Maria Teresa de Portugal (infanta d'Espanya)
De Viquipèdia
Maria Teresa de Portugal, princesa de Beira i infanta d'Espanya (Lisboa 1793 - Trieste 1874). Infanta de Portugal de la Casa dels Bragança amb el tractament d'altesa reial.
Nascuda el dia 29 d'abril de 1793 al Palau Reial de Lisboa. Filla del rei Joan VI de Portugal i de la infanta Carlota Joaquima d'Espanya. Néta per via paterna del rei Pere III de Portugal i de la reina Maria I de Portgual per línia materna ho era del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma. Esdevinguda princesa de Beira, històric títol dels prínceps hereus de Portugal, des del seu naixement. Partí a l'exili al Brasil amb la resta de la Família Reial arran de la invasió napoleònica.
El dia 13 de maig de 1810 es casà a Rio de Janeiro amb l'infant Pere Carles d'Espanya, fill de l'infant Gabriel d'Espanya i de la infanta Maria Anna de Portugal. La parella tingué un únic fills:
- SAR l'infant Sebastià d'Espanya, nat a Rio de Janeiro el 1811 i mort a Pau el 1875. Es casà amb la princesa Maria Amàlia de Borbó-Dues Sicílies i amb segones núpcies amb la infanta Cristina d'Espanya, de la branca dels ducs de Sevilla.
L'any 1813 l'infant Pere Carles morí a Rio de Janeiro convertint a la princesa de Beira en viuda. Maria Teresa, com infanta d'Espanya des del seu matrimoni, acompanyà a la infanta Maria Francesca de Portugal a Madrid arran del seu matrimoni amb l'infant Carles Maria Isidre de Borbó.
Arran de l'esclat del conflicte dinàstic entre Isabel II d'Espanya i el seu oncle, Carles Maria Isidre de Borbó, hagué de fugir a Portugal i posteriorment a Anglaterra on morí la seva germana, la infanta Maria Francesca de Portugal.
Establerta posteriorment a la Cort de Viena on es dedicà a l'educació dels fills de Carles Maria Isidre de Borbó i de la seva germana, es casà en segones núpcies amb el pretendent carlista, el mencionat infant Carles Maria Isidre de Borbó el 1838 i per poders a la ciutat austriaca de Salzburg.
Realitzà un llarg viatge des de Salzburg fins a Azpeitia on s'havia concentrat la Cort que donava suport a Carles Maria. Per tal d'arribar a Azpeitia i travessar el front liberal tingué l'ajuda del cèlebre contrabandista Ganix de Macaye.
Arran del Conveni de Vergara partí a l'exili junt amb el seu marit instal·lant-se a la ciutat de Trieste on Carles Maria Isidre morí l'any 1855. Forta de caràcter i amb gran visió política, Maria Teresa esdevingué des de llavors i fins a la seva mort la gran matriarca del moviment carlista.
Després de la mort de Carles de Borbó, la direcció del moviment carlista recaigué en mans de Joan de Borbó, germà de Carles. La liberalitat que introduí al carlisme féu que grans sectors afins al moviment quedaren fortament decepcionats amb la deriva que prenia la causa. Maria Teresa ràpidament aconseguí la renúncia de Joan i féu que l'infant Carles de Borbó, fill de Joan, fos elegit cap del carlisme.
La decisió significà un crític moment pel carlisme. La Carta als espanyols, firmada l'any 1864 pretenia exposar les raons basades en la legitimitat dinàstica per les quals s'havia operat el canvi en la màxima posició del carlisme.
Maria Teresa morí l'any 1874 quan el seu nebot-nét, Carles de Borbó lluitava en la Tercera Guerra Carlina...
