Bonobo
De Viquipèdia
|
Bonobo |
|||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
|||||||||||||||||||
| Classificació científica | |||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||
| Pan paniscus Schwarz (1929) |
|||||||||||||||||||
|
|
El bonobo (Pan paniscus) és un ximpanzè conegut també com "ximpazé pigmeu". Els bonobos es veuen rarament fora del seu hàbitat natural, per la qual cosa no són tan coneguts com els ximpanzés. A primera vista són molt semblats a aquests, però solen tenir la cara negra, les orelles més petites i la potes del darrere més llargues.
La seva àrea de distribució és en les denses pluviselves de l'Àfrica central. S'alimenten principalment de fruits i fulles que cullen en els arbres i arriben a amidar fins a 1 metre d'altura.
[edita] Filogènia dels bonobos
Els estudis de paleontologia i paleozoologia, entre uns altres, evidencien que els bonobos descendeixen dels ximpanzés pròpiament dits, havent-se separat d'aquesta espècie fa uns 2 milions d'anys. En aquesta època una gran part d'Àfrica es va tornar àrida, i conseqüentment també es reduiren els boscos en aquest continent. Una mutació genètica, la qual donés origen als bonobos, va ser particularment favorable perquè aquesta nova espècie prosperés: no només es va reduir la seva grandària (el que sol -encara que no sempre- implicar menys requisits nutricionals), sinó que va significar una conducta nova, consistent que les bandes d'aquests simis van deixar d'estar organitzades pels mascles, passant a ser organitzadores les femelles. Això és coherent amb el fet que les femelles bonobo, sent més petites, podien accedir als fruits que es trobaven en els pocs arbres de la regió que sofria la dessecació, pel que van passar a organitzar a les bandes per la distribució del menjar.
S'ha parlat d'un "matriarcat" entre els bonobos, ja que l'organització grupal d'aquesta espècie fa que la violència entre els indiviuus sigui bastant baixa, essent les femelles les mediadores de les relacions, i degut a que preponderen en les femelles els estrògens (conjunt hormonal que es relaciona amb el desig sexual i amb l'atenuació de les conductes agressives) en lloc de la testosterona (hormona que entre altres funcions i relacions, té a veure amb l'agressió), és d'aquesta manera que quan es produeix un conat de violència entre els mascles,les femelles bonobo solen "pacificar-les" mantenint contactes sexuals.
Les relacions sexuals juguen un paper central en la societat dels bonobo, ja que són utilitzades no només per a resoldre conflictes sinó també com salutació, moneda de canvi per a aconseguir menjar o favors o com simple entreteniment. Els bonobos són els únics primats no humans que han estat observats practicant tot tipus d'activitats sexuals: petons amb llengua, relacions vaginals cara a cara, sexe oral, frecs de genitals entre femelles i entre mascles, masturbació i tocaments.
[edita] Enllaç extern
| Primats | |
|---|---|
| Babuí - Bonobo - Ximpanzé - Theropithecus gelada - Goril·la - Lèmur - Mandril - Macaco rhesus - Mico de Gibraltar -
Mico - Mico Caputxí - Erythrocebus patas - Nasalis larvatus - Orangutan |
|
