Art almohade
De Viquipèdia
L'art almohade és l'art que va surgir en l'àrea d'influència dels almohades, entre 1130 i 1269.
El retorn a l'austeritat més extrema va trencar, encara més ràpidament que en el cas dels seus predecesors, els almoràvits, en un dels moments artístics de major esplendor (vegeu art almoràvit), particularment en el terreny de l'arquitectura. De forma que, l'art almohade va a continuar l'estela almoràvit consolidant i aprofundint les seues tipologies i motius ornamentals. Construí amb els mateixos materials: rajola, guix, argamassa i fusta. I, va mantenir com suport el pilar i els arcs usats en el periode anterior.
De la mateixa manera, les seues mesquites, exceptuant la inacabada de Rabat, van a seguir el model de la mesquita de Tremecén, amb naus perpendiculars al mur de la qibla. En elles, es potència un esquema en "T" mitjançant cúpules que són de muqarnes en la mesquita de Tinmal i en la Qutubiyya de Marrakech. Així doncs, la Qutubiyya, la de Hasan i la de Sevilla compten amb alminars molt semblants entre sí. Es caracteritzen per la seua planta quadrada i la seua alçada composada per dues torres, una de les quals alberga a l'altra i entre les que discurrix una escala o una rampa en el cas de la Giralda de Sevilla. La torre interior està formada per estàncies abovedades superposades que tindran repercusió posterior en les torres campanaris mudèjars, sobretot d'Aragó.
L'arquitectura palatina desenvolupà els patis creuers que ja havien fer la seua aparició en Medina al-Zahra, encara que és en aquests moments quan adquereixen un gran protagonisme. Els seus millors testimonis es troben en l'Alcàssar de Sevilla on s'han conservat el pati de la casa de Contractació i altre, actualment subterrani, conegut com el Jardí Creuer o els Banys de na Maria de Padilla. Aquests possiblement foren trassats per alarifs que realitzaren el pati creuer del Castillejo de Monteagudo, manat construir per el governant berber del Regne de Múrcia. Aquest esquema serà représ en els patis nassaris i mudèjars. De la mateixa manera, altra novetat que apareix en el Pati del Guix de l'Alcàssar sevillà, tindrà una gran repercussió. Consisteix en la col·locació d'unes xicotetes obertures o finestres cubertes ambn celosies d'estuc sobre el va d'accés a una estància per a permetre la seua il·luminació i ventilació.
L'arquitecura militar experimenta un enriquiment tipòlogic i un perfeccionament de la seua eficàcia defensiva de gran trascendència, inclus, per al àmbit cristià. Apareixen complexes portes en recode per a que els atacants al avançar deixen un dels seus flancs al descubert; torres poligonals per a desviar l'àngle de tir; torres albarranes separades del recinte enmurallat però unit a ell en la part superior mitjançant un arc superior i projecció de la qual fa que s'augmente la seua eficàcia defensiva respecte a una torre normal; murs coraches que discurreixen perpendiculars al recinte enmurallat a l'objete de protegir una tome d'aigua, una porta i evitar el cerc complet; així com barbacanes o antemurs. Entre les fortificacions destaquen les cerques de Cáceres, Badajoz i Sevilla; a aquesta última perteneix la famosa torre albarrana poligonal coneguda como la Torre de l'Or.
En el terreny decoratiu aplicaren un repertori caracteritzat per la sobrietat, l'ordre i el racionalisme. Això es traduí en l'aparició de motius amplis que deixen espais lliures en els que triunfen l'entrellassat geomètric, les formes vegetals llises i el tret ornamental més novedos, la sebqa. Aquesta composició que decora la Giralda, consisteix en una doble trama romboidal en dos plans composats per arcs decoratius superposats a partir de la clau dels inferiors. Altra decoració arquitectònica que apareix en aquest mateix alminar i en la Qutubiyya és la ceràmica, en la que s'aplica la tècnica de l'alicatat; és a dir, peces retallades que, combinades entre sí, composen un motiu decoratiu. En altres ocasions, aquestes manifestacions junten el caràcter ornamental amb el funcional. És el cas de la fusta amb la que es realitzaren sostres de par i nus amb tirants i que l'exemplar més antic cubreix la nau axial de la Qutubiyya de Marrakech. Aquestes armadures van adquirir un gran protagonisme en l'art mudèjar.
Les produccions artístiques d'aquest periode están pitjor representades a causa de la seua confussió amb les d'atres periodes artístics. Així succedeix amb els teixits que es distingueixen amb dificultat dels mudèjars. Acusen una pràctica ausència de motius figurats així com un augment de decoració geomètrica i epigràfica a base de la repetició insistent de paraules àrabs com "benedicció" i "felicitat". En la metalisteria destaquen aguamanils que representen figures animals decorades amb incisions vegetals cincelades com el lleó de Monsó de Camps que fins la data recent era considerat una peça califal.
