Paul Gauguin

De Viquipèdia

Eugène Henri Paul Gauguin (8 de juny, 1848 – 9 de maig, 1903) fou un pintor francès post-impressionista.

Taula de continguts 1 Primers anys 2 Bretanya 3 Tahití 4 Relació d'obres 4.1 Galeria 4.2 Llista de quadres 4.3 Escrits 4.4 Llibres sobre Gauguin 5 Enllaços externs

[edita] Primers anys

Nascut a París, Gauguin era descendent de terratinents del Perú, nét de la feminista socialista Flora Tristan. Va passar els primers anys a Lima i, després d'estudiar a Orleans es va embarcar a la marina mercant. Al tornar a França, el 1870, es fa agent de borsa a París. Té una vida estable burgesa amb la seva dona danesa Mette-Sophie Gad i els seus cinc fills.

El seu tutor, Gustave Arosa, home de negocis i amant de l'art, l'introdueix en el grup d'impressionistes. El 1874 coneix el pintor Camille Pissarro i veu la primera exposició impressionista. Comença a pintar com a afeccionat i exposa amb els impressionistes el 1876, 1880, 1881, 1882 i 1886.

En 1882, abandona el seu ofici a la borsa per dedicar-se a la pintura. No en treu prou per viure i s'instal·la a Copenhaguen amb la família de la seva dona. La família no veu prou bé el canvi d'ofici i torna tot sol, el 1885, a París per dedicar-se exclusivament a pintar.

[edita] Bretanya

Entre 1886 i 1891, Gauguin viu a la Bretanya (excepte un viatge a Panamà i la Martinique entre 1887 i 1888) on és el centre d'un grup de pintors experimentals coneguts com l'escola de Pont-Aven. Sota la influència del pintor Émile Bernard, el seu estil evoluciona tornant-se més natural i més sintètic. Busca la seva inspiració en l'art indígena, en els vitralls medievals i en les estampes japoneses. Coneix a Vincent van Gogh a través del seu germà Leo Van Gogh i, el 1888, viuran junts durant dos mesos (d'octubre a desembre) a Arle, al sud de França. Els dos amics són molt sensibles i coneixen moments de depressió. L'experiència acaba malament amb el famós episodi de la orella tallada de Van Gogh.

[edita] Tahití

El 1891, arruïnat, Gauguin s'embarca cap a Tahiti on espera fugir de la civilització europea. Només retorna a França un cop i passarà la resta de la seva vida a la Polinèsia Francesa. Influenciat per l'ambient tropical i la cultura polinèsia, la seva obra guanya en consistència i pinta els quadres més notables. Treballa particularment l'expressivitat dels colors, la recerca de la perspectiva i la utilització de formes plenes i voluminoses.

Coneix a Téhura, que serà la seva model. Molt inspirat, pinta 70 teles en pocs mesos. Però, després d'uns anys d'estabilitat, els problemes amb l'administració colonial, la manca de diners i els problemes familiars (mor la seva filla predilecta, Aline), acabaran amb un intent de suïcidi.

El 1901, fuig de nou cap a Hiva Oa, a les illes Marqueses. Enfrontat de nou amb les autoritats colonials, acaba malalt i arruïnat. Mort el 9 de maig de 1903.

[edita] Relació d'obres

[edita] Galeria

Mostra d'algunes de les obres més significatives:

Tres nenes bretones dansant, 1888	El Crist groc, 1889	Vahine no te Tiare, 1891	Arearea, 1892
Manao tupapau, 1892	Vahine no te Vi, 1892	Nafea Faa Ipoipo?, 1892	D'où venons-nous? Que sommes-nous? Où allons-nous?, 1897

[edita] Llista de quadres

Relació de quadres en ordre cronològic, amb enllaços d'imatges:

• Primers anys, fins 1885
  • Mette cosint, 1879-80. Oli. Zurich, Stiftung Sammlung E.G. Bührle.
  • Estudi d'un nu o Suzanne cosint, 1880. Oli 115x80. Copenhaguen, Carlsberg Glyptotek.
  • Família del pintor al jardí, 1880. Oli 87x114. Copenhaguen, Ny Carlsberg Glyptotek.
  • L'escultor Aubé i el seu fill, 1882. Pastel 53x72. París, Musée du Petit Palais.
  • Jardí amb neu, 1883. Copenhaguen, Ny Carlsberg Glyptotek.
  • Natura morta amb mandolina, 1885. Oli 61x51. París, Musée d'Orsay.
• Bretanya i la Martinica, 1886-1890
  • Dança de les quatre camperoles bretones, 1886. Oli 72x91. Munic, Neue Pinakothek.
  • Roques al mar, 1886. Oli 71x92. Goteborg, Kuntsmuseum.
  • A la vora del llac, 1887. Oli 54x65. Amsterdam, Rijksmuseum Vincent van Gogh.
  • Vegetació tropical, 1887. Oli 115x88,5. Edimburg, National Gallery of Scotland.
  • Les recol·lectores de mangos, 1887. Oli 89x116. Amsterdam, Rijksmuseum Vincent van Gogh.
  • Tres nenes bretones dansant, 1888. Oli 73x92,7. Washington, National Gallery of Art.
  • Retrat de Madelaine Bernard, 1888. Oli 72x58. Grenoble, Musée de Peinture et de Sculpture.
  • La visió després del sermó, o La lluita de Jacob amb l'àngel, 1888. Oli 73x92. Edimburg, National Gallery of Scotland.
  • Camperol bretó amb porcs, 1888. Oli 73x93. Los Angeles, Los Angeles County Museum of Art.
  • Cafè nocturn a Arlès, o Madame Ginoux, 1888. Oli 73x92. Moscou, Museu Puschkin.
  • Vincent van Gogh pintant gira-sols, 1888. Oli 73x91. Amsterdam, Rijksmuseum Vincent van Gogh.
  • Dones al jardí de l'hospital d'Arlès, 1888. Oli 72x93. Chicago, Art Institute of Chicago.
  • Bon dia, senyor Gauguin, 1889. Oli 113x92. Praga, Národni Galerie.
  • El Crist groc, 1889. Oli 92x73. Buffalo, Albright-Knox Art Gallery.
  • El Crist verd, Calvari bretó, 1889. Oli 92x73,5. Brussel·les, Musée d'Art Modern.
  • Autorretrat amb Crist groc, 1889. Oli 38x46. Saint-Germain-en-Laye, col·lecció Maurice Denis.
  • Autorretrat amb aurèola, 1889. Oli 79,2x51,3. Washington, National Gallery of Art.
  • Ondina, 1889. Oli 92x72. Cleveland, Cleveland Museum of Art.
  • Nirvana, o Retrat de Jacob Meyer de Haan, 1889. Oli i tremp 20x29. Hartford, Wadsworth Atheneum.
  • La belle Angèle, o Angèle Satre, 1889. Oli 92x73. París, Musée d'Orsay.
  • Bretones recollint algues, 1889. Oli 87x123. Essen, Museum Folkwang.
  • Dos bretones a la vora del mar, 1889. Oli 92,5x73. Tokio, Museu Nacional d'Art Occidental.
  • Retrat de Marie Derrien amb natura morta de Cézanne, 1890. Oli 65x55. Chicago, Art Institute of Chicago.
  • La pèrdua de la virginitat, 1890-91. Oli 90x130. Norfolk, Chrysler Museum of Art.
• Tahití, 1891-1892.
  • Ia Orana Maria, Salve Maria, 1891. Oli 113,7x87,6. Nova York, Metropolitan Museum of Art.
  • Vahine no te Tiare, Dona amb flor, 1891. Oli 70x46. Copenhaguen, Ny Carlsberg Glyptotek.
  • Te Faaturuma, la malhumorada, 1891. Oli 91,2x68,7. Worchester, Worchester Art Museum.
  • Les Parau Parau, la xerrada, 1891. Oli 62x92. Leningrad, Hermitage.
  • Dones de Tahití, o A la platja, 1891. Oli 69x91,5. París, Musée d'Orsay.
  • Home amb destral, 1891. Col·lecció privada.
  • Ensomni, 1891. Oli 93x68. Kansas City, Gallery Nelson Atkins Museum.
  • La migdiada, 1891-92. Oli 89x116. Nova York, Metropolitan Museum of Art.
  • Parau Api, Què hi ha de nou?, 1892. Oli 67x91. Dresden, Gemäldegalerie Neue Meister.
  • Vahine no te Vi, Dona amb mango, 1892. Oli 72,7x44,5. Baltimore, Baltimore Museum of Art.
  • Ta Matete, el mercat, 1892. Oli 73x91,5. Basilea, Kunstmuseum Basel.
  • Arearea, Passatemps, 1892. Oli 75x94. París, Musée d'Orsay.
  • Manao tupapau, L'esperit dels morts vigila, 1892. Oli 73x92. Buffalo, Albright-Knox Art Gallery.
  • Fatata te Miti, Junt al mar, 1892. Oli 67,9x91,5. Washington, National Gallery of Art.
  • Nafea Faa Ipoipo?, Quan et cases?, 1892. Oli 101,5x77,5. Basilea, Kunstmuseum Basel.
  • E Haere i hia? On vas?, 1892. Oli 96x69. Stuttgart, Staatsgalerie.
  • Eu haere ia oe? Dona amb un fruit, 1893. Oli 92,5x73,5. Leningrad, Hermitage.
  • Paisatge tahitià amb muntanya, 1893. Oli 68x92. Minneapolis, Minneapolis Institute of Art.
  • Pape Moe, Aigua misteriosa, 1893. Col·lecció privada.
• París i Bretanya, 1893-1895
  • Aita Tamri vahina Judith te Parari, La petita Judith és encara verge, o també, Annah la javanesa, 1893. Oli 116x81. Col·lecció privada.
  • Hina Tefatou, La Lluna i la Terra, 1893. Oli 114,3x62,2. Nova York, Museum of Modern Art.
  • Autorretrat amb barret, 1893-94. Oli 46x38. París, Musée d'Orsay.
  • Dos bretones al carrer, 1894. Oli 66x93. París, Musée d'Orsay.
  • Nave Nave Moe, Aigua deliciosa, 1894. Oli 73x98. Leningrad, Ermitage.
  • Nave Nave Mahana, Dia deliciós, 1894. Lyon, Musée des Beaux Arts.
  • Mahana no Atua, El dia dels déus, 1894. Oli 66x87. Chicago, Art Institute of Chicago.
  • Nit de Nadal, la benedicció dels bous, 1896. Col·lecció privada.
• Tahití, 1896-1900
  • Autorretrat o En el Gòlgota, 1896. Oli 76x64. São Paulo, Museo de Arte.
  • No te aha oe riri?, Per què estàs enfadada?, 1896. Oli 95,3x130,5. Chicago, Art Institute of Chicago.
  • Te Tamari no Atua, El naixement de Crist, 1896. Oli 96x128. Munic, Bayerische Staatsgemäldesammlug.
  • Nevermore, o O Taïti, Nu de Pa'ura estirada, 1897. Oli 59,5x116. Londres, Courtauld Institute Galleries.
  • D'où venons-nous? Que sommes-nous? Où allons-nous?, D'on venim? Que som? On anem?, 1897. Oli 139x375. Boston, Bostom Museum of Fine Arts.
  • Te Rerioa, El somni, 1897. Oli 95x130. Londres, Courtauld Gallery.
  • Vairumati, 1897. Oli 72x93. París, Musée du Louvre.
  • Faa Iheihe, Pastoral tahitiana, 1898. Oli 54x169,5. Londres, Tate Britain.
  • El cavall blanc, 1898. Oli 140,5x92. París, Musée d'Orsay.
  • Noies amb flors de mango, 1899. Oli 94x72. Nova York, Metropolitan Museum of Art.
  • Tres tahitians, 1899. Oli 73x94. Edimburg, National Gallery of Scotland.
  • Natura morta amb flors i gats, 1899. Oli. Conpenhaguen, Ny Carlsberg Glyptotek.
• Hiva Oa, 1901-1903
  • Gira-sols en una cadira, 1901. Oli 73x92. Leningrad, Hermitage.
  • La crida, 1902. Oli 130x90. Cleveland, Cleveland Museum of Art
  • Jove amb ventall, 1902. Oli 92x73. Essen, Museum Folkwang.
  • Contes bàrbars, 1902. Oli 131,5x90,5. Essen, Museum Folkwang.
  • Jenets a la platja, 1902. Oli 73x92. Col·lecció Stavros Niarchos.
  • Jenets a la platja, 1902. Oli 65,5x75,9. Essen, Museum Folkwang.

[edita] Escrits

A més dels quadres, Gauguin va deixar alguns escrits on fa reflexions sobre l'art, anotacions sobre els seus quadres, i diverses notes autobiogràfiques, a més de la correspondència amb la seva dona i el seu marxant:

• Notes Synthétiques, 1886-1888.
• Cahier pour Aline, 1892.
• Ancient Culte Mahorie, 1892-1893.
• Noa-Noa, 1893-1895, junt amb Charles Morice.
• Diverses choses, 1896-1897. Notes escrites sobre les pàgines en blanc del manuscrit de Noa-Noa.
• L'Esprit moderne et le catholicism, 1897 i 1902.
• "Le Sourire", 1899-1900. Periòdic satíric i anticolonial fundat por Gauguin.
• Racontars de rapin, 1902. Article enviat al "Mercure de France", que no es va publicar.
• Avant et après, 1902-1903.

[edita] Llibres sobre Gauguin

La vida de Gauguin ha inspirat diferents obres, com a mostra:

• Victor Segalen, Journal des îles. Fou el primer en visitar la seva tomba.
• W. Somerset Maughan, The Moon and Sixpence.
• Santiago Vilanova, El Secret d'Hiva Oa. ISBN 84-7584-336-0
• Mario Vargas Llosa, El Paraíso en la otra esquina. ISBN 84-204-6557-7

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paul Gauguin

• (anglès) Llista de 497 obres
• (anglès) Noa Noa, de Paul Gauguin. Publicat en català a Noa Noa: Estada a Tahití. Barcelona: Quaderns Crema, 2001. ISBN 84-7727-340-5