Regne dels Països Baixos

De Viquipèdia

El Regne dels Països Baixos (Koninkrijk der Nederlanden) és una entitat política que comprèn els Països Baixos (en neerlandès Nederland), Aruba i les Antilles Neerlandeses. Tanmateix, el nombre i extensió dels territoris que el formen ha anat canviant a través de la història. El seu cap d'estat és el Rei dels Països Baixos, actualment la Reina Beatriu.

component	població (est. juliol 2002)	àrea (km²)	densitat de pobl. (hab. per km²)	divisa
Aruba	103.000	193	534	Florí d'Aruba
Països Baixos	16.067.754	41.526	387	euro
Antilles Neerlandeses	214.258	960	223	Florí de les Antilles

El punt més alt n'és el volcà Mount Scenery (862 m) a la petita illa de Saba, a les Antilles Neerlandeses.

[edita] Govern

En principi el regne té un govern central limitat que és responsable d'un petit nombre d'afers determinats a l'"Estatut del Regne dels Països Baixos". A la pràctica, aquest govern se solapa amb el dels Països Baixos. El cap d'estat n'és el monarca, que encapçala l'executiu (regering) de cada una de les parts del regne. El monarca està representat per governadors a les Antilles Neerlandeses i Aruba. Els afers pertinents al regne inclouen:

Defensa
Afers exteriors
Ciutadania
Extradició

Altres afers estan delegats als governs nacionals. Cada part constituent té la seva pròpia constitució descrivint-ne els fonaments de govern. El gavinent del sonsell del regne consisteix en els ministres dels Països Baixos i un ministre plenipotenciari pel que fa a les dues altres parts.

El Regne dels Països Baixos té un sol seient a les Nacions Unides i és membre de la Unió Europea. Tanmateix, ni les Antilles Neerlandeses ni Aruba no es consideren part de la UE, si bé hi disposen d'un estatus especial. Com que la ciutadania és competència del regne i no fa distinció entre els 3 països constituents, els ciutadans de tots tres ho són també de la Unió Europea.

[edita] Història

El 1815 el Regne dels Països Baixos consistia en els actuals Països Baixos, Bèlgica (o Zuidelijke Nederlanden, Països Baixos meridionals) i el Gran Ducat de Luxemburg. Aquest darrer era una unió personal lligada amb el reialme: el rei neerlandès era alhora gran duc de Luxemburg. A més el regne posseïa colònies a Amèrica (els actuals Surinam, Aruba i les Antilles Neerlandeses) i Àsia (les Índies Neerlandeses, corresponents a l'actual Indonèsia).

El 1830 Bèlgica se separà del Regne dels Països Baixos.

Després de la mort del rei Guillem III el 1890 la unió personal amb Luxemburg s'acabà arran de llei successòries diferents: Luxemburg no permetia que una dona en fós Gran Duquessa per aplicació de la llei sàlica, mentre que els Països Baixos sí. Així, el títol de Gran Duc de Luxemburg anà a parar a una altra branca de la família Nassau, mentre que els Països Baixos entronitzaren la Reina Guillemina.

El 1949, després de quatre anys de lluita, les Índies Neerlandeses aconseguiren la independència. La Nova Guinea Neerlandesa romangué neerlandesa fins el 1963.

El 1954 s'aprovà l'Estatut pel Regne dels Països Baixos, d'acord amb el qual l'antiga relació colonial entre els Països Baixos i Surinam i les Antilles Neerlandeses fou abolida i subsituïda per un nou lligam basat en la igualtat. Les àrees fora d'Europa (això és, dels Països Baixos en si) havien de rebre autonomia pel que fa a autogovern, essent els Països Baixos reponsables de les seves política exterior i la defensa.

El 1975 Surinam abandonà el Regne.

El 1986 Aruba, fins llavors part de les Antilles Neerlandeses, esdevingué un membre independent del Regne.

Els darreres anys diversos referèndums a les illes que constitueixen les Antilles Neerlandeses han mostrat la voluntat d'adquirir un estatus a part com el d'Aruba, de manera que s'acabin separant entre si tot esdevenint membres independents del Regne dels Països Baixos.