Escut de Catalunya
De Viquipèdia
Taula de continguts |
[edita] Blasonament
En camp d'or quatre pals de gules. Per timbre una corona de rei.
Aquest blasonament és conegut heràldicament com els Quatre Pals i més popularment com les Quatre Barres.
[edita] Història
Era l'escut d'armes dels comtes sobirans del comtat de Barcelona. Es tracta doncs d'un escut heràldic que va passar de representar un llinatge a representar el territori que controlaven.
Es tracta d'un dels escuts més antics que existeixen. La seva primera aparició clara fou el 1150 en un segell de Ramon Berenguer IV, tot i que anteriorment ja havia aparegut com a símbol preheràldic a les tombes de Ramon Berenguer II (tomba de 1082) de la Catedral de Girona i de la seva besàvia Ermessenda de Carcassona (tomba del 1058), que fou muller de Ramon Borrell I.
L'escut llueix una corona reial ja què, a raó del matrimoni contret amb la casa reial d'Aragó, passà a ser el símbol de la Corona d'Aragó i per tant passà de representar el llinatge d'una casa de comtes a representar el llinatge d'una casa reial. Hi ha historiadors que per aquest motiu insisteixen en l'origen aragonès de l'escut, però resten desacreditats davant les proves que els quatre pals ja existien pel costat barceloní abans del matrimoni que uní les cases.
Els Quatre Pals varen donar lloc a moltes altres ensenyes. Així, està documentat com el 1261 Jaume I concedí un segell als prohoms de la ciutat de Mallorca que combinava els Quatre Pals amb un castell, i el 1312 Sanç I de Mallorca concedí als jurats de Mallorca un senyal per a les banderes amb els mateixos elements, unes armories històricament quarterades que ha sobreviscut fins avui en dia en l'escut i la bandera de Palma, i en l'escut del Consell Insular de Mallorca, i, des del s. XX, amb els Quatre Pals amb una franja morada amb el castell en la senyera del Consell Insular de Mallorca i amb el castell en un cantó en la bandera de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. També donà lloc a l'escut del Regne de Mallorca, usat des del segle XVI, amb els Quatre Pals amb una banda d'atzur, ara escut de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i a l'escut i bandera del País Valencià i a l'actual Aragó entre d'altres. També va donar lloc a l'escut d'armes del regne de Sicília insular, després de les Vespres Sicilianes.
Una de les variacions més recents que ha donat és l'anomenada estelada o bandera independentista, que també presenta variants.
[edita] Llegendari
La popular llegenda datada del segle XIV li atribueix uns orígens més antics, cap al segle IX. Segons la llegenda els Quatre Pals foren el resultat de fer passar quatre dits de Carles el Calb tacats de sang sobre l'escut d'or de Guifré el Pelós com a recompensa per haver lluitat valerosament.
Una altra llegenda medieval diu, però, que abans l'escut de Catalunya estava compost d'un gànguil amb un collar daurat i en actitud de córrer en homenatge al gos que va llepar les ferides d'Otger Cataló guarint-lo fins que va ser capaç de batallar de nou i conquerir Catalunya acompanyat dels Nou Barons de la Fama.
[edita] Enllaços externs
- Pàgina de la Societat Catalana de Genealogia sobre l'escut de Catalunya
- Informació detallada sobre els Quatre Pals
- Les Quatre Barres, de símbol personal a símbol territorial, article de Gabriel Bibiloni, amb documentació gràfica
