Ardjesh

De Viquipèdia

Ardjesh (o Ardjish) fou una ciutat de l'antiga Armènia, prop de la costa nord-est del Llac Van, i a la riba del llac Ardjish capçalera del districte d'Arjishakoit al Vaspurakan.

Existia ja en temps del regne d'Urartu i fou documentada per grecs i romans. Va pertànyer a Armènia i en el segle VII fou ocupada pels àrabs durant el califat d'Uthman, però abandonada. El 772 va passar junt amb Akhlat (Khelat) a mans dels Qaisites de Manazkert. El 849 el nou califa Al-Mutawakkil va enviar un exèrcit a Armènia sota el comandament del recent nomenat ostikan Abu Said Muhammad ben Marwazi; aquest va exigir un fort tribut al nakharars armenis, que feia un temps que de fet no pagaven; l'emir qaisíta de Manazkert, Ala al-Djahapi, que darrerament estava sotmès al califa, fou encarregat de fer operacions militars al Vaspurakan. Ala al-Djahapi va saquejar els districtes d'Albag i sud-est del llac Van i després va entrar al Vaspurakan i es va instal·lar a Ardjudj (Ardjesh), però fou sorprès pel príncep Ashot Ardzruni que el derrota completament però lo que va fugir i es va refugiar a Berkri (850).

L’emir rawwàdida d’Azerbaidjan, Mamlan, fou derrotat pels prínceps armenis i georgians col·ligats sota la direcció del curopalat bagràtida David de Taoklardjètia al llogaret de Dzumb, prop d'Ardjesh, el 18 d'octubre del 998; Mamlan va fugir després de la derrota

Ardjesh fou conquerida pel segon catepà bizanti de Basprakabia, Nicèfor Comnè, entre el 1023 i el 1026.

El 1055 va caure en poder de Toghrul Beg, sultà seljúcida i formà part després del estat del Shah-Armin d'Akhlat i seguidament dels seus successors Ayyúbides.

A començaments del segle XIV fou fortificada per ordre d'Ali Khan sobirà dels Il-khan.

Saquejada per Tamerlà fou després possessió otomana i capital d'un districte fins al segle XVII en que la ciutat de Van va ocupar el seu lloc.

Fou abandonada a la meitat del segle XIX per la pujada de les aigües del llac que la van cobrir casi del tot. Una ciutat moderna ha sorgit una mica mes al nord.