Baix (veu)
De Viquipèdia
| Registres vocals |
| Veus femenines
Veus masculines |
Un baix és el cantant masculí amb la tessitura (resposta en freqüència) més greu: 82/293 Hz. El timbre de la veu és molt fosc.
En òpera un baix és un cantant líric masculí capaç d'aconseguir el rang més baix o greu de la veu humana, amb un registre des del Fa1 fins al Fa3.
En música clàssica, i particularment en òpera, hi ha distincions entre els distints tipus de baix:
-
- Profund o Noble: és un cantant amb una veu particularment profunda (una gran potència i riquesa en greus), al temps, que manté els aguts ferms. Dos exemples són els alemanys Gottlob Frick (com Sarastro en La flauta màgica de Mozart) i Kurt Moll (com el baró Ochs en El cavaller de la rosa de Richard Strauss).
- Lleuger o Cantante: amb una veu més lírica, potser amb un rang de veu un poc més aguda, de timbre lleuger. El baix cantant disposa d’agilitat en la veu, per a realitzar petites melodies. Un exemple és l'eslovac Sergej Kopcák (com Mefistòfil en Mefistofele d’Arrigo Boito).
- Caractère: Tipus de veu pròxima al baix cantant que no s'usa fora del repertori francés.
- Buffo: terme usat per a identificar a un baix còmic. Un exemple és Ruggero Raimondi (qui també interpreta papers baritonals, com El senyor Bartolo en El barber de Sevilla de Gioacchino Rossini).
- Helden : Veu equivalent a la del baríton baix.
- Hoher: Tipus de veu profunda i curta (vindria a significar baix alt), molt semblant al baix caractère, que no s'utilitza fora del repertori alemany. La denominació d'aquest tipus de veu ve del mateix Wagner, que va escriure certs papers per a aquest tipus de veu com els seus Wotan, Alberico, Donner o Fasolt en la celebèrrima L'anell dels nibelungs. Un exemple de baix hoher seria el baix danès Stephen Milling (com Fasolt en L'Anell dels Nibelungs de Wagner).
