Comanxe

De Viquipèdia

Comanxe


Població total	19.376 (2000)
Regions amb població significativa	EUA (Oklahoma)
Llengua	Xoixon, anglès,
Religió	Cristianisme
Related ethnic groups	kiowa, xoixon.

El nom comanxe prové del castellà comanche a través de l'ute kwuma-ci o o koh-mahts, que vol dir “enemic”. Els francesos, quan contactaren amb ells, els anomenaren paducah, que era com els anomenaven els siux. Tanmateix, ells s'anomenen nimerim o neermemuth, que vol dir «el poble». Es dividien en 12 o 13 bandes autònomes, subdividides en clans i llinatges:

Taula dels clans i llinatges comanxes
Clan/Llinatge	Significat	Localització
Nokoni	«Rodamóns»	Entre els rius Colorado i Red.
Penane	«Llances»	Al Nord de Texas
Jois	«Poble de la fusta»	Junt als anteriors
Penateka	«Menjadors de mel»	Al Planell d'Edwards
Kotsoteka o detsanayuke		A les Mts, Wichita
Tanima	«Menjadors de fetge»
Tenawa	«Els que viuen riu avall»
Kwahadi	«Antílop»	A l'Oest de Texas
Yamparika	«Menjadors d'arrels»	Al riu Cimarron
Mutsane	«Carn cremada»
Pahuraix	«Cavall d'aigua»
Wia'ne	«Turó que es desgasta»
It-chit-a-bud-ah	«Poble fred»
Hei-ne-an-une	«Menjadors de moresc»

Aquesta tribu de la família lingüística xoixon vivia originàriament als marges del riu Snake; després emigrarien al Middle Loup, i més tard a Kansas, entre els rius Arkansas, Red i Grande. Però el territori que ocupaven a començaments del segle XIX, anomenat Comanchería, tenia 24 000 milles quadrades al centre de Texas i sud d'Oklahoma. Actualment viuen en una reserva a Andarko (Oklahoma), al comtat de Lawton, de 3 milions d'hectàrees. El 1995 hi havia 5 404 habitants (9 065 apuntats al rol tribal).

Distribució dels comanxe

[edita] Demografia

Es calcula que el 1850 hi havia uns 12 000 comantxes. Cap al 1910 havien baixat a 1 400 individus, però el 1940 ja eren un altre cop 2 700 i es calcula que el 1970 uns 3 000 vivien a la reserva. Es calcula que el 1980 potser eren uns 6 000, dels quals només uns 500 parlaven la llengua materna, i pel 1990 es calculaven en 8 500 individus. Segosn el cens dels EUA del 2000 hi havia 19.376 individus censats.

[edita] Costums

Eren alts, forts, amb el cabell negre, crani curt, nas aquilí, cara de color cafè amb llet, ulls grans, front espaiós i faccions regulars. Les dones són grosses i amb el cabell clar. Els homes vestien camisa i pantaló de pell de cérvol, manta de pell de bisó i mocassins. Les dones duien vestits de pell de daina.

Les seves vivendes eren còniques, de pell de bisó adobada, guarnides amb pintures. Del bisó n’aprofitaven la sang calenta, el fetge i la carn en rodanxes. Conreaven moresc, llegums i maguei, caçaven bisons i vivien del saqueig i del pillatge a les tribus veïnes. Practicaven danses guerreres abans del combat. Tenien fama de genets ferotges, ardits i inquiets, raó per la qual eren anomenats «tàrtars del desert».

Creien en un gran esperit, en xamans (anomenats puyacants) o encisadors, amulets i en el Paradís. S'enterraven en una fosa poc fonda amb armes, joies, esclaus si en tenien i la dona. El guerrer tenia un túmul de pedres amb un pal i les sabates. Hom guardava dol durant trenta dies, però després no s'esmentava sota cap raó el nom del difunt. Des del 1892, però, la major part de la tribu és adepta a la Native American Church, els adoradors del peyote. Eren governats per capitosts hereditaris i amb autoritat guerrera.

[edita] Història

Han estat tradicionalment amics de kiowes i tonkawes, i enemics d'apatxes i arapahoe. El 1700 obtingueren cavalls per primer cop, en robar-los a la colònia espanyola de Santa Fe. El 1705 arribaren les primeres notícies sobre ells, en contactar amb el capità espanyol Cristóbal de la Serna. També l'explorador francès Bernard de la Harpe arribà al Red River i contactà amb ells. El 1755 creuaren el riu Arkansas i se separaren de la resta de xoixons del nord, amb cavalls i fusells, i adoptaren els costums de la resta de tribus de les planúries, encara que els yamparika vivien primordialment de recollir arrels i no de la cacera del bisó. El 1783 els espanyols, dirigits per Juan Bautista de Anza, atacaren amb 600 soldats el campament del cabdill Cuerno Verde o Green Horn aprofitant que estaven atacant els Taos, i els derrotaren quan tornaren (va fer executar 30 capdills). Així aconseguí que el 1785 uns 600 campaments pactessin amb ell en nom del capità Cota de Malla o Ecueracapa, a canvi de comerciar i rebre armes.

Durant el periode 1790-1840 s'aliaren amb els kiowa i els xeienne i organitzaren raids per tota la zona de Texas, arribant fins i tot a saquejar Durango (Mèxic). Com a resposta, els texans provocaren la matança de comantxes al riu San Saba (1839), i el març del 1840 mataren el cabdill Muguara i 65 comantxes més que havien anat a San Antonio per negociar amb el govern texà. El 1844 signarien un tractat amb Sam Houston, però els texans tampoc el complirien.

El 1825 van pactar amb els creek d'Oklahoma i amb els wichita contra pawnee i osage, i el 1834 foren visitats per William Catlin, qui dibuixaria el seu capdill El-shah-ko-nee (Arc i Fletxes). El 1850 només els penateka acceptaren anar a les reserves, i el 1864 Kit Carson organitzà una expedició contra ells per obligar els comantxes del Nord a anar a les reserves. Així, el 1865 els van prometre el territori existent a l'Oest d'Oklahoma, entre Red River i el Cimarron, però no els el podien garantir. Entre 1867 i 1875 uns 2 500 individus foren traslladats a les reserves de Territori Indi, on fins el 1901 van viure amb els iowa, gràcies al Tractat de Medicine Lodge firmat pel seu cabdill Ten Bears el 21 d'octubre del 1867. D'aquesta manera, els yamparika obtingueren una reserva de 5 546 milles quadrades.

Pel desembre del 1868 els exigiren rendir-se, però només ho va fer Tosawi, més conegut com Silver Knife, cap dels penateka. Aquest i Parra-wa Samen, cap dels yamparika, reberen Ulysses S. Grant el 27 de juny del 1872, però tot i així Ronald Mckenzie Mangoheute (Tres Dits) atacà els campaments dels kwahadi al rierol McClellan, provocant 23 morts i 120 presoners i capturant mil cavalls.

Aquests escolliren com a cabdill el mestís Quanah Parker (1845-1911), fill del cabdill kwahadi Peta Nocona i de la presonera blanca Cynthia Ann Parker i des del 1874 adepte a la religió de Wovoka, predicada entre els comantxe pel bruixot kwahadi Ishitzi. El 27 de juny del 1874 s'alçà amb 700 guerrers, aliats amb els caps kiowa Satanta i Guipago, i atacà Adobe Walls, campament dels caçadors de búfals, on perdé 15 guerrers i molts foren ferits. Rebé suport dels arapaho i xeienne, però el 26 de setembre del 1874 els soldats, amb suport de mercenaris tonkawa, descobriren llur amagatall a Palo Duro. Hi foren assetjats i es rendiren l'abril del 1875, des d'on foren conduïts a les reserves, alhora que els cabdills eren internats a Fort Still.

El 1880 el Congrés dels EUA, per tal que no tornessin a les seves terres d'origen, declarà il·legal que entressin a l'Estat de Texas. El 1892 Quanah Parker s'aconvertí a la religió peyote, i el 1897 visità Washington com a cap d'una delegació comantxe que pretenia renegociar el Jerome Agreement, pel qual podien dividir en parcel·les llurs terres. Compartiren reserva amb els kiowa fins al 1901, en què la dividiren en parcel·les individuals. Durant tot el segle XX lluitarien pel reconeixement d'un Consell Tribal propi (el tenien conjuntament amb els kiowa), cosa que no aconseguiren fins als anys 60/70. El 1970, la destacada líder comantxe Tobbi Tite (LaDonna Harris) fundà l'American for Indian Opportunity, per tal que els indis poguessin adaptar-se millor a la vida nord-americana, i el 1972 un grup de comantxes veterans del Vietnam fundà el grup Little Ponies, per a la salvaguarda i defensa de les tradicions del seu poble.

[edita] Bibliografia

ROLLINGS, Willard H (1989) The comanche Frank W. Porter III General Editor, Chelsea House, New York.
FEHRENBACH, T.R (1974) Comanches, a destruction of a people
BROWN, Dee (1970) Enterrad mi corazón en Wounded Knee Bruguera, Barcelona
WISSLER, Clark (1993) Los indios de Estados Unidos de America, Paidós Studio, nº 104 Barcelona
ENCICLOPAEDIA BRITANNICA, Ed. E.B. Inc, 1970
THE NEW ENCICLOPAEDIA BRITANNICA-Micropaedia
ENCICLOPAEDIA AMERICANA, Grooler Inc, Danbury Corn, 1983
ENCICLOPEDIA ESPASA CALPE, Barcelona 1925