Miocè
De Viquipèdia
 Aquest article forma part de la sèrie Fanerozoic |
| Paleozoic |
| Cambrià |
| Ordovicià |
| Silurià |
| Devonià |
| Carbonífer |
| Permià |
| Mesozoic |
| Triàsic |
| Juràssic |
| Cretaci |
| Paleogen |
| Paleocè |
| Eocè |
| Oligocè |
| Neogen |
| Miocè |
| Pliocè |
| Pleistocè |
| Holocè |
El Miocè és un període geològic que s'estén des de fa uns 23 milions d'anys fins a fa 5,3 milions d'anys. Com en altres períodes geològics més antics, les capes de roca que en delimiten el principi i el final estan ben identificades, però les dates exactes del començament i el final del període no són exactes. El Miocè va ser anomenat per en Sir Charles Lyell. El seu nom en grec vol dir "menys recent", perquè té un 18% menys (respecte al Pliocè) de tots els invertebrats marins moderns. El Miocè segueix l'Oligocè i és seguit pel Pliocè. El Miocè és la primera època del període Neogen.
Els límits del Miocè no coincideixen amb un event a escala mundial fàcilment identificable, sinó més aviat a límits regionals entre l'Oligocè més càlid i el Pliocè més fred.
Taula de continguts |
[edita] Subdivisions del Miocè
Els estadis faunals del Miocè, ordenats del més recent al més antic, són:
| Messinià | (7,246 – 5,332 milions d'anys) |
| Tortonià | (11,608 – 7,246 milions d'anys) |
| Serraval·lià | (13,65 – 11,608 milions d'anys) |
| Langhià | (15,97 – 13,65 milions d'anys) |
| Burdigalià | (20,43 – 15,97 milions d'anys) |
| Aqüitanià | (23,03 – 20,43 milions d'anys) |
Les subdivisions dins el Miocè estan definides per l'abundància relativa de diferents espècies de nanofòssils calcaris (plaquetes de calcita produïdes per algues unicel·lulars) i foraminífers (protistes unicel·lulars amb closques diagnòstiques).
[edita] El clima del Miocè
El clima del Miocè va seguir sent moderadament càlid tot i que el refredament global que acabaria portant al Pleistocè encara continuava.
[edita] Paleogeografia del Miocè
Els continents van continuar a moure's vers les seves posicions actuals. De tots els trets geològics moderns, només hi mancava el pont terrestre entre Amèrica del Sud i Amèrica del Nord.
Hi tingué lloc també l'aparició de muntanyes a l'oest d'Amèrica del Nord i a Europa. Tant els dipòsits marins com continentals del Miocè són comuns en tot el món a prop de les costes actuals. També hi ha exposicions continentals ben estudiades en les Grans Planes Americanes i a Argentina.
[edita] Flora del Miocè
L'herba començà a escampar-se, i juntament amb ella els herbívors menjadors d'herba.
[edita] Fauna del Miocè
Tant la fauna marina com continental eren bastant modernes. Només en llocs aïllats com Amèrica del Sud o Austràlia hi havia fauna realment divergent.
[edita] Mamífers
Mamífers com el llop, el cavall, el castor, el cèrvol, el camell o la balena ja existien en el Miocè.
[edita] Aus
Aus com el corb, l'ànec o el mussol van aparèixer durant el Miocè.
[edita] Els oceans del Miocè
Els oceans van continuar refredant-se, i les algues marrons, anomenades kelp, van proliferar, donant aliment a noves espècies marines, com les llúdries, peixos i diversos invertebrats.
[edita] A Catalunya
El major exponent a Catalunya és la depressió del Vallès-Penedès, amb una gran riquesa fossilifera. Un dels jaciments més importants de Catalunya és el d'Els Cassots, a prop de Sant Sadurní d'Anoia.
