Literatura alemanya
De Viquipèdia
La literatura alemanya comprén totes les obres escrites en alemany. Els períodes en què es pot dividir estan subjectes a polèmica, sobretot quan s'aproximen al present
Taula de continguts |
[edita] Literatura medieval
Les primeres obres escrites estrictament en alemany segueixen el model dels grans romans francesos. Són cançons narratives, usualment en vers, que giren al voltant d'un cavaller famós i les seves aventures. Es transmetien oralment per part de joglars i trobadors i per això els documents que es conserven mostren només una de les versions possibles de la història.
Els cicles més coneguts giren al voltant de Perceval i la recerca del Sant Graal, els amors de Tristan i Isolda i les aventures al voltant de l'anell dels Nibelungs.
[edita] Literatura barroca
En aquesta època neixen els grans novel·les alemanyes, sobretot Les aventures de Simplicius Simplicissimus, on les emocions extremes posen en problemes constants al protagonista.
[edita] Sturm und Drang
Aquest moviment del segle XVIII precursor del Romanticisme va llençar la literatura alemanya a la fama internacional. El seu nom, "tempesta i força", reflecteix el seu esperit, atent a la passió, a l'individualisme i tot allò oposat al racionalisme, que havia assolit un paper dominant a Alemanya a la Il·lustració.
Destaquen les figures de Goethe (en una època primerenca) i Schiller.
[edita] Weimarer Klassik
L'època clàssica de la literatura alemanya (S. XVIII/XIX) ha rebut el seu nom gràcies a la ciutat de Weimar, lloc on vivien les figures dominants d'aquells temps: Goethe i Schiller. Les novel.les, la poesia i les peçes de teatre (Faust) del primer tenen una força expressiva, una riquesa de paraules i una estructura que no s'havia vist mai. El geni universal de Goethe - científic, humanista, filòsof, poeta, pintor - marca principi i final d'una de les èpoques més vigents de la literatura universal. Altres noms importants són Hölderlin i Kleist.
[edita] Romantik
Similar a altres paisos, aquesta literatura del S. XIX és una contrareacció al racionalisme de l'època i, per tant, s'orienta cap a la natura, a mites i llegendes (sobre tot de l'Edat Mitja) i els sentiments i passions de l'home. Noms importants: Novalis, E.T.A. Hoffmann
