Anwar el-Sadat
De Viquipèdia
 |
|---|
| Premi Nobel |
Mohamed Anwar el-Sadat (en àrab, محمد أنور السادات, transcrit freqüentment com Anwar el-Sadat o Anwar Sadat) (Mit Abu l-Kum 25 de desembre de 1918 - El Caire 6 d'octubre de 1981) va ser un polític i militar egipci que fou guardonat el 1978 amb el Premi Nobel de la Pau conjuntament amb Menachem Begin.
[edita] Orígens polítics
Sent encara un jove militar, va participar en moviments polítics, com els motins dels Germans Musulmans contra la influència occidental a Egipte i contra la monarquia de Faruk I, que la permetia. Des de 1939 es va unir a Gamal Abdel Nasser, integrant-se en el Moviment d'Oficials Lliures després de la derrota en la primera guerra contra Israel de 1948. Durant la Segona Guerra Mundial va ser acusat de col·laboracionisme amb els nazis per a assassinar un oficial britànic però l'any 1946 va ser absolt de tots els càrrecs. Des que Nasser va prendre el poder l'any 1952, Sadat va anar ascendint en el seu règim ocupant càrrecs al Consell de la Revolució, ministre, secretari del partit únic i, des de 1969, vicepresident de la República.
[edita] President de la República
Al morir Nasser en 1970, Sadat es va imposar als seus rivals en el partit i va heretar el poder, així com el projecte de nacionalisme àrab que representava Nasser. El 1973 va desencadenar un nou atac, juntament amb Síria, contra Israel, la Guerra del Iom Kippur, i en el qual va estar a punt de triomfar. No obstant això, el fracàs d'aquella ofensiva va convèncer Sadat de la conveniència de postergar la causa de la unitat àrab i de la lluita contra Israel, en benefici d'una política més realista que servís per a l'enfortiment i desenvolupament d'Egipte.
Des de 1976 es va desvincular de la tradicional aliança amb la Unió Soviètica i es va acostar als Estats Units, del que va obtenir fortes ajudes econòmiques. El 1977 va viatjar per sorpresa a Jerusalem, adquirint el compromís de reconèixer a l'estat d'Israel sota determinades condicions. En 1978 va tenir una nova trobada amb el Primer Ministre isaraelita per a preparar, el 1979, per mediació del president Jimmy Carter, la pau amb Israel en els Acords de pau de Camp David, signats al costat de Menachem Begin. Anwar el-Sadat va ser recompensat amb el Premi Nobel de la Pau juntament amb Beguin l'any 1978 per les negociacions de pau establertes entre els dos països.
Egipte va ser així el primer país àrab a segellar una pau duradora amb Israel, el que va ser interpretat en mitjans radicals com una «traïció». Això va provocar l'enformitemt de l'oposició al règim de Sadat, que aprofitava el descontentament social creat per les mesures liberals de l'economia d'Egipte impulsada pel Règim. Sadat va recórrer a la repressió, especialment contra els focus de resistència musulmans integristes.
Va morir assassinat per militars d'aquesta tendència durant una desfilada a la ciutat d'El Caire el 6 d'octubre de 1981.
