentar de dominar els Elfs, van adonar-se'n a l'instant i es van treure els anells. Sàuron va respondre amb força militar, iniciant la Guerra entre els elfs i Sàuron, i conquerint gran part de les terres a l'oest de l'Ànduin. Va ser l'inici dels Anys Foscos. Però els Tres Anells, que el ferrer èlfic Celebrímbor havia forjat tot sol sense la intervenció de Sàuron, van mantenir-se fora del seu abast.

En aquest temps, Sàuron va passar a ser conegut com El Senyor Fosc de Mórdor. Va aixecar Bàrad-Dûr, la Torre Fosca, no gaire lluny del Mont del Fat, i va construir la Porta negra de Mórdor. Els Set i els Nou els va repartir entre els senyors dels nans i els homes respectivament. Els Nans van resultar massa obstinats per poder ser corromputs, però els homes van ser esclavitzats i passaren a ser els Nazgûl, els espectres de l'anell, els seus servents més temuts. També va guanyar el control sobre criatures que havien servit Mórgoth durant la Primera Edat i que encara estaven vives a la segona edat, com ara orcs, ogres, i d'altres criatures. Sàuron també va recuperar el control sobre la majoria dels homes quevivien a l'est i al sud, presentant-se com una figura divina davant seu. Per això, durant la Segona Edat Sàuron també va prendre els títols de "Senyor de la Terra" i "Rei dels Homes"

Això va ofendre els Númenóreans, els poderosos homes descendents de les tres cases dels Edain que vivien a la illa de Númenor en el mar entre la Terra Mitja i Vàlinor. Els orgullosos Númenóreans es van alçar en armes i es van presentar a la Terra Mitja amb un gran exèrcit daant del qual les forces de Sàuron fugiren. Veient que no podia vèncer per la força, Sàuron va deixar que el rei Ar-Pharazôn se l'endugués com a hostatge a Númenor. Allí, rapidament va passar de ser un presoner a un conseller: va convertir la majoria dels Númenóreans al culte de Mórgoth, i va fer alçar un gran temple on es realitzaven sacrificis humans. Al final va convèncer el rei per rebel·lar-se contra els Vàlar i atacar la mateixa Vàlinor. Aleshores, Eru (el Déu del llegendari de Tolkien) va intervenir directament. Númenor va ser enfonsada sota el mar, i la gran armada Númenóreana destruïda. El cos de Sàuron també va perdre's amb l'illa, i el seu esperit va fugir altre cop a Mórdor per assumir una nova forma i reagrupar les forces. Però mai més va poder prendre les belles formes amb les que havia seduït els Elfs i els Númenóreans, i des d'aleshores només podia governar mitjançant el terror i la força.

Els pocs Númenóreans fidels que s'havien escapat de l'enfonsament van fundar els Regnes de Góndor i Àrnor a la Terra Mitjana. Aquests homes fidels, liderats per Eléndil i els seus fills, van formar l'Última Aliança dels Elfs i els Homes amb el Rei Elf Guil-Galad per lluitar contra Sàuron. L'Aliança va obtenir una gran victòria a la plana de Dàgorlad i va envair Mórdor, posant setge a Bàrad-dûr durant set anys. El fill petit d'Elendil, Anàrion, va ser occit per una pedra llançada des Bàrad-Dûr abans que Sàuron fos forçat a sortir de la seva torre i enfrontar-se en combat singular. Va ser vençut per Guil-Galad i Elèndil, tot i que tots dos van morir, i l'espasa d'Elèndil Nàrsil es va trencar quan ell va caure. Isíldur, l'únic dels fills d'Elèndil que quedava amb vida, va tallar l'Anell Únic del dit de Sàuron amb un dels fragments de Nàrsil. Amb la pèrdua de l'Anell Sàuron va esvanir-se, i el seu esperit va fugir a amagar-se. Així va acabar la Segona Edat.

Èlrond, l'herald de Guil-Galad, va insistir Isíldur que destruís l'Anell llançant-lo als focs en que es va forjar, però aquest va refusar i se'l quedà per ell. Dos anys més tard, mentre Isíldur es dirigia cap a Rivendell, el seu grup va ser emboscat per una banda d'orcs. Isíldur es va posar l'Anell i va intentar fugir nedant a per l'Ànduin, però l'Anell va relliscar del seu dit i al fer-se visible pels orcs va ser abatut a fletxes. L'Anell es va perdre en les aigues del riu durant més de dos mil anys.

[edita] Tercera Edat

Durant la Tercera Edat, en el període en que transcorre El Hòbbit, Sàuron va alçar-se un altre cop, al principi en una fortalesa anomenada Dol Gúldur, el Turó de la Bruixeria, al sud del Bosc Llobregós, però al principi els elfs no el van reconèixer. Gàndalf el mag va entrar a Dol Gúldur i va descobrir la veritat, i un cop en va tenir coneixement el Consell Blanc dels Mags i els Elfs van combinar les seves forces i van expulsar Sàuron del Bosc Llobregós.

Però en aquest punt Sàuron ja havia recuperat part del seu poder fins al punt en que era capaç de tornar a extendre la seva voluntat per la Terra Mitja, i la forma metafísica de l'Ull de Sàuron, que era com el seu poder i atenció eren percebuts, va esdevenir las eva ensenya heràldica i un símbol de terror i opressió. Després de l'expulsió del Dol Gúldur, Sàuron va tornar a Mórdor on va fortificar Bàrad-dûr. En previsió d'una guerra definitiv contra homes i elfs va fer criar immensos exèrcits d'orcs, augmentant-los amb homes de l'est i el sud que havia subjugat al seu servei.

Al principi del període cobert per El Senyor dels Anells, el mag Gàndalf va descobrir que l'Anell ha estat trobat. Va anar a demanar consell a Sàruman el Blanc, líder del Consell dels Mags, però Sàruman havia estat seduïtper Sàuron a través de l'ús del Palantir que posseïa, i Sàruman també desitjava l'Anell per ell mateix. Gàndalf va ser el seu presoner durant un temps, però va aconseguir escapar amb l'ajut de l'àguila gegant Gwàihir.

Mentrestant, a través de la captura i tortura de l'anterior portador de l'Anell Gòl·lum, Sàuron va descobrir que l'Anell Únic havia estat trobat per un hòbbit anomenat Bilbo Saquet. Sàuron va enviar els Espectres de l'Anell a La Comarca, la terra de Bilbo, on descobriren que tan Bilbo com el seu nebot, Frodo Saquet, havien marxat.

Aconsellats per Gàndalf, i d'amagat de Sàuron, Frodo i els seus amics s'havien dirigit amb l'Anell al refugi èlfic de Rivendell. Allà, el mig-elf Èlrond va convocar un alt consell en el que els pobles de la Terra Mitja discutiren sobre la crisi i decidirien una línea d'acció. El Consell va determinar que l'Anell s'havia de destruïr, i Frodo va integrar-se a la Germandat de l'Anell, acceptant la missió del Consell de destruïr l'Anell per sempre llençant-lo als focs del Mont del Fat, al cor de Mórdor.

Fent veure que actuava en nom de Sàuron, Sàruman va aixecar un vast exèrcit i va envair Ròhan, però gràcies a la intervenció de Gàndalf i els arbres humanoides de Fàngorn, els ents, els exèrcits de Sàriman van ser vençuts i la seva fortalesa a Ísengard presa. Poc després, Gàndalf el desposseïa dels seus poders.

Durant aquesta confrontació entre Sàruman i Gàndalf, el Palantir d'Òrthanc va caure a les mans de la Germandat. Àragorn, l'hereu d'Ísildur i legítim propietari del palantir, va ser capaç d'usar-lo i presentar-se a Sàuron intentant distreure'l prou temps com per permetre que Frodo arribés al Mont del Fat i destruís l'Anell. Àragorn va fer creure a Sàuron que tenia l'Anell, i per això va atacar els homes abans del que havia planejat enviant un exèrcit a Minas Tirith, comandat pel seu servent més poderós, el temut Rei bruixot d'Àngmar.

Es lliurà una batallà davant les portes de la Ciutat Blanca, que rebé el nom de la Batalla dels Camps de Pélennor. Tot i que el Rei Bruixot i el seu exèrcit va ser destruït, les forces de l'Oestat van veure's molt debilitades, i Sàuron encara tenia exèrcits suficients a la reserva per assegurar la seva victòria militar. Però va ser enganyat un altre cop, ja que seguint l'estratègia de Gàndalf els capitans de l'oest van marxar cap a les portes de Mórdor en una altra acció per distreure el Senyor Fosc prou temps com per que Frodo arribés al Mont del Fat.

La batalla anava molt malament per l'Oestat mentre Frodo s'esforçava per assolir el seu objectiu, però un cop al capdamunt del Mont del Fat va ser incapaç de resistir-se al poder de l'Anell i se'l va posar al dit reclamant-lo per ell. En aquest moment Sàuron va descobrir la veritat i va girar la vista envers el Mont del Fat, enviant els Espectres de l'Anell per capturar-lo. L'intent despeserat no va tenir èxit. Gòl·lum va atacar Frodo i va arrancar d'una mossegada l'Anell del dit de Frodo, però mentre es delectava d'haver obtingut l'Anell va perdre l'equilibri i va caure amb ell a les flames.

Amb la destrucció de l'Anell, el poder de Sàuron es va trencar immediatament i la seva forma corpòrea es destruí. El seu esperit va enfilar-se al cel de mórdor com un núvol negre, que es va dissoldre per un vent vingut des de l'Oest. Bàrad-Dûr va esblanar-se i Sàuron va quedar incapacitat per sempre més de prendre forma física o d'actuar de forma efectiva a la Terra Mitja.

El Senyor dels Anells de J. R. R. Tolkien
Llibres:	La Germandat de l'Anell | Les Dues Torres | El Retorn del Rei
Protagonistes del Senyor dels Anells
Hòbbits:	Frodo | Sam | Merry | Pippin | Bilbo
Homes:	Àragorn | Bóromir | Fàramir | Dénethor | Théoden | Éowyn | Éomer
Altres:	Gàndalf | Légolas | Guimli | Arwen | Élrond | Galàdriel | Barbarbrat
L'Enemic:	Sàuron | Sàruman | Llenguadeserp | Gòl·lum | Rei Bruixot