Maria Stuarda
De Viquipèdia
| Maria Stuarda | |
 Versió cantada per Edita Gruberova |
|
| Títol original: | Maria Stuarda |
| Llengua original: | italià |
| Música: | Gaetano Donizetti |
| Llibret: | Giuseppe Bardari |
| Font literària: | Maria Stuart de Friedrich von Schiller |
| Actes: | tres |
| Estrena: | 30 de desembre de 1835 |
| Teatre: | La Scala de Milà |
|
Personatges:
|
|
|
|
Maria Stuarda és un tragedia lirica, o òpera tràgica, de Gaetano Donizetti segons un llibret italià de Giuseppe Bardari, basat en Maria Stuart (1800) de Friedrich von Schiller. Fou estrenada el 30 de desembre de 1835 a La Scala de Milà. Forma part de la triologia Tudor (al costat d'Anna Bolena i Roberto Devereux), les òperes que Donizetti va compondre entorn de la figura d'Isabel I d'Anglaterra.
Donizetti havia pensat amb Felice Romani per escriure el llibret, però aquest es va negar. El compositor va contractar llavors Giuseppe Bardari, un jove advocat de 17 anys. Ja Donizetti havia escollit la trama de l'òpera, seria una peça de Schiller, que al seu torn narra fets ficticis sobre la reina Maria I d'Escòcia.
Com moltes altres òperes de l'època, Maria Stuarda va tenir inconvenients amb la censura. Donizetti la va compondre per encàrrec del Teatre San Carlo de Nàpols. Però durant els assaigs, el 1834, va rebre l'ordre de canviar el text per eliminar qualsevol referència a la disputa entre Isabel I d'Anglaterra i Maria Sutart, i l'execució de l'òpera. La cort de Nàpols era en aquells moments la més conservadora d'Europa.
El tema es basa en les vides de Maria, Reina d'Escòcia (Mary Stuart) i la seva cosina Elisabet I d'Anglaterra. En prohibir el rei la representació de l'obra, Donizetti responia traient trossos de la seva composició per a l'ús en un treball posterior, Buondelmonte. La soprano Maria Malibran va forçar una estrena a La Scala ignorant la revisió censurada, però Milà llavors reforçava la prohibició. Adonant-se de la impossibilitat de seguir la seva carrera a Itàlia, es plantejà una estrena a Londres, però la mort de Malibran (a l'edat de 28 anys) el 1836 anul·là el projecte. Amb l'excepció d'unes quantes produccions de la versió Buondelmonte, l'obra quedava oblidada fins a 1958 quan una producció a Bergamo, el poble natal de Donizetti, portava el treball original a la popularitat.
El 1866, Maria Stuarda tornava al Teatre San Carlo, en aquest ocasió amb el seu llibret original; la dinastia Borbó ja no regnava a la ciutat.
