Boris Vian
De Viquipèdia
Boris Vian (10 de març de 1920, Ville-d'Avray (departament Hauts-de-Seine, França) - 23 de juny de 1959, París) fou un escriptor francès, enginyer, inventor, poeta, cantautor, crític i músic de jazz (exactament trompetista). També va publicar amb el pseudònim Vernon Sullivan o altres com Bison Ravi (anagrama del seu nom).
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Després de l'institut Condorcet, es va formar a l'École Centrale de París i va esdevenir enginyer a l'Association Française de Normalisation (AFNOR). També va rebre el títol de sàtrapa del Col.legi de Patafísica.
Va escriure 11 novel.les, 4 reculls de poemes, diverses obres de teatre, relats, nombroses cròniques musicals (a la revista Jazz Hot), guions de pel.lícules, centenars de cançons (sobretot per a Serge Réggiani i Juliette Gréco), etc. Tot això amb una veu pròpia.
La seva primera novel.la coneguda, (amagada sota l'heterònim Vernon Sullivan) va ser J'irai cracher sur vos tombes (Escopiré sobre les vostres tombes), escrita el 1946. Va ser una obra controvertida, en especial després que en van trobar un exemplar a l'escena d'un crim passional, que li va comportar una condemna el 1950 per ultratge als bons costums. Després van arribar altres novel.les negres i sarcàstiques: Les Morts ont tous la même peau (Tots els morts tenen la mateixa pell), Et on tuera tous les affreux (Mort als lletjos), Elles se rendent pas compte (Elles no se n'adonen).
Amb el seu propi nom, va escriure novel.les més fantàstiques, poètiques i burlesques. Les més conegudes són L'Écume des jours (L'escuma dels dies), L'Automne à Pékin (la tardor a Pequín), L'Arrache-cœur (l'arrenca-cors) i L'Herbe rouge (L'herba roja). També va escriure teatre, narracions com L'Oie bleue (l'oca blava), La Brume (la boira), Les Fourmis (les formigues), i cançons. Era un fervent defensor de la patafísica.
En català hi ha traduccions d'Assumpció Arranz Griñan, Ricard Boluda, Jesús Moncada, Lluís-Anton Baulenas i Jaume Fuster.
El jazz era la seva passió. Tocava sovint a Tabou, famós club de Saint-Germain-des-Prés. També va ser director artístic de Philips i cronista a Jazz Hot, de desembre de 1947 a juliol de 1958, amb una "revue de la presse" explosiva i extravagant. El cantant Henri Salvador en va dir: "era un enamorat del jazz, vivia només pel jazz, només escoltava jazz i només s'expressava amb el jazz".
La seva cançó més famosa, de les 460 que va escriure, es titulava "Le Déserteur" (el desertor). Era una cançó pacifista escrita al final de la Guerra d'Indoxina (el 15 de febrer de 1954), tot just avans de la guerra a Algèria. La versió original de la lletra va ser prohibida per un quartet final conflictiu:
Si vous me poursuivez
Prévenez vos gendarmes
Que je possède une arme
Et que je sais tirer
Que després va canviar per:
Si vous me poursuivez
Prévenez vos gendarmes
Que je n'aurai pas d'arme
Et qu'ils pourront tirer
Amb aquest format, la peça va tenir molt d'èxit en la dècada de 1960, interpretaada per Peter, Paul and Mary. Malauradament Vian ja era mort.
Enamorat de la cultura americana, va traduir al francès el gran clàssic de la ciència ficció le Monde des Ā (The World of Null-A) d'A. E. van Vogt, a més de la continuació Les joueurs du Ā (The Players of Null-A). També va traduir Raymond Chandler, el poema Jabberwocky de Lewis Carroll, extret de L'altre costat del mirall i les memòries del General Omar Bradley, A Soldier's Story. També va traduir la biografia novel.lada del trompetista de jazz americà Bix Beiderbecke (1903-1931), escrita per Dorothy Baker el 1938. La versió de Vian per a Gallimard va sortir el 1951.
Va fer algunes aparicions a l'escenari, tant al teatre com en alguna pel.lícula. Per exemple, fa de cardenal de París al film Notre-Dame de Paris de Jean Delannoy (any 1966).
El matí del 23 de juny de 1959, Boris Vian assistia a l'estrena de la versió cinematogràfica de la seva J'irai cracher sur vos tombes. S'havia enfrontat els productors, segurs de llur pròpia interpretació de l'obra, i denunciat la pel.lícula públicament (demanant que esborressin el seu nom dels crèdits). Minuts després d'iniciar-se la projecció, es va enfonsar a la cadira i va morir d'un atac de cor de camí a l'hospital.
[edita] Obres
[edita] Narrativa
- Signades amb el seu nom:
- Amb el pseudònim Vernon Sullivan:
[edita] Teatre
- L'Équarrissage pour tous 1946
- Le Dernier des métiers 1950
- Le Chasseur Français 1955
- Le Goûter des généraux 1962
- Adam, Eve et le troisième sexe
- Les Bâtisseurs d'empire
[edita] Poesia
[edita] Cançons
- Le déserteur 1954
- La complainte du progrès 1955
- La java des bombes atomiques 1955
- Le petit commerce 1955
 |
Aquest article és un esborrany sobre literatura i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
