Olot
De Viquipèdia
|
|
| Dades municipals | |
|---|---|
| Gentilici | Olotí, olotina |
| Població (2004) | 30.306 hab. |
| Superfície | 29,12 km2 |
| Densitat (2004) | 1.040,73 hab/km2 |
| Altitud | 443 m |
| Coordenades | 42°11'2"N, 2°29'21"E |
| Entitats de població | 3 |
| Entitats de població | Habitants |
|---|---|
| Batet de la Serra | 252 |
| Olot | 31.235 |
| Sant Cristòfol de les Fonts | 8.519 |
Olot és la capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot a la província de Girona, Catalunya. Està situada en una plana envoltada per les serres de Sant Valentí, Aiguanegra, l'altiplà de Batet, Marboleny i Sant Valentí de la Pinya. La plana és travessada pel riu Fluvià i la riera de Riudaura.
És una ciutat especialment coneguda pel seu interès natural i per formar part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. En el terme municipal d'Olot es troben quatre volcans, el Montolivet, el Montsacopa, la Garrinada i el Bisaroques. Les contrades del voltant d'Olot també guarden un ric patrimoni natural amb els boscos de la Moixina (un bosc amb aiguamolls), la Fageda d'en Jordà (excepcional a Catalunya i en el clima mediterrani per estar situada en un lloc pla), els volcans de Santa Margarida (que té un gran cràter amb una capella al centre) i el Croscat (amb un gran tall resultat de l'extracció de gredes que es va dur a terme en aquest volcà i que permet observar les capes de greda interiors).
[edita] Història
El lloc d'Olot s'esmenta per primera vegada en la història l'any 872 en un precepte que otorgà el rei franc Carles el Calb al monestir de Sant Aniol d'Aguja que preveia l'explotació del territori de la parròquia de Sant Esteve d'Olot (situada entre el riu Fluvià i la Riera de Riudaura). Aquest precepte venia concedit en el marc de reordenació del territori després de la reconquesta de Girona per part dels francs. El fet que l'abadia de Sant Aniol d'Aguja sol·licités el domini del territori d'Olot ens fa suposar que existia en aquest territori una comunitat humana prou activa i productiva.
S'esmenta també en aquest precepte una església dedicada a Santa Maria, qualificada d'antiga ja en aquella època en l'emplaçament de l'actual temple de Santa Maria del Tura, patrona d'Olot.
L'any 987, s'esmenta per primera vegada la parròquia de Sant Esteve d'Olot, però el document en qüestió no tracta sobre la parròquia, sinó sobre una parròquia limítrofa. No és fins al 1116, i en motiu de la consagració d'un nou temple de Sant Esteve d'Olot, que s'esmenta explícitament la parròquia.
Olot va estar poc temps sota el domini de Sant Aniol d'Aguja i va passar al domini dels Comtes de Besalú que, posteriorment, el varen donar a l'abadia de Santa Maria de Ripoll. Això, ensems amb la donació per part de la vescomtessa de Bas de l'alou de Sant Cristòfol, de les Fonts i la donació per part dels senyors del Coll de la parròquia de Sant Andreu, va constituir un important nucli dominat per a l'abadia ripollesa al centre de la Garrotxa. Aquest nucli va representar una unitat política amb la creació de la Pabordia d'Olot i de la Pinya, i aquest va ser el terme d'Olot fins la incorporació de Batet l'any 1973.
Per tal d'administrar mínimament els seus dominis, l'abat de Ripoll disposava d'una xarxa de batlles i procuradors que vetllaven pels seus interessos en el terme d'Olot. Aquests oficials eren persones que residien a Olot, com per exemple els batlles d'Olot, que eren designats periòdicament i residien al palau que l'abat tenia a Olot (a l'actual emplaçament de Can Deu a la Plaça Palau). També hi havia els batlles de la parròquia de Sant Esteve, que residien al mas La Rovira (actual mas Morató, pg. Desemparats, 103) i que posseïen la batllia natural (de pares a fills).
A fi de possibilitar una millor administració dels interessos de l'abadia a la Garrotxa (no oblidem que hi tenia un important domini), l'abat de Ripoll, Bernat de Peramola, va signar el 18 d'agost de l'any 1206 una carta de franqueses i llibertats per els pagesos. Amb això es volia que anessin a assentar la seva residència a l'interior d'un perímetre fixat a la riba del riu Fluvià dins la parròquia de Sant Esteve d'Olot. Amb la signatura d'aquesta carta, es possibilita la creació d'un nucli dens de població a la plana olotina i que és l'embrió de l'actual Olot. El perímetre anava des de l'actual Plaça del Palau (plaça major de la vila fins el 1427) fins al pont de Santa Magdalena i l'actual carrer Valls Nous i, pujant per aquest mateix carrer, fins a l'església de Santa Maria i, finalment, fins la Plaça Palau per l'actual carrer dels Valls Vells. Per a controlar l'àrea afectada per les franqueses, l'abat de Ripoll, Ramon Desbac, va ordenar l'emmurallament de la vila. Val a dir que aquest emmurallament ja havia estat iniciat anys abans, però de forma poc organitzada i gens efectiva.
La creació d'un nucli dens dins d'una zona amb una baixa densitat de població va afectar molt les relacions humanes de la plana olotina que estaven marcades pels dos estatus que existien en el terme, el de vilatà i el de forà. Els vilatans residien a l'interior del clos emmurallat, tenien un elevat grau de llibertat i varen concentrar intramurs totes les activitats artesanals i comercials del terme. Per contra, els forans eren els pagesos que residien en els masos de les parròquies, els quals anaven veient com se'ls imposava cada vegada més les càrregues feudals per part dels oficials de l'abat. Un altre canvi en les relacions humanes fou l'organització de la gent de l'interior de la vila en una institució que tenia com a objectiu defensar els interessos dels vilatans enfront de l'abat, la Universitat d'Olot, primer poder municipal de la vila. Al principi, l'abat intentava afogar aquesta organització però, tot i així, la Universitat va anar aconseguint cada vegada més llibertat i més diners, imprescindibles en l'exercici de tota forma de poder.
Durant els segles medievals, Olot va ser objecte de diversos plets entre l'abadia de Ripoll i la Corona d'Aragó, ja que aquesta darrera estava interessada en el control de la vila (degut a la seva productivitat). A la Universitat d'Olot, també li interessava de sortir-se dels dominis de l'abat per gaudir d'una major llibertat d'acció. Els plets es varen solucionar definitivament a favor de l'abat de Ripoll que va continuar essent senyor de la vila i terme.
Cal destacar dos esdeveniments importantíssims en la història d'Olot:
- Els terratrèmols de 1427 i 1428 varen destruir la vila i rodalies en la seva totalitat i varen provocar el trasllat de la població en cabanes de forma provisional. Mentrestant, es va iniciar el debat sobre si s'havia de reconstruir la vila destruïda o s'havia de construir una nova vila d'Olot dins dels límits del terme. Finalment, la segona opció va triumfar i es va elegir l'alou de la Pia Almoina, una institució caritativa. El fet d'elegir aquest alou allunyava els/les olotins/es del control de l'abat de Ripoll. Així doncs, varen començar a urbanitzar l'esmentat alou d'una forma ordenada tot traçant una retícula de carrers perpendiculars amb 5 carrers longitudinals i 9 de transverssals, centrats per la Plaça del Mercat. La construcció de la nova vila va possibilitar la integració del conjunt parroquial de Sant Esteve i els edificis de la seva sagrera en l'entremat urbà, ja que fins aleshores en restaven al marge. L'abat de Ripoll va fer tot el possible per tal que els olotins no sortissin de la seva jurisdicció. Al final, el rei Alfons IV el Magnànim es va pronunciar definitivament sobre el conflicte i va autoritzar els olotins a construir la vila a l'alou de la Pia Almoina, a la vegada que els ordenava jurar fidelitat a l'abat de Ripoll com a senyor del terme i a respectar els seus drets sobre els monopolis feudals. Aquesta unitat de població corresponent a la reconstrucció de la vila a l'alou de la Pia Almoina és perfectament distingible en el plànol d'Olot per la seva regularitat característica de les viles de nova planta d'inicis del Renaixement. Aquesta nova vila rep el nom de Vila Nova, en contraposoció a la Vila Vella, que va haver d'esperar fins a finals del segle XV per veure reconstruïts els seus edificis. A causa d'això, la superfície de la vila es duplicà i va permetre un important augment de població ja de cares al segle XVI.
- La Guerra civil catalana entre la Diputació del General (els nobles) i el rei Joan II i el conflicte remença varen afectar de manera intensa la Garrotxa i Olot, puix era la vila més important de la zona. La vila va ser saquejada i conquerida diverses vegades per les tropes de la Generalitat de Catalunya i els remences, cosa que va causar un retrocés demogràfic important que, afegit a l'impacte dels terratrèmols, va constituir el pitjor recés de la vila en tota la seva història.
Ja entrat el segle XVI, Olot experimenta un creixement important havent deixat enrere la guerra i els desastres. Veu com els seus edificis més importants són ampliats i com la població augmenta. És d'aquesta època el Convent del Carme, situat en un solar entre la Vila Nova i la Vella. El conjunt es compon d'una església d'estil gòtic tardà i un claustre renaixentista (molt rar a Catalunya). També l'església parroquial d'Olot és ampliada a causa de la seva poca entitat i la falta de capacitat per encabir una població cada vegada més gran.
(També és remarcable, tot i tenir un caràcter merament anecdòtic, que Olot fou capital de Catalunya durant l'any 1875; això sí, només pels carlins...)
[edita] Festivitats
Prop del 8 de setembre; Festes del Tura, la Festa Major d'Olot.
