Gaeltacht
De Viquipèdia
La Gaeltacht (plural Gaeltachtaí) és una paraula irlandesa que fa referència a les zones de la República d'Irlanda on encara es parla gaèlic irlandès.
Taula de continguts |
[edita] Creació
Les primeres zones de parla gaèlica foren reconegudes durant els primers anys de l'Estat Lliure d'Irlanda, després del renaixement gaèlic, com a part de la política del govern de restaurar la llengua irlandesa. La seva delimitació oficial, però, no es va fer fins el 1956 i no ha sofert variacions, tot i que la població de parla gaèlica ha baixat seriosament des d'aleshores. El territori comprèn petites zones dels comtats de Donegal, Mayo, Galway, Kerry i Cork. Hi ha també dues petites zones a Meath i Waterford, al sur. La peculiar situació del Gaeltacht de Meath es deu a que el govern proporcionà una casa i 22 acres per a cadascuna de les 41 famílies de Connemara i Mayo en els anys 1930, a canvi de llurs terres originals. No fou reconeguda oficialment com a área Gaeltacht fins el 1967.
[edita] Població
El 1965 es calculava que només el 4 % dels irlandesos que vivien fora de la gaelthacht feien servir el gaèlic. De fet, dels 716.420 parlants d’irlandès d’aleshores, 83.145 vivien a la gaelthacht, 81.084 a zones parcialment gaèliques i els 552.000 restants a la resta del país. El 1996 hi vivien 82.715 opersones, de les quals el 76,3 % parla irlandès.
[edita] Administració
El Department of Community, Rural & Gaeltacht Affairs, sota el mandat del Minister for Community, Rural & Gaeltacht Affairs s'encarrega de la política irlandesa en tot el que fa referència al Gaeltacht i supervisa el treball de l'Údarás na Gaeltachta (institució que regula la llengua gaèlica) i altres institucions.
Raidió na Gaeltachta es l'emissora de ràdio de la RTÉ per a la Gaeltacht i parlants d'irlandès en general. TG4 es la cadena de televisió irlandesa centrada en la promoció del gaèlic, que té la seu a la Gaeltacht del Comtat de Galway.
En març de 2005, el Ministre d'Afers de la Gaeltacht Éamon Ó Cuív anuncià que les senyals de trànsit de les zones Gaeltacht estarien exclusivament en gaèlic.
[edita] Viles i pobles de la Gaeltacht
[edita] Comtat de Donegal
- Árainn Mhór (anglès: Arranmore)
- Gaoth Dobhair (anglès: Gweedore)
- Gleann Cholm Cille (anglès: Glencolmcille)
- Gort a' Choirce (anglès: Gortahork)
- Na Dúnaibh (anglès: Downings)
- Oileán Toraigh (anglès: Tory Island)
- Rann na Feirste (anglès: Rannafast)
[edita] Comtat de Mayo
- Ceathrú Thaidhg (anglès: Carrowteige)
- Eachléim (anglès: Aughleam)
- Tuar Mhic Éadaigh (anglès: Tourmakeady)
[edita] Comtat de Galway
- Árainn (anglès: Inishmore)
- Casla (anglès: Costelloe)
- An Cheathrú Rua (anglès: Carraroe)
- Cill Chiaráin (anglès: Kilkieran)
- Cill Rónáin (anglès: Kilronan)
- Corr na Móna (anglès: Corr na Móna)
- Indreabhán (anglès: Inverin)
- Inis Meáin (anglès: Inishmaan)
- Inis Oírr (anglès: Inisheer)
- Leitir Móir (anglès: Lettermore)
- Oileáin Árann (anglès: Aran Islands)
- Ros a' Mhíl (anglès: Rossaveel)
- Ros Muc (anglès: Rosmuck)
- An Spidéal (anglès: Spiddal)
[edita] Comtat de Kerry
- Baile an Fheirtéaraigh (anglès: Ballyferriter)
- Baile na Sceilge (anglès: Ballinskelligs)
- Ceann Trá (anglès: Ventry)
- An Daingean (anglès: Dingle)
- Dún Chaoin (anglès: Dunquin)
- An Fheothanach (anglès: Feothanach)
[edita] Comtat de Cork
- Baile Mhúirne (anglès: Ballyvourney)
- Béal Átha an Ghaorthaidh (anglès: Ballingeary)
- Cúil Aodha (anglès: Coolea)
- Oileán Chléire (anglès: Clear Island)
[edita] Comtat de Waterford
- An Rinn (anglès: Ring)
[edita] Comtat de Meath
- Ráth Cairn (anglès: Rathcarne)
