Mariola
De Viquipèdia
Per a d'altres significats, vegeu Mariola (desambiguació).
La Serra de Mariola és un important nucli muntanyenc al sud del País Valencià, enclavada en les comarques de l'Alcoià, el Comtat i la Vall d'Albaida, amb més de 16.000 hectàrees d'extensió. Reconeguda científicament per la seua amplia varietat botànica, i principalment d'herbes medicinals.
Malgrat que les fronteres de la Mariola varien en funció dels autors, popularment queda restringida a la zona muntanyosa situada entre els pobles d'Alcoi, Alfafara, Agres, Banyeres de Mariola, Bocairent, Cocentaina i Muro. Actualment té la qualificació de parc natural.
El cim més alt de la Mariola és el Montcabrer (1390 m.). Altres cims importants són les Penyes Monteses (1.350 m.), el Morro del Comptador (1.232 m.), el Portí d'Alfafara (1.086 m.) o el Cabeçó de Mariola (1.000 m.).
Els primers indicis de la Mariola van apareixer fa 60 milions d'anys, configurada com una illa. Durant l'Eocé mitja i superior la Mariola va anar emergint del mar, i és al Miocè quan el mar abandona la serralada per la zona sud. Al Quaternari, la Mariola adopta la gran complexitat estructural amb la que hui en dia la coneixem, i degut a l'erosió climàtica va adoptant les formes suavitzades actuals. Actualment, la Mariola és un important jaciment geològic ampliament estudiat.
L'aigua és un important element de la serra de Mariola. Existeixen nombroses bosses d'aigua, que molt a sovint emanen a l'exterior, donant lloc a fonts com la Font de Mariola, Molí Mató, la Cova, la Font Freda, el "Sumadoret", el "Xorrador", la Coveta, el "Sapo", la Boronada, o la font de Sanxo. De la Mariola sorgeixen tres importants rius valencians, el Clariano, el Vinalopó i el Serpis.
La Mariola és ben coneguda per l'abundància d'herbes medicinals, com la betònica (Stachys heraclea ssp. valentina), l'espígol (Lavandula latifolia), el fenoll (Foeniculum piperitum), el pinzell (Hypericum ericoides), el rabet de gat (Sideritis angustifolia), la sàlvia (Salvia blancoana ssp. mariolensis), el te de roca (Jasonia glutinosa), el timonet (Thymus vulgaris), etc. En total, s'han arribat a comptabilitzar més de 2.200 espècies diferents de plantes a la Mariola. A nivell de curiositat destaquem: Centaurea mariolensis, Hieracium mariolense, Euphorbia mariolensis i Sysimbrium mariolense. Els treballs del botànic Antoni Josep Cavanilles, van consolidar la Mariola com un nucli botànic de primer ordre.
La presència humana en la Mariola s'ha datat des del Paleolític (veure jaciments de Cova del Pastor i Cova del Salt, Alcoi; etc.). També existeixen importants jaciments del Neolític (Cova de la Sarsa i Coveta "Emparedà", Bocairent; Cova Bolumini, Alfafara; etc.); Eneolític (Cova de la Sarsa i Cova "Emparedà", Bocairent; Cova del Moro, Agres; Coves de la Boira, Cova de la Figuereta i jaciment funerari de les Llometes, Alcoi; etc.); a l'Edat del bronze (Mola Alta de Serelles, Cocentaina; Mola d'Agres, Agres; etc.); i la Cultura ibèrica (l'Alberri, Cocentaina; el Castellar, Alcoi; etc.).
Amb l'arribada dels Romans i més tard dels Àrabs, la població va deixar les alçades com a lloc d'habitatge. Als peus de la Mariola es van crear nombroses alqueries agrícoles i nombrosos elements defensius (torres, fortificacions i castells) per protegir la població (Castell de Cocentaina, Castell d'Agres, Castell de Mariola, Castell de Barxell, Castell del Vinalopó, etc.).
