Hendrik Lorentz
De Viquipèdia
 |
|---|
| Premi Nobel |
Hendrik Antoon Lorentz ( Arnhem, Països Baixos 1853 - Haarlem, Països Baixos 1928 ) fou un físic i matemàtic neerlandès.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Nascut el 18 de juliol de 1853 a la ciutat neerlandesa d'Arnhem. Després d'estudiar educació secundària a la seva ciutat el 1870 aconseguí superar els exàmens de llengües clàssiques, un requisit indispensable en aquells moments per poder accedir a la universitat.
Va estudiar física i matemàtiques a la Universitat de Leiden, d'on posteriorment va ser professor de física matemàtica entre 1878 i 1923, i director d'investigació en l'Institut Teyler, de Haarlem, entre els anys 1923 i 1928.
[edita] Investigació científica
Gràcies al seu càrrec a la universitat el 1890 nomenà Pieter Zeeman assitent personal, induínt-lo a investigar l'efecte dels camps magnètics sobre les fonts de llum, descobrint el que avui es coneix amb el nom d'efecte Zeeman.
Se li deuen importants aportacions en els camps de la termodinàmica, la radiació, el magnetisme, l'electricitat i la refracció de la llum. Va formular conjuntament amb George Francis FitzGerald una teoria sobre el canvi de forma d'un cos com a resultat del seu moviment. Aquest efecte, conegut com a "contracció de Lorentz-FitzGerald", la representació matemàtica de la qual és coneguda amb el nom de transformació de Lorentz, fou una més de les nombroses contribucions realitzades per Lorentz al desenvolupament de la teoria de la relativitat, sent al costat d'Henri Poincaré un dels primers a formular les bases de la teoria de la relativitat que posteriorment Albert Einstein ampliaria i milloraria.
El 1902 li fou concedit el Premi Nobel de Física, juntament amb el seu deixeble Pieter Zeeman, per la seva investigació conjunta sobre la influència del magnetisme en la radiació, originant la radiació electromagnètica.
Hendrick Lorentz morí el 4 de febrer de 1928 a la ciutat de Haarlem.
[edita] Reconeixements
En honor seu la Koninklijke Nederlandse Akademie van Wetenschappen (Reial Acadèmia neerlandesa d'Arts i Ciències) creà l'any 1925 la Medalla Lorentz que premia les investigacions teòriques de físics.
En honor seu s'anomenà el cràter Lorentz de la lluna.
