Carlisme
De Viquipèdia
El Carlisme va ser un moviment polític conservador a Espanya, que pretenia d'establir una branca alternativa dels Borbons al tron d'Espanya.
Taula de continguts |
[edita] Origen
El moviment carlí o carlista s'origina després de la mort de Ferran VII d'Espanya (1833), i la proclamació de la seva filla Isabel II d'Espanya com a reina. Això va ser possible perquè el rei, que no tenia fills mascles, havia abolit la llei sàlica, que privava a les dones de governar, poc abans de morir. Alguns sectors conservadors s'hi van oposar, proposant com a candidat a Carles Maria Isidre de Borbó.
[edita] Ideologia
Ideològicament, el carlisme era fortament reaccionari i anti-liberal. El seu suport social provenia de les àrees rurals, donat que molts pagesos veien amenaçada la seva forma tradicional de viure amb l'entrada dels principis econòmics liberals al camp a causa de les successives desamortitzacions. El suport de l'Església al moviment carlista també fou considerable, al coincidir en la defensa d'un catolicisme militant, que no admet la llibertat de cultes, com tampoc la separació entre Església i l'Estat.
La reivindicació dels furs ha fet que s'interpretés sovint el carlisme com a moviment anticentralista i precurssor dels moderns nacionalismes. El cert és que malgrat aquesta corrent descentralitzadora troba un cert ressó en els sectors més populars del carlisme, els seus dirigents es mantenen fidels a una visió centralitzadora i espanyolista pel que fa a l'organització de l'Estat, veint-se obligats a fer certes concessions en allò referent als furs per tal de mantenir suport popular.
[edita] Història
El conflicte entre carlins i liberals originà nombroses guerres durant el segle XIX (les Guerres Carlines). El carlisme va ser especialment fort a Navarra, i també al País Basc i el País Valencià. Alguns militars o personatges carlins destacats van ser:
- Tomás de Zumalacárregui
- Marià Vayreda, escriptor, combatent carlí en la seva joventut i autor dels Records de la darrera carlinada
- Ramon Cabrera i Grinyó, el tigre del Maestrat
Al segle XX, la majoria dels carlistes van lluitar amb el bàndol franquista a la Guerra Civil Espanyola.
[edita] Pretendents carlins
Aquests són els diferents pretendents carlins al tron d'Espanya:
- Carles V (Carles Maria Isidre de Borbó) 1833-1845
- Carles VI (Carles Lluís de Borbó i de Bragança) (fill) 1845-1861
- Joan III (Joan de Borbó i de Bragança) (germà) 1861-1868
- Carles VII (Carles de Borbó i Austria-Este) (fill) 1868-1909
- Jaume III (Jaume III de Borbó i Borbó Parma) fill) 1901-1931
- Alfons Carles (Alfons Carles de Borbó i Austria-Este) (germà de Carles VII) 1931-1936
- Carles VIII (Carles d'Habsburg i Borbó) 1936-1952 (mort el 1953)
- Xavier I (Francesc Xavier de Borbó i Parma) 1952-1975 (regent 1936-1952)
- Carles Hug I (Carles Hug de Borbó i Parma) 1975-
Avui en dia, el moviment carlí ha perdut molta força i no té suport significatiu en cap sector social.
Vegeu també la Llista de pretendents carlins.
