Catedral de Girona
De Viquipèdia
L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i major temple cristià del bisbat i de la província homònima. La seva major particularitat és que té la nau gòtica més ampla del món,de 22,98 m, que és alhora la nau més ampla de qualsevol estil llevat de la de Sant Pere de Roma, que fa 25 m.
Taula de continguts |
[edita] Història
La primera catedral romànica es construí entre el segle X i segle XI sobre el temple romà de Gerunda cristianitzat. S'inaugurà el 21 de setembre de 1038. D'aquesta construcció romanen la Torre de Carlemany (usada de contrafort per a la nau gòtica), el claustre, els soterranis de la catedral i la sagristia (avui una capella). Al 1312 es decidí de construir una nova catedral en estil gòtic i substituir al mateix temps el temple romànic. Es començà per l'absis i s'anaren construint lentament les voltes de la nau. Les obres de la nau no s'acabaren fins al segle XVIII, en ple barroc, tot i que mantenien l'estil gòtic inicial. La façana feta per Pau de Costa, acabada al 1733 sí que es féu en estil barroc. El campanar és d'estil renaixentista.
La construcció del cos central va començar a tres naus, la proposta de continuar-la amb una nau única va provocar la suspensió de les obres i una discussió intermitent de responsables i tècnics que va durar cinquanta anys. El capítol catedralici va convocar l'any 1417 una reunió de mestres d'obres i d'experts, després d'escoltar el seu dictamen, favorable majoritàriament a les tres naus, es va decidir per la fórmula d'una sola nau de 34 metres d'alçària, que convertí la catedral en un monument únic en la història de l'arquitectura gòtica mundial.
[edita] Elements destacats
A l'exterior de la catedral s'hi conserva el portic gòtic de Sant Miquel al nord i el Pòrtic dels Apòstols de Guillem de Morey (segle XIV) amb escultures afegides al segle XV, al sud.
El claustre romànic és del segle XII, amb planta trapezoidal determinada per les muralles precedents, dobles columnes i capitells historiats. Allà s'hi troba la capella de la Mare de Déu del Bell Ull, talla del mestre Bartomeu.
Cal destacar també la càtedra episcopal románica del segle XI, localitzada sobre la capella major; el retaule major, d'argent daurat i esmalts, obra mestra de l'orfebreria gòtica realitzat per Bartomeu entre 1320 i 1357.
En el Tresor s'hi pot veure el famós Tapís de la Creació i diverses escultures i arquetes islàmiques
[edita] Àngel custodi
Al cap d'amunt de la catedral hi ha una figura d'un àngel custodi. Originàriament se situà a l'entrada provisional de la catedral, quan començaren les obres de la nau gòtica actual, vers el segle XIV. Més tard, es col·locà al campanar renaixentista actual del segle XVIII
[edita] Bruixa de pedra
La Bruixa de pedra es una gàrgola per desallotjar aigua. Està situada al costat de la torre de Carlemany i es l'única gàrgola amb figura humana. Segons la llegenda existia una dona que es dedicava a les arts de la bruixeria. Per demostrar el seu odi a la religió tenia el costum de llençar pedres contra el temple. Aixi, un dia, per obra divina, es convertí en pedra i la van col·locar a la catedral perquè de la seva boca no sortíssin més malediccions ni renecs, sinó aigua neta de pluja. Existeix una cançoneta popular que diu "Pedres tires, pedres tiraràs, de pedra et quedaràs..."
 Àngel custodi de la Catedral, coronant el campanar |
 La Bruixa de pedra |
 Façana barroca |
 Porta de la Plaça dels Apostols |
