Felicitat
De Viquipèdia
| Sentiments |
|---|
|
Acceptació |
La felicitat és un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment. El terme és un dels més importants en filosofia, ja que la seva recerca acostuma a ser l'objectiu primordial de l'ésser humà. Alguns termes que designen estats de l'esperit similars són joia, alegria o benestar. Els seus antònims són la tristor i la pena. La paraula està molt lligada a les experiències personals.
Físicament, està associada a la dopamina, per això certes drogues poden induir artificialment un estat que simula el de la felicitat.
[edita] Teories sobre la felicitat
- L'hedonisme identifica la felicitat amb el plaer, sigui del cos o de l'ànima.
- La felicitat s'obté quan s'aprecia l'ordre de les coses, la justícia, quan s'acompleix el propi deure i se sent que tot va bé. També sorgeix de la contemplació de la bellesa
- Alguns lliguen la felicitat a obtenir un objectiu, en aquest sentit seria un estat temporal, ja que un cop assolida la meta deixaria de ser plaent i caldria buscar-ne una altra. L'eudemonisme és una doctrina propera a aquesta concepció.
- La felicitat s'obté de l'amor, d'estar amb les persones per les quals se sent afecte i es rep estimació
- És l'absència de dolor, patiment i angoixa, la seva definició s'extreu dels seus contraris. Està lligada a l'equilibri en un sentit ampli. L'origen d'aquesta teoria està en Epicur.
- L'utilitarisme lliga la felicitat pròpia a l'aliena i inaugura així la concepció social de la felicitat: l'home no viu sol, no és feliç sinó que és jutjat com a feliç i depèn dels altres per acosenguir-ho. Si viu en un sistema que aporta grans dosis de patiment als altres, no pot ser feliç
[edita] La psicologia positiva
Una de les darreres aportacions al concepte de la felicitat ha estat el de l'anomenada psicologia positiva. La felicitat suma emocions positives i activitats positives (ja que es produeix una identificació entre el sentiment de felicitat i el fet que la causa)
Les emocions positives estan lligades al passat (satisfacció, orgull...), al present (plaer, absorció...) i al futur (esperança, optimisme, confiança...). Poden estar lligades al cos, a la ment o a la societat (segons la clàssica piràmide de necessitats).
