Moruroa
De Viquipèdia
Moruroa, també anomenat Mururoa, és un atol de les Tuamotu, a la Polinèsia Francesa. Administrativament depèn de la comuna de Tureia, però va ser cedit per l'Assemblea territorial al Centre d'Experimentació del Pacífic, junt amb l'atol Fangataufa, per fer-hi proves nuclears. És una zona militar amb accés prohibit sense autorització. Està situat al sud de l'arxipèlag, a 1.250 km al sud-est de Tahití. Les seves coordenades són: 28º 50' S 138º 55' O.
L'atol és de forma ovalada de 28 km de llarg i 11 km d'ample. Té un pas a la llacuna interior al nord-oest, de 10,2 m de profunditat i 100 m d'ample. La llacuna té una profunditat mitjana de 37 m. Disposa de diversos edificis i construccions militars, a més d'un aeroport. És habitat per una unitat militar de vigilància.
El nom Moruroa, en la llengua de Mangareva, vol dir "illa del gran secret". Molts cops s'escriu Mururoa, però no existeix una grafia oficial al no tenir una organització administrativa. L'atol va ser descobert, el 1767, per l'anglès Philip Carteret que l'anomenà Osnaburg. El 1792 hi naufragà el balener Matilda i els supervivents aconseguiren arribar fins a Tahití amb les barques de salvament. També es conegué com Matilda's Rock.
Des del 1966 fins el 1974 s'hi han fet 41 proves nuclears atmosfèriques i, fins el 1995, 137 proves subterrànies. L'última campanya d'assaigs, abans de la firma del Tractat de prohibició total d'assaigs nuclears, va provocar una gran campanya de protesta internacional i de boicots, sobretot de països del Pacífic i d'organitzacions internacionals, com ara Greenpeace. Els assaigs van ser abandonats definitivament el 1996, substituïts per simulacions de laboratori. Avui l'armada francesa té un dispositiu de vigilància de l'evolució geològica i radiològica de l'atol.
