Jacques Delors

De Viquipèdia

Jacques Delors ( París, França 1925 ) és un polític europeu de nacionalitat francesa, president de la Comissió Europea entre 1985 i 1995.

[edita] Orígens

Nasqué el 20 de juliol de 1925 a la ciutat de París en una família d'origen humil, de pensament democrata-cristià i sindicalista. Després d'estudiar economia a la Universitat de la La Sorbona aconseguí entrar al treballar al Banc de França el 1945.

[edita] Vida política

El 1969 el Primer Ministre de França Jacques Chaban-Delmas va aconseguir incloure Delors en el seu gabinet, sense cap caretera. Ocupà el càrrec fins el 1972. Al deixar el govern Delors fou nomenat professor assiciat a la Universitat Paris-Dauphine, desenvolupant-lo fins el 1979. El 1974 s'afilià al Partit Socialista Francès, aconseguint un escó al Parlament Europeu en les primeres eleccions per sufragi universal d'aquesta institució europea.

El 1981 abondona la política europea cridat pel President de França François Miterrand, el qual el nomena Ministre d'Economia i Finances entre 1981 i 1984 en els tres governs de Pierre Mauroy.

El 1985, gràcies al suport del mateix Mitterrand i de Helmut Kohl Jacques Delors és nomenat President de la Comissió Europea, sent el vuité president de la institució. En aquest càrrec instigà la creació del Llibre blanc de la Comissió Europea, i la institució de l'Acta Única Europea l'any 1986, mitjançant la qual es reformaven els Tractats de París i Roma. Per la seva gran tasca desenvolupada en la Comissió el 1990 li fou conferit un segon mandat, sent l'únic president en repetir mandat a la Comissió.

El 1989 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional, juntament amb Mikhaïl Gorbatxov, pels seus esforços, al llarg dels últims anys, per afavorir la cooperació internacional i eliminar les barreres que dificulten l'enteniment entre les nacions.

El 1993, com a president de la Comisió Europea, firmà el Tractat de la Unió Europea o Tractat de Maastricht per la qual s'establia la cració de la Unió Europea.

Al finalitzar el seu segon mandat el 1995, renuncià a presentar-se a les eleccions presidencials franceses, per no interferir en la carrera política de la seva filla, Martine Aubry.