Calp

De Viquipèdia

Calp

Localització

Municipi de de la Marina Alta

Calpí, calpina

23,5 km²

59 m

Població
• Densitat

20.103 hab.
hab/km²

Coordenades

2° 38′ 38″ N 42° 0′ 02″ O

Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Partit judicial

Espanya
Comunitat Valenciana
Província d'Alacant
Marina Alta
Dénia

Calp és una població de la comarca de la Marina Alta.

[edita] Història

Existeixen diverses teories sobre l’origen del topònim del lloc unes parlen de la seua semblança amb el penyal de Gibraltar, aleshores anomenat Calpe, que va fer que al segle XIII aC Hèrcules Tebà batejara aquest amb el mateix nom, altres li donen origen en els fenicis que el denominaren Nord o Boreal, en la seua llengua Ifach i altres la fan derivar del nom del rei númida Sifax que s’hi assentà. Siga com siga el que demostren totes tres és l’antiguitat de Calp, de la qual tenim evidències en les troballes, datades en l’Edat del Bronze i en època ibera, fetes al voltant del Penyal i al Morro del Toix. Dels romans s’han trobat moltes deixalles, monedes, paviments i, sobre tot, els Banys de la Reina, colònia dedicada al salaó del peix.

Poca informació ens ha arribat del llarg període islàmic. La tradició cristiana atribueix a Pere Eximenis Carroç i a Bernat Abella la conquesta cristiana en 1240, després de la presa de Dénia però altres historiadors parlen de 1254; malgrat tot el que si queda clar és que no es repoblà amb cristians fins després de l’aixecament d’Al-Azraq. El 1288 passa a ser senyoriu de Jaspert de Castellnou; en 1290 passa a Roger de Llúria, que va impulsar la construcció d’un poblat a Ifac, i a la seua mort, en 1305, a Bernat de Sarrià, durant el regnat de Pere II es van fortificar les muralles per defensar el poble dels atacs moriscos; en 1359 aquest mateix monarca hagué de lluitar contra Pere I el Cruel, de Castella en la guerra coneguda com la dels dos Peres en la qual va ser destruït el poblat d’Ifac i molts dels seus pobladors s’establiren en l’alqueria origen de l’actual Calp; després va pertànyer al comtat de Dénia; el 1386 es va procedir a la partició del terme del castell de Calp per a crear els termes municipals de Calp, Benissa i Teulada; l’expulsió morisca, en 1609, deixa la població sense els seus primitius pobladors; els atacs corsaris i musulmans durant aquest segle obligaren a nous reforçaments de la població fins que el 3 d'agost de 1637 un dels atacs dels àrabs va propiciar un dels fets més luctuosos de la història de Calp: 290 persones van ser segrestades i portades captives a l’Alger on romangueren cinc anys fins que foren alliberats a canvi d’or i pirates presos.

En la guerra de Successió pren partir per l’arxiduc Carles, les naus del qual fondejaren en la seua costa; en la de la Independència fou testimoni d’una dura batalla amb els francesos que ho foren derrotats el 31 de maig de 1813. En l'edat Moderna passà a mans de Roderic de Rebolledo i per aquest als Palafox, els quals exerciren la jurisdicció fins la dissolució del règim senyorial el 1837.

[edita] Demografia i economia

En 2003 s’hi enregistren 22.466 habitants moltíssims d’ells residents estrangers; Calp és a hores d’ara –2004— la tercera ciutat valenciana en nombre d’ells i una de les deu primeres de l’estat espanyol. El gentilici és calpins.

Tradicionalment ha estat una població agrícola, que produïa ametla, pansa i garrofes; la seua economia també es recolzava en la pesca i l’extracció de sal, però el segle passat – ja en els anys trenta va estiuejar-hi n’Ernest Hemingway – sobre tot a partir dels seixanta s’ha convertir en un municipi turístic que ha transformat la seua economia, el seu paisatge, el seu urbanisme i, fins i tot, els seus costums.

[edita] Geografia

La referència més evident de la geografia calpina és, sens dubte, el penyal d’Ifac que amb els seus 332 m. d’alçaria s’endinsa vora 1 km en la mar; a banda del seu interés paisatgístic també el té des del punt de vista mediambiental, la qual cosa fa que haja estat declarat Parc Natural. Però el terme, de 23,5 km², també ofereix molt bones platges de sorra i cales i badies de pedra. Altres llocs d’interés són Les Salines, llacuna de què s’ha extret sal des de temps romans, que hi fundaren els Banys de la Reina, per a l’extracció de sal i salaó de peix; i els parcs Enginent i de la Vallesa, llocs habilitats per a l’esbarjo.

[edita] Edificis d'interés

Monumentalment Calp conserva el conjunt format pel Torreó de la Peça, del segle XV, que alberga el Museu del Col·leccionista; part de les muralles i l'església Vella, del XIV, únic exemplar de gòtic mudèjar del País, adossada a la nova com a capella de la mateixa; i a més a més:

Castell-Fortalesa. En el cim de El Castellet, junt al barranc del Mascarat. Edifici musulmà en ruïna total.
Torre del Castellet. Declarada BIC.
La Casa Nova. Típica granja fortalesa edificada en el segle XIV i modificada fins el XVII.
Ermita de sant Salvador. Bastida en estil gòtic sobre un tossal que domina la badia, enderrocada posteriorment i tornada a bastir el segle passat.
Església de la Mare de Déu de les Neus. De 1973-1975.
Ermita de la Cometa. Antiga masia fortificada dels segles XVII-XVIII situada al Tossal de la Cometa.
Els Banys de la Reina. Conjunt industrial dels segles IV-V de què ja hem parlat.
Pou Salat. Pou i abeurador del segle XVIII.
Torre del Molí, o del Morelló. Aixecada en el XIX sobre una torre guaita dels temps de Felip II, constitueix un exemple dels molins fariners de La Marina.
Alguns riu-rau pel disseminat del municipi. Típiques construccions destinades al assecament de la pansa.
També hi ha els museus Arqueològic Municipal, de l’Artesà i el Fester.

[edita] Festes

Les festes a Calp són una bona mostra de la multiculturalitat que hi ha al poble, de manera que trobem quelcom tan valencià com els Moros i Cristians o quelcom tan alemany com la Festa de la Cervesa, sense oblidar les Carnestoltes que, aquí es diuen Carnavales alemanes.

[edita] Gastronomia

La cuina calpina es basa, com no podia ser menys en una vila amb arrels marineres, en el peix, així podem degustar: arròs amb ceba i peix, guisat de bull, llauna de Calp, paella de bacallà i floricol, la fideuà, el cruet de peix, arròs amb tonyina i gambes, arròs negre i un llarg etcètera. Però també les carns – ànec, vedella, conill, perdiu-- i els embotits –botifarres de carn o ceba, salsitxes, figatell, sobrassada-- són treballats als fogons calpins; les postres: figues, figues paleres, panses i les llepolies: pastissos de moniato, arrop i talladetes, coca Maria i els dolços Nadal i Pasqua.