Constitució de les dotze taules
De Viquipèdia
La constitució de les dotze taules és el codi de lleis de la República de Roma creades a partir del 454 aC per posar fi al llarg enfrontament entre patricis i plebeus.
Després d'un intent legislador iniciat a proposta del Tribú Cayo Terentilio Arsa, amb una comissió de cinc ciutadans (Quinque viri), i del plebiscit Icilià, que va repartir terres a l'Aventino entre els pobres, per fi el 454 aC ( 300 de Roma) es va decidir entre els dos bàndols (patricis i plebeus) procedir a la redacció d'un Codi de Lleis: una ambaixada va anar a Grècia per informar-se de les Lleis de Solón i altres legisladors hel·lens. Al retorn de l'ambaixada es van nomenar deu nobles (Decemviri = Decenvirs) amb la missió de redactar les lleis de Roma (any 451 aC. = 303 de Roma) i posar fi a l'enfrontament entre patricis i plebeus, regulant l'accés d'aquests darrers als drets de ciutadania. Es va confiar als Decenvirs l'autoritat suprema en lloc dels Cònsols, i es va suspendre el Tribunat i el dret d'apel·lació (la desaparició dels Tribuns tindria com a contrapartida la subjecció dels cònsols a un codi de lleis escrit).
Els Decenvirs van redactar les Lleis a les quals en endavant devia subjectar-se l'exercici de les altes magistratures romanes, i van ser votades i després gravades en deu taules de bronze, clavades al Fòrum. Com fins i tot semblava insuficient, es van elegir nous decenvirs per al següent any (450 aC = 304 de Roma) que van redactar dues taules complementàries. Així va sorgir la Llei de les Dotze Taules, espècie de Constitució o Codi legal romà.
Encara que la nova Llei no va suposar grans innovacions, va dulcificar la sort dels pagesos pobres al fixar un tipus d'interès màxim ( 10%) i amenaçar-se amb greus penes als usurers. Es va mantenir la prohibició de matrimonis entre patricis i plebeus. La supressió de l tribunat va deixar el dret d'apel·lació en mans del Comicis Centuriats. Els Cònsols devien subjectar-se a un dret escrit amb una llei igual i comú per a tots.
Però uns esdeveniments extraordinaris (certs abusos de poder comesos pel decenvir Api Claudio, envoltats de llegenda) van provocar una rebel·lió militar i van aconsellar restablir el Tribunat, i així ho van pactar les dues faccions; si d'una banda els cònsols quedaven subjectes a les restriccions de la Llei escrita, per una altra els Tribuns no podien oposar-se a les ordres del Dictador. Els Tribuns van conservar la competència sobre els judicis la sentència dels quals fos de multa. En canvi el Comicis per Tribus o Tribunats van perdre la seva competència en causes capitals però tot magistrat romà, en compensació, havia de concedir el recurs d'alçada com a mesura general en prendre posessió.
Poc després als cònsols se'ls va privar de l'administració de la caixa militar que va passar als Tresorers militars (Quaestores Militum) designats d'entre els ciutadans patricis pels Tribuns Populars (des del 447 aC. = 307 de Roma) i votats per les Assemblees Tribunades. Aquesta decisió va ser la primera en què un plebiscit va adquirir rang de llei. Més tard els tribuns van obtenir veu consultiva al senat, i podien assistir a les seves sessions, i oposar-se als senatconsults.
Poc després per mitjà de la Llei Canuleya ( 445 aC = 309 de Roma) es va permetre el matrimoni entre patricis i plebeus (i els fills d'aquestes unions desiguals se situarien a la mateixa casta que el pare). També es va disposar que els plebeus podrien ocupar càrrecs públics.
La mateixa Llei Canuleya va disposar el 445 aC la creació dels Tribuns militars amb potestat consular (Tribuni Militum cum consulari potestate), en nombre de sis (existien ja els tribuns militars simples, que eren sis per a cada legió), elegibles pel Comicis Centuriats, pel mateix termini que els cònsols (un any), i d'extracció plebea.
