Joan de Borbó (comte de Montizón)
De Viquipèdia
Joan de Borbó, comte de Montizón (Palau d'Aranjuez 1822 - Brighton 1887. Comte de Montizón i pretendent carlí al tron d'espanya amb el nom de Joan III.
Nascut al Palau d'Aranjuez el dia 15 de maig de 1822. Fill de l'infant Carles Maria Isidre de Borbó i de la infanta Maria Francesca de Portugal. Nét per via paterna del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma i per via materna ho era del rei Joan VI de Portugal i de la infanta Carlota Joaquima d'Espanya.
Partí a l'exili portuguès i després anglès amb la seva família l'any 1832 al no acatar a la infanta Isabel com a reina Isabel II d'Espanya.
Casat el dia 6 de febrer de 1847 amb l'arxiduquessa Maria Beatriu d'Àustria-Este a la ciutat de Mòdena. Maria Beatriu era filla del duc Francesc IV de Mòdena i de la princesa Maria Beatriu de Savoia. La parella tingué dos fills:
- SAR l'infant Carles de Borbó, nat a Laibach el 1847 i mort a Varese (Llombardia) el 1909. Es casà en primeres noces amb la princesa Margarida de Borbó-Parma i en segones noces amb la princesa Berta de Rohan.
- SAR l'infant Alfons de Borbó, nat a Londres el 1849 i mort a Viena el 1936. Es casà en primeres noces amb la infanta Maria Neus de Portugal.
El 23 d'abril de 1860 el seu germà gran, el pretendent Carles de Borbó, després de ser detingut per la Revolta de Sant Carles de la Ràpita fou obligat a firmar la denúncia als seus drets al tron d'Espanya. Immediatament Joan s'erigí com a pretendent carlí.
Joan canvià profundament l'orientació del carlisme acceptant la instauració d'un règim liberal; ara bé, no acatà en cap cas ni el règim isabelí ni la figura de la reina Isabel II d'Espanya. Tot i així, aquest moviment desagradà als carlistes de tota la vida, i la seva madrastra, la infanta Maria Teresa de Porugal, aconseguí que Joan abandonés les seves pretencions al tron espanyol en favor del seu fill primogènit.
Joan abandonà l'any 1866, en favor del seu fill, el duc de Madrid, les pretencions a la Corona espanyola. L'any 1883, a la mort d'Enric de Borbó, comte de Chambord, es convertí en el Cap de la Família Reial francesa i en el Cap de la Casa dels Capet.
Jona morí l'any 1887 a la ciutat anglesa Brighton.
