Kiowa
De Viquipèdia
Els kiowa són una tribu índia de la família lingüística kiowa-tano, el nom de la qual prové de la deformació del nom que els donaren els comanxe, ka-i-gwu o gaiqwu, que vol dir "dues meitats diferents", que provenia del nom que els donaven els enemics, kwa’da ("arrencant"). Ells s’anomenaven tepda ("presentats"). Es sotsdividien en set bandes: kata ("mossegadors"), kogui ("Cèrvols"), kaigwu, kingep o khe-ati ("grans escuts"), semat ("lladres", també coneguts com a kiowa-apatxe), kuato (extingits), i sindiyvis ("fills de Saynday").
Taula de continguts |
[edita] Localització
Originàriament vivien a les fonts del Mississippi i del Colúmbia. Cap el 1700 es traslladaren a l’oest de Montana, entre el desert i la planura, les Black Hills i el riu Platte, a l’actual Yellowstone, juntament amb els xoixon.
A finals del segle XIX foren assentats a la reserva de Fort Sill (Oklahoma), entre Washita i Three Rivers, on hi són la majoria, encara que hi ha alguns grups a Colorado.
[edita] Demografia
El 1930 eren uns 1.300 individus vivint a Fort Sill, on augmentarien a 2.692 el 1962. Pel 1970 es calculaven en uns 3.000, però pel 1980 n’hi havia uns 6.000 individus (dels quals 500 encara parlaven la llengua aborigen), i pel 1990 eren declarats uns 8.500 arreu dels EUA. Segons dades de la BIA del 1995, la Kiowa Tribe de l’Agència Anadarko tenia 5.315 habitants (10.182 apuntats al rol tribal).
El seu nombre segons el cens dels EUA de l'any 2000 era d'un total de 12.242 individus, repartits en dos grups:
- Kiowa tribe - 8.263 afiliats a una sola tribu, 1.127 a dues tribus, 2.085 a una tribu i altres races i 429 a dues tribus més altres races. En total, 11.904 individus.
- Oklahoma kiowa - 295 afiliats a una sola tribu, 5 a dues tribus, 34 a una tribu i altres races i 5 a dues tribus més altres races. En total, 339 individus.
[edita] Costums i tradicions
Físicament són alts, corpulents i bel·licosos, amb la cara fosca, i parlen una llengua aspra i gutural.
No eren conreadors, vivien en tipis i eren nòmades des que adquiriren cavalls en contactar amb els espanyols. Tenien societats guerreres els membres de les quals augmentaven el seu rangle segons llurs proeses. Els Dog Soldiers eren els defensors de la tribu, i es dividien en cinc societats: els més joves eren els polanyup ("conills") i els més alts els koitsenko.
Creien en somnis i visions que donaven poder sobrenatural en la guerra i la cacera. També creien que deu amulets de medicina eren els protectors de la tribu. Celebraven la Dansa Kiowa del Sol, i juntament amb els comantxe van desenvolupar el culte al peyote. Entre llurs mites hi ha el de saynday, "creador del món", i mankiah, el primer cavall arribat com a un huracà. A més, el tai-me era la possessió més sagrada, amb poder espiritual i figura central de la dansa del sol.
Tenen un calendari històric des del 1832 fins el 1939, pintats dos cops l’any cada estiu i cada hivern en pells per un artista de la tribu, i hi pintaven els principals esdeveniments tribals. Aquest tret els ha mantingut força fidel a llur antiga civilització i reacis a la moderna.
[edita] Història
El primer europeu que els visità al seu territori originari fou el francès La Salle el 1682, qui en donaria també les primeres notícies. Cap el 1700 es traslladaren de les fonts del Mississippi a les Black Hills i el Yellowstone, on s’enemistaren amb sioux i apatxes; el 1781 atacaren els campaments arikara i patiren una epidèmia de verola, que matà uns 2.000 individus i els deixà reduïts a 300 guerrers. També el 1790 visitaren Nou Mèxic, on comprarien armes i cavalls als espanyols.
El 1795 es dividiren en dos grups: els del Nord, que lluitaren contra els sioux, i els del sud, aliats dels comanxe (mercè la pau signada pel cap kiowa Guikate i el cap comantxe Pareiyi), que es tornarien a unificar el 1806. Per la primavera del 1805 foren visitats per Lewis i Clark, qui els numeraren en 700 a Nebraska i 300 kiowa-apatxe.
Cap el 1805, segons el visitant francès Baptiste de La Lande, marxaren a l’est de Colorado i oest d’Oklahoma; mantingueren la confederació amb els comanxe, segons els acords de pau del 1790, i amb ells des del 1840 atacarien als colons de Texas, aliats dels crow i enemics dels xeienne.
Des del punt de vista històric, tenen un abans i un després de l’any 1833, l’Imkodatando Pai (“l’estiu que tallaren els nostres caps”), any en què iniciaren el calendari. Llurs enemics osage aprofitaren que la majoria de guerrers eren cansats després d’una batuda guerrera i atacaren el campament, mataren el cabdill A’date, decapitaren tots els morts en la lluita, i els robaren el tai-me. El sue successor Dohasan o Little Bluff (mort el 1867) pactà amb els osage i aconseguí que el 1836 els tornessin el tai-me.
El 1834 signaren la pau amb els osage, i el 1840 amb xeienne i arapaho. El 1837 els cabdills kiowa Takatacouchi, Sensondacat i Kehinki signaren el primer pacte amb els EUA a Fort Gibson. Units a comantxe, apatxe i xeienne, el 1850 intentaren d’impedir l’entrada a Territori Indi de les tribus orientals. Per aquesta raó el seu cabdill Setangya o Sitting Bear signaria amb els EUA el Tractat de Fort Atkinson el 1853. Això no els evitaria, però, haguer-se d’enfrontar al govern estatal de Texas, qui s’alià amb mercenaris tonkawa, wichita i caddo.
Tanmateix, però, el 21 d’octubre del 1867 foren obligats a signar el Tractat de Medicine Lodge Creek, pel qual s’incorporaven a una reserva. Però el desembre del 1868 es negaren a rendir-se, i per l’estiu del 1870 els cabdills Satanta, Satank, Guipago i Tene-angop’te o Kicking Bird (mort el 1875) organtizaren una campanya guerrera arreu de Texas. Pel juny del 1871 foren detinguts per soldats nord-americans Satanta, Satank, Mamanti i Big Tree, i conduïts a Jacksboro (Texas) per a ser jutjats.
Allí hi morí Satank en intentar fugir, i els altres foren condemnats a mort, però els fou commutada per presó perpètua al penal de Huntsville.
Tanmateix, Guipago i Kicking Bird s’escaparen de la reserva i aconseguiren entrevistar-se amb el president U.S. Grant l’agost del 1872. Guipago li prometé establir-se a 100 kilòmetres de Fort Still si alliberava els presos. Així, Satanta i Big Tree foren alliberats l’agost del 1873, però les autoritats nord-americanes no poderen impedir que el 27 de juny del 1874 tant Satanta com Guipago, amb nombrosos guerrers kiowa s’unissin al cabdill comantxe Quanah Parker a Palo Duro.
Guipago es va rendir amb 253 kiowa el 25 de febrer del 1875, i Satanta tornà presoner a Texas, on se suïcidà el 1878. Mamanti, Guipago i 23 més foren duts el 1875 a la presó de Fort Marion (Florida). Tant Guipago, com Mamanti i Kicking Bird van morir entre 1876 i 1881. Abans, però, el cabdill Kicking Bird esdevingué predicador de la Dansa del Sol, que prengué el nom de Kodolia Pa Kado o Oak Creek Sundance, que fou prohibida des del 1887 per les autoritats i abandonada pels kiowa mercè els oficis d’A’praten, nebot de Guipago.
Des del 1875 ocuparen amb els comanxe la reserva de Fort Sill, on el 1889 els foren adjudicades 20 reserves, i el setembre del 1892 Joshua Givens, fill de Setangya, aconsegueix que se la separi de la comanxe; cap el 1901 els va ser parcel·lada, malgrat les protestes dels cabdills i oberta a la colonització blanca. A les reserves, endemés, patiren aculturació i maltractaments. El 1891 uns 200 nens moriren de fred i malalties, cosa que facilitaria el 1893 les tasques de predicació de la Dansa dels Esperits (Ghostdance) mercè el deixeble kiowa de Wovoka, Paingya. Alhora, el fill més gran de Satanta, Odlepauh, s’aconvertí al cristianisme i es va fer predicador també. El 1892 el cabdill Setan s’entrevistà amb l’etnòleg James Mooney i li parlà del Gran Calendari de la història kiowa.
Des del 1901 el cap Delos K. Lone Wolf, predicador de la Native American Church, protesta davant el Congrés contra el Jerome Agreement que permetia la colonització blanca. Tot i que el Tribunal Suprem el desestimà, aconseguiria el 1906 que el govern entregués 160 acres de terra a cada kiowa.
La dècada del 1920-1930 fou influïda pels kiowa six, artistes en pintura i escriptura que foren Monroe Tsotake (1904-1937), Stephen Mopope (1898-1974), Spencer Asah (1910-1954), James Auchiah (1906-1974), Jack Hokeah i Bou-ge-tah Smoky (1907-1981). Tots ells foren els primers kiowa admesos a la Universitat d’Oklahoma el 1928.
El 1950 antics veterans de la primera i segona guerres mundials crearen la Black Leggins Society, per tal d’agrupar-se i defensar els interesos de la tribu. Però hi hagué una forta crisi econòmica que provoca una fort emigració (el 1964 hi havia 150 kiowa a Oakland, Califòrnia) i atur (un 23 % a Fort Sill el 1970). Durant aquells anys també presentaren demandes amb altres tribus contra el govern federal, de manera que el 1960 aconseguiren que el govern dels EUA entregués 200 dòlars per cap a 10.000 kiowa, comanxe i kiowa-apatxe en concepte d’indemnitzacions a l’Indian Claims Commission.
Darrerament, els kiowa més coneguts són Kirke Kickingbird, antic fiscal federal que retornà a les tradicions del seu poble; i Pressly Ware, escollit cap de la tribu el 1982.
[edita] Llista de Kiowa cèlebres
- Dohasan
- Satanta
- Satank
- Guipago
- Kicking Bird
- White Horse
- Kirke Kickingbird
- Scott Momaday
- Hanay Geiogamah
- Gus Palmer
[edita] Bibliografia
- BROWN, Dee (1970) Enterrad mi corazón en Wounded Knee Bruguera, Barcelona.
- WINDER, John R. (1989) The kiowa Frank W. Porter III General Editor, Chelsea House, New York.
- WISSLER, Clark (1993) Los indios de Estados Unidos de America, Paidós Studio, nº 104 Barcelona
- ENCICLOPAEDIA BRITANNICA, Ed. E.B. Inc, 1970
- THE NEW ENCICLOPAEDIA BRITANNICA-Micropaedia
- ENCICLOPAEDIA AMERICANA, Grooler Inc, Danbury Corn, 1983
[edita] Enllaços externs
- Els Kiowa (anglès)
