Ljubljana
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
 |
|||
| País |  Eslovènia |
||
| Superfície | 275 km² | ||
| Altitud | 298 m | ||
| Població • Densitat |
265.881 hab. hab/km² |
||
| Coordenades | 46°03'N 14°30'E | ||
| Dirigents: • Alcalde/essa: |
Danica Simšič |
||
| Estat | Eslovènia |
||
| Web | |||
Ljubljana (es pronuncia liubliana) (en francès Laybach, en alemany Laibach, en italià Lubiana, és la capital i la ciutat més gran de l'estat d'Eslovènia. Està situada al centre del país i entre els rius Ljubljanica i Sava i té una població de 310.000 habitants.
L'origen del nom és desconegut encara, usualment es diu que té el seu origen en la paraula eslovena ljubljena (estimada), però aquesta teoria no ha pogut ser corroborada; la segona hipòtesi diu que el nom pot haver evolucionat de la paraula llatina aluviana (riu desbordat). Alguns creuen també que l'origen del nom actual és Laburus, una antiga deïtat eslava i presumpta patrona de l'assentament original.
Ljubljana és un important nus de comunicacions entre Europa Occidental i Europa de l'Est per una banda i entre els països del Centre d'Europa i els Balcans per l'altra.
[edita] Història
Malgrat que l'assentament romà d'Emona va ser construït l'any 15 dC, els primers informes que esmenten la ciutat amb el seu nom actual daten de 1144 (en alemany sota el nom de Laibach) i 1146 (amb el nom de Luwigana).
Després d'haver estat reconeguda com a ciutat el 1220, Ljubljana s'integra a l'imperi dels Habsburg en 1335. La ciutat es va convertir en el centre de la diòcesi de la regió el 1461 i desenvolupa la cultura eslovena durant l'edat mitjana. Els Habsburg d'Àustria van governar la regió amb la única interrupció de les guerres napoleòniques. Entre 1809 i 1813 Ljubljana va ser la capital de les províncies iliries pertanyents al Primer Imperi Francès. El 1821 la ciutat acull el congrés de Laibach.
El 1918 amb la coalició de croats i serbis, Ljubljana es converteix en el centre de la Dravska banovina (territori prohibit) i després de la Segona Guerra Mundial, en la capital de la república iugoslava d'Eslovènia. Ljubljana va continuar sent la capital eslovena després que aquesta s'independitzés el 1991.
Ljubljana va ser devastada en diverses ocasions per tremolors. Després de la tremolor de terra del 1511 va ser reconstruïda sota un model de ciutat renaixentista; el 1895, quan la ciutat va ser de nou devastada, va ser novament reconstruïda, encara que aquesta vegada sota un model neoclàssic.
Durant la segona guerra mundial, de 1940 a 1943, Ljubljana va ser annexionada a Itàlia com a part d'Eslovènia occidental, sent la capital de la província homònima.
 Vista general |
 Universitat |
 Òpera |
 Filarmònica |
 Palau de Kresija |
 Casa Urbanc |
 Edifici Associació Sokol |
 Església ursulines |
 Església franciscana |
 Plaça Jurčič |
 Dragó |
 Riu Ljubljanica |
