Joan Saura i Laporta
De Viquipèdia
|
||||||||||||||
Joan Saura i Laporta. Polític català i president d'Iniciativa per Catalunya Verds. Actualment és Conseller d'Interior i de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya.
Taula de continguts |
[edita] Orígens i inici de la vida política
Nascut a Barcelona el 24 d'abril de 1950, és enginyer Tècnic en química industrial. Va ser jugador dels equips juvenils del Futbol Club Barcelona. La seva companya és la també dirigent d'ICV Imma Mayol.
Va començar la seva vida laboral a la companyia elèctrica FECSA, on l'any 1973 va entrar a militar la secció sindical de Comissions Obreres. El 1974 va ser un dels fundadors de l'Associació de Veïns de La Florida a l'Hospitalet de Llobregat.
El 1979, en les primeres eleccions municipals democràtiques desprès del franquisme va ser escollit regidor pel Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) a l'Hospitalet de Llobregat, i per mitjà del Pacte de Progrés, va ostentar el càrrec de primer tinent d'alcalde. Així mateix també va ser diputat provincial.
Entre els anys 1983 i 1987, Saura va presidir la Comissió de Transports de la Corporació Metropolitana de Barcelona.
[edita] Primera etapa al Parlament de Catalunya
El 1987 Saura va participar en la creació d'Iniciativa per Catalunya (IC) com a federació de diversos partits, entre ells el PSUC.
El 1993 va ser escollit vice-president d'IC.
Entre el 1988 i el 1995 va ser diputat per Barcelona al Parlament de Catalunya per Iniciativa per Catalunya, realitzant una tasca destacada en nombroses comissions.
[edita] Al Congrés dels Diputats
A les eleccions estatals de 1996 i de 2000 va ser escollit per Barcelona al Congrés dels Diputats, en la segona ocasió com a cap de llista. Essent diputat a Madrid va haver de viure el traumatic trencament entre Iniciativa per Catalunya i l'organització estatal Izquierda Unida.
Durant la seva etapa al parlament espanyol va exercir l’acusació popular en la causa contra l'ex-dictador xilé Augusto Pinochet i també en la causa per un presumpte delicte d’alçament de béns perpetrat pels directius i gerents de la societat ERCROS. La seva personació com acció popular va permetre que el cas sobre les cessions de crèdit emeses pel Banc de Santander continués obert i que, per tant, que continuessin les investigacions.
Les seves inciatives parlamentaries van anar encaminades a defensar la dignificació del salari mínim interprofessional, a la lluita contra la sinistralitat laboral, al retorn dels papers de la Generalitat de l’arxiu de Salamanca, al matrimoni de les persones homosexuals, a la paritat entre homes i dones, al permís de paternitat, a la imposició de la Taxa Tobin, o la denuncia de les subvencions a la Fundación Francisco Franco i a la política fiscal del Partit Popular.
Saura també es va oposar al Plan Hidrológico Nacional, a l’enduriment del Codi Penal, a la llei la involutiva reforma del mercat de treball, a la LOU i la llei de qualitat de l’ensenyament, a la ilegalització de Batasuna, a la gestió del cas Prestige i la Guerra de l’Iraq.
[edita] President d’Iniciativa per Catalunya Verds
El novembre de 2000, en el marc de la Sisena Assemblea Nacional d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), va ser escollit president de la formació, liderant una etapa de renovació i reconstrucció del partit.
El juny de 2002 Saura va tancar un acord electoral amb Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), tancant la ferida oberta pel distanciament de les dues formacions l'any 1997. Aquest acord, i la renovació i clarificació de la línia ideològica d'ICV vers l'ecosocialisme van portar la coalició ICV-EUiA a millorar substancialment els seus resultats electorals.
Així Saura va encapçalar la llista a les eleccions del Parlament de Catalunya de 2003 com a presidenciable i la formació va veure incrementat el seu nombre de vots i va passar de tres a nou diputats.
Durant el 2004 va convocar un referèndum intern per tal de consultar a la militància de l'organització el posicionament que aquesta havia de prendre davant el Tractat Constitucional Europeu, en que va sortir vencedora la tesi del NO.
[edita] Conseller de Relacions Institucionals i Participació
Desprès del l'Acord del Tinell per a la formació d'un govern catalanista i de progrés a Catalunya, subscrit per PSC, ERC i la propia ICV-EUiA a finals de 2003, Saura va ser nomenat Conseller de Relacions Institucionals i Participació en el govern Pasqual Maragall.
Des d'aquesta conselleria Saura va posar en funcionament una campanya de participació ciutadana per a l'elaboració del nou estatut de Catalunya, campanya que va recollir més de 80.000 aportacions ciutadanes, i ha liderat el procés estatutari fins a la seva fase final de negociació entre les forces parlamentàries. Així mateix tots els membres del govern han destacat la seva habilitat per buscar posicions de concens en les diverses crisis que ha patit l'anomenat govern "tripartit".
[edita] Conseller d'Interior i Relacions Insitucionals
Desprès de les eleccions anticipades al Parlament de Catalunya de l'1 de novembre de 2006, ICV-EUiA va passar de nou a dotze diputats. El 7 de novembre va comunicar-se de que PSC, ERC i ICV-EUiA, havien tornat a pacatar per formar govern. El 29 de novemebre va ser investit Conseller d'Interior i Relacions Institucionals, succeïnt per part de l'antiga Conselleria d'Interior, a Montserrat Tura, i per part de la Conselleria de Relacions Institucionals i Participació havia estat renovat del càrrec.
| Precedit per: Josep Maria Pelegrí i Aixut |
Conseller de Relacions Institucionals i Participació 2003–- 2006 |
Succeït per: Joan Saura i Laporta |
| Precedit per: Rafel Ribó i Massó |
President de'ICV 2000–- actualitat |
Succeït per: continua en el càrrec |
| Precedit per: Conseller d'Interior Montserrat Tura i Camafreita Conseller de Relacions Institucionals i Participació Joan Saura i Laporta |
Conseller d'Interior i de Relacions Institucionals i Participació 2006–- actualitat |
Succeït per: continua en el càrrec |
