Palatalització

De Viquipèdia

La palatalització és un fenomen fonètic que altera la pronunciació de determinades consonants en contacte amb les vocals anteriors [i,e] o la glida palatal [j] (també anomenada iod). Articulatòriament, la palatalització representa un desplaçament del punt d'articulació cap a la posició postpalatal, però també pot comportar (i ser un tret contrastiu) un arquejament de la llengua contra l'arc del paladar.

Diacrònicament, la palatalització és el fenomen que ha determinat l'evolució de paraules catalanes com:

• GENERU > gendre, on [g]+[j] > [dʒ] > [ʒ]
• CICERONE > cigró, on [k]+[j] > [tʃ] > [ts] > [s]
• BALNEUM > bany, on [n]+[j] > [ɲ]
• PALEA > palla, on [l]+[j] > [ʎ]
• PUTEU > puig, on [t]+[j] > [tʃ]

La palatalització és un fenomen ben viu en llengües com l'anglès o el grec modern.

Algunes llengües eslaves tenen sèries de consonants velaritzades (també anomenades dures) que contrasten amb una sèrie de consonants palatalitzades (també anomenades suaus).

Les llengües uralianes solen tenir sèries de consonants palatalitzades que contrasten amb les seves parelles corresponents sense palatalitzar.