Madama Butterfly

De Viquipèdia

Litografia d'Adolf Hohenstein (1904)

Madama Butterfly és una òpera en tres actes de Giacomo Puccini, sobre un llibret de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica.
Puccini va trobar el tema de la seua òpera a Londres, el juliol de 1900, a la representació d'una obra del dramaturg David Belasco. Aquest, per altra banda, havia basat el seu drama en un conte de l'americà John Luther Long de títol Madam Butterfly, aparegut l'any 1898. Copsat per la intensitat de la història, Puccini va decidir orientar la seua inspiració vers la figura de la infeliç geisha. Hi va traballar intensament, fins a fer d'aquesta òpera una obra mestra que li pertanyia íntimament, com ell mateix va admetre.

[edita] La gènesi

Iniciada el 1901, la composició va patir nombroses interrupcions. L'orquestració va ser iniciada al novembre de 1902 i conclosa al setembre de l'any següent. Només al desembre de 1903 l'òpera va poder ser conclosa en la seua totalitat.

Per a la seua realització, Puccini es va documentar sense descans i minuciosament sobre els diversos elements orientals que havia de fer servir. El van ajudar principalment una prestigiosa actriu japonesa, Sada Yakko, i l'esposa de l'ambaixador del Japó a Itàlia, amb la qual va conversar sobre els usos i costums del poble japonès.

[edita] Una estrena desastrosa

La tarda del 17 de febrer de 1904, malgrat les esperances i la confiança dels seus creadors, Butterfly va fracasar clamorosament al Teatro alla Scala de Milà. El fracàs va induir l'autor i l'editor a retirar l'obra, i a sotmetre-la a una acurada revisió: eliminació d'alguns detalls i modificació d'escenes i situacions amb l'objectiu de fer-la més àgil i proporcionada.

En referència al fracàs de l'estrena, la germana de Puccini, Ramelde, va escriure al seu espòs:

"A les dues ens n'anàrem a dormir però no vaig poder pegar l'ull; i dir que tots estàvem tan segurs! Giacomo, pobret, no l'havíem vist perquè no es podia passar sobre l'escenari. Hem arribat al fons no sé com. El segon acte, de fet, no l'he escoltat, i abans que acabara l'òpera hem fugit del teatre".

[edita] Una segona estrena

Amb les modificacions, Madama Butterfly va ser acollida de manera entusiasta al Teatro Grande de Brescia només tres mesos després, el 28 de maig, i des d'aquell dia va començar la seua segona, i autèntica, existència.

Tant Puccini com els seus llibretistes, Illica i Giacosa, van reeixir a fer renàixer la Madama Butterfly gràcies a un eficaç treball de revisió. Una del les més importants modificacions va incidir en l'escena del suïcidi de la protagonista, dramàtica i profundament teatral, en què el músic fa palès el sentit últim del drama amorós.

[edita] Ajustaments posteriors

La partitura i els efectes teatrals van ser retocats per Puccini fins l'any 1907, tant per a la representació de l'òpera al Covent Garden de Londres el 1905 com per a la successiva del 1906 a l'Opéra-Comique de París.

L'any 1920 Puccini va tornar novament sobre la partitura, incloent al primer acte un sol de Yakusidé, l'oncle borratxo de la protagonista. És possible que el sentit d'aquest canvi haja estat el d'evitar el costum de tallar un breu episodi concertant, que en la versió de 1907 havia esdevingut l'únic moment en què intervenia Yakusidé. Tallant-lo, els teatres s'estalviaven contractar un cantant addicional.

No obstant, l'editor Ricordi no va publicar mai la nova versió, amb el resultat que avui dia l'"arietta" no s'interpreta i, sobretot, l'episodi concertant segueix sent gairebé sempre tallat.

[edita] Personatges

Madama Butterfly / Cio-Cio-San (soprano)
Pinkerton, tinent de la marina dels Estats Units d'Amèrica (tenor)
Suzuki, serventa de Cio-Cio-San (mezzosoprano)
Sharpless, cònsol dels Estats Units a Nagasaki (baríton)
Goro, nakodo (tenor)
L'oncle Bonzo (baix)
El Príncep Yamadori (tenor)
Kate Pinkerton (mezzosoprano)
L'oncle Yakusidé (baríton)
La tia (soprano)
La cosina (soprano)
Dolore (infant, paper mut)

[edita] Sinopsi argumental

Advertiment: Pot ésser desvetllada informació detallada de l'argument. Feu clic aquí per obtenir més informació.

Desembarcat a Nagasaki, Pinkerton (tenor), oficial de la marina dels Estats Units, per vanitat i esperit d'aventura s'uneix en matrimoni, segons els costums locals, amb una geisha de quinze anys, anomenada Cio-cio-san, mot japonès que significa Senyora (San) Papallona (cio-cio), en anglès Butterfly (soprano), adquirint el dret de repudiar-la després de pocs mesos; el que no tarda en ocórrer. Pinkerton torna a la seua pàtria abandonant la joveníssima esposa. Però aquesta, amb un amor ardent i tenaç cap al seu espòs, tot i mortificant-se amb la llarga espera junt al nadó nascut del matrimoni, continua repetint a tothom la seua incòl·lume fe en el retorn del seu estimat.

Pinkerton retorna sobtadament després de tres anys d'absència, però no torna sol. Ve acompanyat de una jove esposa americana. Assabentat pel cònsul Sharpless de l'existència d'un fill, ha resolt emportar-se'l a la seua pàtria i educar-lo a la manera occidental.
Només front a l'evidència dels fets Butterfly comprèn: la seua gran il·lusió, la felicitat somiada junt a l'home estimat, s'ha esvanit completament. Llavors decideix desaparèixer del món, en silenci, sense soroll. Després d'haver abraçat el seu fill, es clava un punyal al cor.

Quan Pinkerton, convulsionat pel remordiment, fa la seua aparició en la casa de Butterfly per demanar-li perdó, serà massa tard: la petita geisha ja ha acabat de patir.