Adrià

De Viquipèdia

Bust d'Adrià

Adrià (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76- Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi romà del 117 al 138. Era cosí del seu antecessor Trajà i com ell pertanyia a una família senatorial de la Bètica.

El caràcter d'homosexual dels Emperadors arriba a la seva màxima expressió en Adrià, que si bé estava casat, va fer cèlebre la seva devoció per un jove anomenat Antinoo.

Adrià va crear diversos càrrecs administratius que ja no eren elegibles i gratuïts, sinó nomenats per l'Emperador i remunerats. Tots aquests càrrecs es van reservar a membres de l'ordre senatorial i de l'ordre dels cavallers.

Va crear jutges suprems (en nombre de quatre) per damunt dels tribunals locals, però l'experiència es va cancel·lar després amb el seu successor. Va fer una compil·lació de lleis en vigor a causa que els edictes que circulaven eren molt nombrosos i era difícil el seu maneig.

Viatjà per tot l'Imperi, i també a Hispània, d'on era natural (121 a 122), on quasi bé ja no és parlaven les antigues llengües celtes, celtibèriques, ibèriques i altres, i en l'àmbit urbà predominava completament el llatí. El culte a l'Emperador estava molt estès. La vida municipal era activa i les vies de comunicació bones. El comerç, la mineria i l'agricultura prosperaven. En el seu viatge per Hispània, Adrià va efectuar algunes condonacions d'impostos.

Contra el que va fer el seu antecessor, Adrià va tornar a augmentar els impostos.

Va tenir com prefecte del Pretori a Marc Turbó, que es diu que mai abandonava el Palau. Adrià va morir en Baia el 10 de juliol del 138. Havia adoptat a Geioni Còmode Ver (amb el nom de L. Elio Cèsar) però com que aquest havia mort el gener del 138, va adoptar a Aureli Fulvi Antoni (conegut per Antoní Pius), Luci Ver (fill de Còmode), i Marc Aureli Ver (nebot d'Antoní) i el primer el va succeir. Des d'aleshores el nom de "Cèsar" va quedar reservat als successors de l'Emperador regnant.