Felip III de Castella
De Viquipèdia
| Reis de la Corona d'Aragó | ||
|
||
|
||
| Dinastia dels Habsburg | ||
 |
||
| Carles I d'Aragó | ||
|---|---|---|
| Felip I d'Aragó | ||
| Felip II d'Aragó | ||
| Anna | ||
| Príncep Felip | ||
| Maria Anna | ||
| Carles | ||
| Ferran | ||
| Felip III d'Aragó | ||
| Carles II d'Aragó | ||
| Carles III d'Aragó |
Felip II d'Aragó i Portugal, III de Castella i VI de Borgonya el Pietós ( Madrid 1578 - L'Escorial 1621 ), príncep d'Astúries (1578-1598); rei de Castella i Lleó, Aragó, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona (1598-1621), el tercer rei de la Dinastia dels Àustries.
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Nasqué el 14 d'abril de 1578 a la Cort reial de Madrid sent el quart fill del rei Felip II de Castella i la seva quarta esposa, Anna d'Àustria. Era nét per línia paterna de l'emperador Carles I de Castella i de la princesa Isabel de Portugal, i per línia materna de l'emperador Maximilià II, emperador romanogermànic i de la infanta Maria d'Espanya.
[edita] Ascens a la corona
En néixer fou nomenat príncep d'Astúries, títol reservat a l'hereu de la Corona, i que havia ostentat el seu germà Carles d'Espanya fins a la seva mort el 1568.
El 1598 a la mort del seu pare rebé tots els seus títols, exceptuant els referents als territoris de Flandes i els Països Baixos, els quals rebé la seva germana Isabel Clara Eugènia d'Espanya.
[edita] Núpcies i descedents
Es casà el 18 d'abril de 1599 a la catedral de València amb l'arxiduquesa Margarida d'Àustria, filla de l'arxiduc Carles d'Àustria i germana de l'emperador Ferran II, emperador romanogermànic. D'aquesta unió nasqueren:
- SAR la infanta Anna d'Espanya (1601-1666), casada el 1615 amb el rei Lluís XIII de França.
- SAR la infanta Maria d'Espanya (1603)
- SM el rei Felip IV de Castella (1605-1665). Es casà en dues ocasions, en primeres núpcies amb la princesa Isabel de França i en segones núpcies amb l'arxiduquessa Marianna d'Àustria.
- la infanta Marianna d'Espanya (1606-1646), casada el 1631 amb l'emperador Ferran III, emperador romanogermànic.
- el cardenal-infant Ferran d'Espanya (1609-1641), governador dels Països Baixos.
[edita] Política interna
Carent d'un autèntic programa de govern, va delegar la política del país en el duc de Lerma, la política del qual es va dirigir al manteniment de la pau internacional, expulsar als moriscs i el seu desig d'enriquiment personal.
Al llarg del regnat es van succeir les reformes institucionals per a solucionar els problemes de corrupció i inoperància que afligien l'administració de la monarquia: a part dels canvis introduïts en el tradicional sistema de Consejos (Consells), es va estendre cada vegada més el recurs a les Juntas (Juntes), òrgans destinats a minvar el poder d'aquells en favor d'un govern més àgil i coherent, però que no van produir el resultat desitjat.
Els problemes financers, que s'arrossegaven des del regnat anterior, van fer al rei depenent de les Corts de Castella, que va haver de reunir amb més freqüència que els seus antecessors perquè li atorguessin els recursos imprescindibles per a mantenir l'acció exterior de la monarquia.
[edita] Expulsió dels moriscos
El 1609 es va decretar l'expulsió dels moriscos dels regnes hispans pels següents motius:
- L'actitud de cristians poc convençuts, en un Estat defensor del catolicisme.
- La seva possible aliança amb els turcs i els pirates berberiscos que atacaven constantment les costes de Llevant.
- La seva impopularitat entre la població.
- La necessitat de l'Estat del control de les seves riqueses i valors.
Entre 1609-1610 es va portar a terme la seva sortida de la península Ibèrica. Per a aquesta operació van ser mobilitzats 30.000 soldats i l'Armada va ser l'encarregada del seu transport fins a Tunis o el Marroc. Aproximadament foren expulsats uns 300.000 moriscos.
Aquesta mesura va afectar considerablement el Regne de València, així com zones d'Aragó i les hortes del Regne de Múrcia. La pèrdua de mà d'obra i de propietaris que paguessin rendes en aquestes zones van disminuir considerablement. Els cultius de sucre i arròs van haver de ser substituïts per la morera, la vinya i el blat.
Al drama humà de milers de persones obligades a abandonar les seves cases, se li va sumar la persecució soferta més tard al Marroc. A més de la pèrdua de molts súbdits, la varietat cultural, aconseguida abans del regnat dels Reis Catòlics, va desaparèixer durant segles.
[edita] Destitució del duc de Lerma
El 1618 la corrupció va arribar a nivells intolerables a la Cort reial de Madrid. El rei va destituir el duc de Lerma i va nomenar com a successor el fill d'aquest, el duc d'Uceda.
[edita] Política exterior
[edita] Anglaterra
Amb l'arribada al tron de Jaume I d'Anglaterra, aquest es va convertir en un sòlid aliat per al rei castellà. L'agost de 1604 es va signar la Pau de Londres, mitjançant el qual les relacions comercials i diplomàtiques entre ambdós països millorarien.
[edita] Països Baixos
Felip II havia llegat aquests territoris a la seva filla Isabel Clara Eugènia d'Àustria i al seu marit, l'arxiduc Albert d'Àustria, amb la condició que al morir sense hereus, aquests territoris tornarien a formar part de la Corona hispana.
La igualtat de forces entre les províncies rebels del nord, luterans, i els territoris meridionals, catòlics i aliats de la monarquia, l'esgotament després de la guerra i els bons oficis dels nous governants van conduir a la signatura l'any 1609 de la Treva dels Dotze Anys amb les Províncies Unides, coneguda amb el nom de Pax hispanica. Aquesta va suposar la independència de fet per als holandesos i va permetre l'inici de la seva expansió pel Carib i les Índies Orientals.
[edita] França
Amb la mort d'Enric IV de França, partidari de la guerra contra la monarquia hispànica, es va produir una època d'inestabilitat en el regne francès. La reina regent, Maria de Mèdici, va demanar ajuda al rei castellà en la lluita contra els hugonots. Així la pau amb França, que Felip II de Castella havia concertat en els seus últims anys de vida, Pau de Vervins de 1598, va quedar consolidada l'any 1615, mitjançant sengles matrimonis del rei francès amb una infanta castellana i del príncep hereu, el futur Felip IV de Castella amb Isabel de França.
[edita] Itàlia
El duc d'Osuna, virrei del Regne de Nàpols, i el marquès de Villafranca, governador de Milà, van dirigir la política de la monarquia hispànica a Itàlia, que va trobar la resistència del regne de Savoia i la República de Venècia. Per a assegurar la connexió entre el Milanesat i els Països Baixos es va obrir una nova ruta a través de Suïssa i el 1618 es va produir la Conjuració de Venècia, en la qual les autoritats van emprendre una persecució contra agents pro-hispans.
[edita] Guerra dels Trenta Anys
L'emperador Ferran II, emperador romanogermànic va demanar ajuda al seu cosí Felip III de Castella per poder plantar cara a la rebel·lió dels protestants a Txèquia, integrada dins la Guerra dels Trenta Anys.
La monarquia hispana, el Sacre Imperi Romanogermànic i Baviera, que encapçalava els prínceps alemanys de la Lliga Catòlica, van enfrontar-se als protestants de Bohèmia, que tenien el suport del Palatinat, que encapçalava al seu torn els prínceps alemanys de la Unió Protestant. La victòria el 1620 de les tropes del rei habsburg castellà, encapçalades per Ambrosi de Spínola, al Palatinat, i de les tropes de la Lliga Catòlica a Bohèmica, va permetre aconseguir l'estabilitat demanada per l'emperador.
[edita] Mort i successió
Felip III de Castella morí el 31 de març de 1621 a l'Escorial, sent enterrat al panteó reial del Monestir de l'Escorial. Fou succeit pel seu fill Felip IV de Castella.
| Precedit per: Carles d'Habsburg |
Príncep d'Astúries 1578–1598 |
Succeït per: Felip d'Habsburg |
| Precedit per: Felip I/II |
Rei de Castella i Lleó, Aragó, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya Duc de Borgonya i Comte de Barcelona 1598–1621 |
Succeït per: Felip III/IV |
